Resultats de la cerca

Promogut per Rafael Barradas , a qui s’afegí més tard Àngel Marsà, consistia en una síntesi personal de la plàstica cubista i de certs elements de la ideologia futurista, especialment la valoració del dinamisme Es difongué especialment a través de les exposicions de Barradas a les galeries Dalmau 1917 i 1920 i de publicacions minoritàries, com ‘Arc Voltaic''

Inicià tècniques de cirurgia vascular i en publicà nombrosos treballs Estudià l’art portuguès del s XV —especialment Nuno Gonçalves—, l’estil manuelí i l’escultura, l’orfebreria i la ceràmica del seu país Entre altres obres, és autor de la important síntesi Arte portugués Fou l’ànima de la revista Colóquio , director de les Acadèmies de Ciències i de Belles Arts de Lisboa i acadèmic d’honor de la de San Fernando de Madrid

És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la prehistòria fins al principi del s XX Hi collaboraren estudiosos destacats en cada etapa i aspecte J de C Serra i Ràfols, Joan Ferrando i Roig, Eduard Junyent, Josep Puig i Cadafalch, Frederic-Pau Verrié, Cèsar Martinell, Adolf Florensa, Agustí Duran i Sanpere, Joan Ainaud i de Lasarte, Rafael Benet, Maria-Aurora Casanovas, Josep Mainar, Joan Bergós, Josep Selva i Alexandre Cirici i Pellicer

El 1888 fundà, a Roma, la revista Archivio Storico dell’Arte , des del 1898 esdevinguda L’Arte El 1890 publicà Le gallerie nazionali italiane , una consistent catalogació d’una part del patrimoni artístic italià Amb tot, la seva gran aportació és la Storia dell’arte italiana Dai primordi dell’arte cristiana all’architettura del Cinquecento 1901-40, en 25 volums, que culminà un esforç de distanciació metodològica del positivisme de Giovanni Morelli i Giambattista Cavalcaselle Hi aplicà un mètode personal, síntesi de rigor filològic i d’intuïció lírica, de lectura dels valors…

Dotat d’una notable capacitat de síntesi, enriquí els seus treballs amb reflexions que palesen una fina sensibilitat envers el fet artístic Fomentà l’interès per alguns dels corrents artístics contemporanis D’entre les seves publicacions sobresurten Breve historia de la pintura española 1934 Velázquez 1944 Antecedentes, coincidencias e influencias del arte de Goya 1946 Zuloaga 1950 La fundamentación y los problemas de la Historia del Arte 1951 així com diverses edicions dels gravats de Goya Dirigí la Calcografía Nacional i el Museo de Arte Moderno, a Madrid Exercí la crítica a “…

Un dels més actius exegetes de la plàstica contemporània El 1963 fou elegit president de l’Associació Internacional de Crítics d’Art Publicà molts llibres i articles sobre estètica general, metodologia, crítica, urbanisme, disseny, pedagogia de l’art i museologia Escriví monografies importants sobre Fra Angelico 1955, Botticelli 1958, Brunelleschi 1955, Boccioni 1951 i l’arquitectura barroca italiana 1958, així com sobre Moore 1948, Gropius 1951, Breuer 1958, Gardella 1959 i Fautrier 1960, entre d’altres També publicà, a més d’estudis sobre artistes contemporanis, la síntesi L’…

La cultura prehispànica més antiga de Bolívia és la de Tiahuanaco, localitzada a l’altiplà bolivià, al sud del llac Titicaca Es caracteritza per una ceràmica molt senzilla, decorada amb tons foscos i per una arquitectura de grans pedres llavorades Són exponents d’aquesta cultura la piràmide d’Acapana, la porta del Sol i la porta de la Lluna En arquitectura, en l’època moderna, cal destacar la influència de l’art barroc espanyol que unit a elements indígenes configurà l’'estil mestís’ En són exemples les esglésies de San Francisco 1753-72, La Paz i San Lorenzo, la Casa de la Moneda i l’…

Filla d’una modista, al taller de la seva mare descobrí la seda i els seus secrets Es formà a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1966-69, i amplià els seus coneixements inicials a l’Istituto d’Arte di Porta Romana de Florència 1970, al Litza Bain Atelier de París 1971 i a la Parson´s School - Fashion Institute of Technology 1982 i el FIT 1983 de Nova York A la capital francesa aprengué les tècniques tradicionals xineses de pintura sobre seda i fou a Nova York on estudià primer noves tècniques d’estampació katazome i, l’any següent, patronatge Per ampliar els seus coneixements artístics…

El terme mec art contracció de mechanical art fou encunyat el 1965 pels artistes Alain Jacquet i Mimmo Rotella, i difós pel crític francès Pierre Restany

És un mitjà plàstic amb una finalitat eminentment utilitària Pel seu caràcter de comunicació de masses ha de respondre a unes condicions de simplicitat, de força suggestiva i d’originalitat que el facin atractiu a l’home del carrer i comprensible de manera fàcil i ràpida Hi té una importància cabdal el colorit, compost d’un nombre limitat de tintes planes que el fan ésser més o menys visible a distància segons els tons emprats i llur distribució dins la composició El cartell té uns precedents històrics molt antics, que es remunten a Egipte i a Mesopotàmia, així com a Grècia i a Roma Igualment…