Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
aerografia
Art
Tècnica de pintar, decorar o dibuixar amb aerògraf
.
Fou utilitzada inicialment en el retoc de fotografies, en la pintura de mobles i de cotxes i en el grafisme Quant al grafisme, fou utilitzada per primera vegada per Herbert Bayer, de la Bauhaus, cap al 1920 Els pintors Man Ray, Ràfols i Casamada, Robert Llimós, Jordi Morera i d’altres han utilitzat aquesta tècnica en la creació d’obres d’art Mitjançant l’aerògraf es creà un procediment de reproducció semiindustrial, el múltiple aerogràfic, especialment utilitzat en el corrent estètic pop-art Aplicat amb la màquina sorrejadora es creà un tipus d’esgrafiat sorrejat…
bufa
Art
Sac espermàtic de be, xop d’aigua, que, posat com a funda d’un pinzell, serveix per a allisar, uniformar i unir pinzellades i matisos de la pintura a l’oli quan encara és tendra.
És utilitzat exclusivament per a donar qualitat de finor a les carnacions de les imatges policromades aquesta manipulació és anomenada passar de bufa
frottage
Art
Mètode consistent a obtenir una imatge en un paper col·locat sobre una superfície en relleu fregant amb un llapis tou aquest paper.
És utilitzat per a obtenir efectes de textura en la pintura contemporània, especialment en l’abstracta Pot ésser aplicat sobre la tela a manera de collage
Giovanni Morelli
Art
Historiador de l’art.
Format a Alemanya, posà en pràctica un mètode d’anàlisi formal de l’obra d’art basat en l’observació i en la comparació dels detalls, que és utilitzat, sobretot, per a fonamentar atribucions
neodadaisme
Art
Nom amb què és conegut el moviment New Dada, iniciat als EUA el 1955 per artistes que participaven de l’actitud artística de M.Duchamp.
Els seus integrants tenien com a recurs principal l’alienació de l’objecte fora del seu context habitual, i incorporaven, mitjançant el collage fotogràfic —utilitzat per RRauschenberg i JJohns—, elements de la realitat com ho havien fet KSchwitters i Hausmann Ha estat denominat art pop i confós amb aquest moviment, bé que les intencions dels neodadaistes eren molt diferents de les dels artistes pop
arc ogival
Claustre gòtic del monestir de Santes Creus (Alt Camp), cobert amb arcs ogivals
© Fototeca.cat
Art
Arc format per l’encreuament de dos arcs de mig punt i que resulta una llança més o menys apuntada, amb variacions durant els segles XIII i XV.
Projectat, dóna una volta d’ogiva La intersecció de dues voltes d’ogiva dóna una volta de creu on l’arc ogival és utilitzat com a forma definitòria en l’arquitectura gòtica i adquireix la màxima expressió en la volta nervada muntada sobre dos arcs apuntats encreuats en diagonal Per tal de contrarestar els pesos de la volta, aquests es distribueixen fins a la base de l’edifici mitjançant arcbotants i contraforts
frontó
Art
Acabament triangular d’una façana o d’un pòrtic.
En l’art grec és una conseqüència del sostre de dos vessants dels temples Era decorat amb escultures que havien de seguir la llei del marc, a causa de la forma triangular A Roma, i especialment durant el Renaixement i en tots els estils posteriors inspirats en l’art clàssic, la seva utilització tenia una finalitat purament decorativa En ebenisteria el frontó ha estat utilitzat com a element decoratiu des del Renaixement
guadamassil
Art
Cuir pintat o gravat amb dibuixos estampats, originari, a l’edat mitjana, de la ciutat nord-africana de Gadames.
A través de Còrdova, primer centre de fabricació al qual s’afegiren Granada, Madrid, València i Barcelona, fou exportat a la resta d’Europa A voltes amb damasquinats d’or i argent, fou utilitzat per a folrar caixes, arquetes, coixins, poltrones, etc, per a entapissar parets d’estances i per a l’enquadernació de llibres Rebé la influència de diferents estils artístics i assolí el màxim apogeu als ss XVI i XVII
ríton
Art
Nom que designa (a partir probablement del segle IV aC) un tipus de recipient en forma de corn, buidat i foradat a la punta.
Anomenat anteriorment κέρας ‘corn’, aquest tipus de vas acabà convertint-se en un got Però el ríton pròpiament dit, més tard fou utilitzat sempre per a beure a raig Modelat amb formes de rostres d’animals a la part inferior, tingué una especial fortuna a Itàlia, on fou emprat, en època romana, en la decoració de fonts i de jardins Entre els rítons que han estat conservats, és notable el del Palazzo dei Conservatori de Roma, d’estil neoàtic, firmat per l’atenès Póntios
marbre artificial
Art
Imitació del marbre feta amb pintura o amb pedra artificial.
La pintura fou un mètode utilitzat en la decoració dels interiors quan, per unes necessitats determinades d’aquell interior, sia d’acústica com, per exemple, l’Òpera de Versalles, sia per la voluntat de donar una aparença luxosa amb escassos mitjans, hom imita el marbre mitjançant la pintura aquest sistema fou molt corrent durant el s XVIII Al s XX ha estat i és usada una pedra artificial que imita el marbre, tant per a decoració interior com per a la construcció d’escales