Resultats de la cerca

Significa la unió del poder actiu, o mètode upāya , amb el coneixement prajnā i la superació de la falsa dualitat del món de les aparences en la illuminació espiritual La unió conjugal com a símbol de la unió mística és d’origen tàntric tantrisme

Exercí el periodisme a Viena Exiliat a Praga i a Moscou, tornà a Àustria el 1945 i fou ministre d’educació i diputat al parlament Entre les seves obres cal citar Probleme der jungen Generation i The Necessity of Art 1967, on, amb un concepte antidogmàtic del marxisme, preveia la superació futura de la utilitat immediata de l’art Arran de la seva oposició a la invasió de Txecoslovàquia per les tropes del Pacte de Varsòvia 1968, fou expulsat del partit comunista austríac

Pot englobar processos molt diversos, tots, però, amb el tret comú que el cos de l’artista és el suport o el medi de l’acció artística, generalment marcada per elements de violència o de provocació Així, doncs, aquestes accions artístiques volgudament efímeres —bé que sovint es tracta de retenir llur contingut mitjançant filmacions, fotografies, etc— se situen en la línia de voluntat de superació de l’objecte artístic com a objecte de consum i són difícilment separables dels happenings N'han estat conreadors destacats V Acconci, D Oppenheim, J Beuys i, als Països Catalans, la majoria dels…

Els orígens poden ésser situats en la influència de Cézanne i en l’aprofitament de certes solucions procedents d’arts primitius, com el dels negres i el dels polinesis Sembla que la denominació tingué origen en el comentari que féu Matisse davant el quadre de Braque exposat al saló de tardor de París el 1908, en definir com a cubs algunes de les formes utilitzades El crític Louis Vauxcelles adoptà el nom revista Gil-Blas , del 14 de novembre de 1908 en escriure sobre l’exposició de Braque a la galeria Kahnweiler, ús que després es generalitzà Malgrat tot, sembla evident que les bases del…

En literatura les primeres produccions costumistes coincideixen amb el començament de l’evolució social motivada per l’expansió industrial, davant la qual adopten una actitud més o menys satírica o crítica Té antecedents en la literatura del s XVII entre d’altres, l’anglès Joseph Addison i la prosa castellana “castissa” Els quadres de costums aparegueren sobretot en diaris i revistes La publicació periòdica més representativa del costumisme castellà fou Cartas españolas 1831, on collaboraren Larra, Mesonero Romanos i Estébanez Calderón a França es destacà, en aquest camp, Victor Joseph…

Consisteix, de fet, en una darrera etapa del naturalisme, nom que en un principi fou sovint emprat per a designar-lo, perquè aguditzà la recerca d’una realitat més autènticament reflectida que en la pintura anterior Centrant-se en temes tan prosaics i quotidians com els del realisme, els impressionistes els pintaven, però, in situ , com en una instantània fotogràfica —cal recordar el lligam que els unia amb Nadar— i molt sovint en una sola i ràpida sessió, i aconseguiren visions fugaces que, en ésser exposades, desferen la diferenciació convencional entre esbós i obra definitiva D’altra banda…

Format en plena atmosfera noucentista, assistí a l’escola Montessori dependent de la Mancomunitat i a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigides per Alexandre Galí Cursà el batxillerat a l’Escola Monturiol De ben jove ja mostrà inclinacions cap a l’art i el 1928 publicà el seu primer treball històric en la revista Junior El 1931 començà els estudis universitaris a la Facultat de Ciències Participà en la fundació de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i ocupà càrrecs en els sindicats d’estudiants Vinculat al catalanisme popular, fou membre de Palestra i de les Joventuts d’Esquerra…

L’eina emprada per a fer el dibuix sol donar el nom a la mena de realització dibuix a la ploma, al carbó, etc Per a dibuixar és emprat material divers hom empra una eina molt primària, l’estilet, en dibuix preparatiu de retaules i pintura al fresc el material més corrent és el que és alhora l’eina i la pasta pictòrica llapis de grafit, de carbó o París, de sanguina, de colors, etc, diverses barretes naturals o produïdes artificialment grafit, punta d’argent, punta d’or, punta de plom, carbonet, estompa, sanguina, colors al pastel, a la cera, al guix, material que necessita una matèria…

Primeres manifestacions Cal esmentar com a precedents més antics conservats les pedres decorades del període solutrià o les del Magdalenià plaques de la cova del Parpalló i especialment les pintura rupestre , abundoses al País Valencià Bicorb, cova del Roure, barranc de la Valltorta i més rares al Principat el Cogul, amb figures humanes i d’animals, esquematitzades i de gran mobilitat, en escenes de caça o de combat La influència dels pobles de la Mediterrània, visible en la cultura dels talaiot , a les Balears, ha donat peces importants com els braus de Costitx, de bronze, les colonitzacions…