Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Karl Hofer
Pintura
Pintor alemany.
S'entusiasmà per l’obra romàntica d’ABöcklin Residí a Roma 1905, on pintà Dues dones 1907, i a París 1908, interessat per l’obra de Cézanne pintà una adaptació dels Jugadors de cartes , 1924, Ulmer Museum, Ulm, de vigorosa estructura de línies
creodonts
Paleontologia
Ordre de mamífers placentaris que agrupa formes carnívores i omnívores de tipus primitiu dotades ja de queixals carnissers.
Anteriorment s’havien inclòs els creodonts dins l’ordre dels carnívors, però s’ha constatat que l’adaptació de la dentició al règim carnívor es produí independentment en ambdós ordres Els creodonts foren els depredadors dominants durant la primera part del Terciari Paleocè i Eocè, amb una distribució molt àmplia que comprenia tots els continents a excepció d’Austràlia i Sud-amèrica llavors un altre continent illa Els darrers creodonts es troben al Miocè superior de l’Àfrica
arcosaures
Paleontologia
Herpetologia
Superordre de la subclasse dels diàpsids que constituí el grup més florent de rèptils a l’era mesozoica.
Es caracteritzaven per la possessió de dues fosses temporals en el crani, com els lepidosaures, i per l’adaptació a la locomoció bípeda de la majoria dels individus Els arcosaures més primitius, els tecodonts, aparegueren en el Triàsic Aparentment, d’aquests derivaren cinc branques la dels cocodrils, que sobreviuen actualment la dels pterosaures o rèptils voladors la que més tard originà la dels ocells, i dues altres línies els representants de les quals són els dinosaures 2 Rèptil del superordre dels arcosaures
Joan O’Neill i Rossinyol

Joan O’Neill i RossinyolPaisatge
(CC0)
Pintura
Literatura
Pintor i escriptor.
Intentà una mesurada adaptació del Romanticisme literari — Poesías 1853— i plàstic Al seu Tratado de Paisaje 1862 acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al Museo Balear , una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic
Fernando Fernández Sánchez
Art
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant de còmics, il·lustrador i pintor.
Inicià la seva carrera l’any 1956 Als anys 1970 treballà per al mercat nord-americà a través de l’editorial Warren Publishing, mitjançant l’agència de Josep Toutain Selecciones Ilustradas Entre 1970 i 1973 publicà una tira còmica diària en el Diari de Barcelona titulada "La Mosca" i durant aquesta dècada continuà com a illustrador de portades per a editorials com Dell, Batam, Random House, New American Libreary i Mc Millan A finals dels 1970 creà amb el guionista Nicola Cuti la historieta Zora y los Hibernautas que a l’Estat fou publicada en la revista 1984 entre 1980 i 1982 També destacà…
Paolo di San Leocadio
Pintura
Pintor actiu a València des del 1472, on arribà amb Francesco Pagano i un mestre Richart —potser Riccardo Quartararo—, per mitjà del cardenal Roderic de Borja, a fi de decorar al fresc la capella de l’altar major de la catedral.
Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez 1501 es comprometé a pintar el retaule de la collegiata, desaparegut el 1936 Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara —conservat només en part— i diverses obres per al palau ducal Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador Tornà a treballar a la seu de València 1513-14 i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló Hom li adjudica obres com una Sacra conversació ~1490 Londres, National Gallery —…
fèlid de dents de sabre
Paleontologia
Nom donat a qualsevol fèlid fòssil pertanyent a espècies, gèneres i famílies diversos caracteritzats pel gran desenvolupament de les dents canines superiors.
Aquesta característica no ha estat pas exclusiva dels fèlids, sinó que és compartida per d’altres grups depredadors, com el marsupial del gènere Thylacosmilus del Pliocè d’Amèrica del Sud, el creodont Apataelurus de l’Eocè americà, o els nimràvids de l’Oligocè i Miocè d’Àsia i Europa, com el Sansanosmilus trobat a Sant Quirze del Vallès La majoria dels fèlids de dents de sabre identificats als jaciments catalans pertanyen a la subfamília dels macairodontins Machairodontinae , el primer gènere dels quals fou el Pseudaelurus trobat en el Miocè inferior de Sant Mamet, a Sant Cugat del Vallès, i…
ictiosaures

Ictiosaure
© Fototeca.cat
Paleontologia
Ordre de rèptils adaptat a la vida aquàtica, amb les extremitats transformades en aletes.
El cos era pisciforme, amb una aleta dorsal estabilitzadora i una aleta caudal propulsora Visqueren en el Triàsic i en el Juràssic i s’extingiren a la fi del Cretaci El gènere més conegut és Ichthyosaurus Alguns exemplars trobats al jaciment del Juràssic de Holzmaden, a Alemanya, mostraren restes d’ictiosaures formades a l’interior d’individus adults, cosa que permeté deduir que els ictiosaures eren vivípars i podien parir les seves cries directament a la mar Per tant, adquiriren una independència total del medi terrestre, ja que no els calia fresar a terra, com probablement ho feien els…
Paleontologia 2017
Paleontologia
Invertebrats fòssils Els trilobits són un dels primers grups coneguts d’artròpodes —que inclouen animals invertebrats amb exosquelets i cossos segmentats, com, per exemple, els insectes— que van aparèixer al registre fòssil, i que van viure entre 520 i 250 milions d’anys enrere Aquest 2017 es van descobrir uns ous de trilobits de fa 450 milions d’anys a l’estat nord-americà de Nova York Els ous presenten una forma esfèrica o ellíptica, mesuren 200 micròmetres de diàmetre i apareixen preservats al costat de fòssils de l’espècie de trilobit Triarthrus eatoni Sembla que aquests animals…
dinosaures
Paleontologia
Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que són continguts en dos ordres: saurisquis i ornitisquis.
Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…