Resultats de la cerca

És presumible que es tracti del nom de l’autor, que seria grec —la inscripció apareix en caràcters grecs— i un dels primers pintors de nom conegut actius a Catalunya

Deixeble de MMierevelt i FHals, el 1621 apareix dins el gremi de pintors de la seva ciutat d’origen La seva obra és classificable dins la pintura costumista, d’un regust alegre Empra el clarobscur més com a efecte tecnicocompositiu que no pas amb finalitat ideològica

Adscrit a l’escola florentina de Giotto Fill de Stefano Fiorentino, apareix documentat a Roma l’any 1369, quan treballà per a Urbà V, juntament amb Giovanni da Milano i els Gaddi Hom li atribueix una Majestat i una Pietat Galleria degli Uffizi, Florència, on es manifesta la influència de Tommaso di Stefano i de Maso di Bianco

Frans van Mieris  el Vell 1635 — 1681 fou deixeble de Gerrit Dou la seva temàtica se centra en la representació d’escenes de gènere galants a la manera del seu mestre Els seus dos fills Jan van Mieris 1660 — 1690 i Willem van Mieris 1662 — 1747 seguiren la manera del seu pare el seu net Frans van Mieris el Jove 1689 — 1763 s’endinsà més a la manera expressionista de Frans Hals, bé que apareix més buit de contingut

Actiu entre el 1469 i el 1497, fou deixeble destacat de Bartolomé Bermejo El 1475 féu el retaule de Sant Martí, de Daroca Entre el 1482 i el 1489 apareix associat amb el pintor Miquel Ximénez Són obra de Martín Bernat les millors taules del retaule de la Santa Creu, de Blesa, i les del retaule dels Talavera 1493, a la catedral de Tarassona A Barcelona hom en conserva una taula amb la representació de la Mare de Déu i l’Infant collecció Milà

Fundà La Tribuna 1888 i collaborà assíduament a La Nación de Buenos Aires Participà en política, primer dins les files del radicalisme i després del socialisme Els seus treballs foren aplegats, en part, a La Australia Argentina 1898 i Crónicas 1909 Com a escriptor costumista apareix estretament lligat a la picaresca espanyola El casamiento de Laucha 1906, Pago Chico 1908 i Divertidas aventuras del nieto de Juan Moreira 1910 És considerat com el fundador del teatre argentí d’idees per la problemàtica que presenta en els seus drames

Del 1923 al 1941 ensenyà al Lawrence College de Bronxville Féu molts viatges a Europa De bon començament, el seu estil pot ésser inclòs dins el postcubisme analític i el surrealisme Però vers 1946-48 apareix ja dins el seu propi estil, entre calligràfic i geomètric, ple d’energia i de vitalitat Els seus gests, articulats entre ells, cerquen el ritme Els colors són consistents Finalment, la seva pintura fou parallela, però clarament diferenciada, de la de Motherwell, Pollock i Gorky El 1955 el Whitney Museum li dedicà una important retrospectiva

Deixeble a Lovaina de Thierry i Albert Bouts, apareix actiu a Anvers el 1491 Influït per l’art de Leonardo, la seva obra incorpora el sfumato llombard i la manera del renaixement transalpí a l’execució de les formes arquitectòniques Hom destaca, però, la continuació del realisme conreat als Països Baixos El canvista i la seva muller, Musée du Louvre La introducció de la picaresca, que continuà al llarg del segle XVII, és patent en la seva obra El vell enamorat coll particular, París Cal assenyalar la seva influència en la formació de l’escola d’Évora Portugal per deixebles seus

Hom l’aprecia alhora com a narratiu i com a surrealista La seva ambigüitat prové de la representació de personatges aïllats del context que els envolta i entre ells mateixos, temàtica que apareix ja en els seus dibuixos del 1933 per a la novella d’Emily Brontë Wuthering Heights Les seves obres més típiques són les que representen personatges caminant o esperant pels carrers de París, així com els interiors amb figures femenines, principalment adolescents Féu decorats per a obres teatrals, entre les quals les de La peste, de Camus, muntada per Jean-Louis Barrault, i de Delitto all…