Resultats de la cerca

Es formà a l’Escola Massana 1957-61 i a Belles Arts 1961-65 de Barcelona El 1966 s’agrupà amb Arranz Bravo, Bartolozzi i Llimós i durant dos anys dugueren a terme una intensa activitat conjunta La seva obra, que no renuncia a la figuració, s’orientà inicialment cap a la crítica social Actualment pren com a motiu el seu entorn immediat i té un caràcter més líric Ha estat professor a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València Inicialment treballà com a pintor, però des del 1972 —any que féu la primera exposició individual— es dedica preferentment a l’escultura Les seves obres són construccions imaginàries amb les quals evoca elements arquitectònics, màquines, mobles, etc, i que agrupa amb l’evident intenció de recrear el paisatge urbà El 1997 presentà al MACBA la installació de La ciutat roja També ha realitzat escenografies teatrals per a autors contemporanis com Fernando Savater a Vente a Sinapia , o amb clàssics com Calderón de la Barca a Absalón El…

És considerat un dels màxims representants del corrent anomenat expressionisme abstracte Cursà estudis de filosofia i d’estètica i no inicià la seva activitat artística fins a la dècada dels quaranta Establert a Nova York treballà a la Universitat de Colúmbia amb Meyer Schapiro, que l’encoratjà a la pràctica artística i li facilità contactes amb artistes europeus exiliats als EUA, sobretot surrealistes com ara Max Ernst, Marcel Duchamp i André Masson Aquests determinaren la seva vocació artística que si bé no s’inserí de ple en aquest moviment, en prengué alguns dels seus fonaments teòrics,…

El 1968 guanyà el premi de dibuix Ynglada-Guillot Per aquests anys s’agrupà amb Rafael Lozano i Bartolozzi , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol , la qual cosa comportà un important canvi d’orientació en la seva obra, que s’apropà al pop-art Després de la dissolució del grup 1970, continuà collaborant amb Bartolozzi Ambdós treballaren i exposaren junts fins el 1982, si bé l’obra de cadascú conservà el seu caràcter Arranz i Bravo feu una pintura protagonitzada per figures humanes que, bé que turmentades, prenen darrerament caràcters més personalitzats També realitzà escultures…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès Entre el 1966 i el 1968 s’agrupà amb Eduard Arranz i Bravo , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol Posteriorment només mantingué el treball conjunt amb el primer fins el 1982, bé que conservant cadascú la seva pròpia personalitat Així Bartolozzi no modificà substancialment el seu estil però inclogué en la seva obra elements de suggestió eròtica, progressivament configurats amb major nitidesa Fruit del treball conjunt amb Arranz i Bravo són algunes escultures, així com les…

Autodidacte, exposà el 1967 al  Cercle de Sant Lluc , i, arran d’un llançament espectacular, exposà de nou a Barcelona 1969, Sala Gaspar i el mateix any a Toronto La seva triple exposició barcelonina del 1980 el consagrà a certs nivells com una alternativa jove al monopoli de l’avantguarda històrica catalana Ha exposat també a Sud-àfrica 1970, Colònia 1972 i 1980, Mèxic 1974, Palma 1976 i 1983, Nova York 1977 i 1981, Eivissa 1979, París 1982, Girona 1982, Alacant 1982, Madrid 1983 i 1985, Brusselles 1983 i 1986, Londres 1985 i Luxemburg 1986 De les exposicions posteriors cal esmentar les de l…

Estatut legal La protecció d’aquest espai tingué un precedent l’any 1962 quan, a instàncies de la comunitat científica, el delta fou inclòs en la classificació de les zones humides euroafricanes del Bureau MAR amb la categoria de prioritat urgent El decret 332/1986 declarava, juntament amb el parc natural, les Reserves Naturals Parcials de la Punta de la Banya i de l’illa de Sapinya L’any següent setembre del 1987, d’acord amb una directiva de la Comunitat Econòmica Europea actualment Unió Europea sobre la conservació dels ocells, es declarava Zona de Protecció Especial La protecció s’amplià…

Orfe i recollit per un oncle seu, serraller, que intentà de donar-li un esdevenidor i el matriculà a l’Escola Normal de València, la seva vida representa un esforç de voluntat admirable per aconseguir les seves pròpies metes i fer-se a ell mateix Assistí a l’Escola de Menestrals 1877 i fou deixeble de l’escultor Capuz El 1879 es matriculà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles i compaginà els estudis amb el treball a la serralleria del seu oncle Anà a Madrid 1882 i copià, al Museo del Prado, obres de Velázquez i Ribera Obtingué de la diputació de València la pensió per anar a Roma 1884, amb…