Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Joan Barceló
Pintura
Pintor; format probablement a València, es traslladà a Sardenya.
El 1475 residia a Càller, però, casat a Sàsser amb una sarda, és documentat en aquesta ciutat fins el 1516 Introduí a l’illa el gòtic valencià, adoptat a través d’ell pels pintors de l’escola de Sàsser És obra seva el retaule de la Visitació conservat a la Pinacoteca de Càller
barret frigi

La Llibertat amb barret frigi (detall de La LLibertat guiant el poble, obra de Delacroix, 1830)
Indumentària
Barret semblant a una barretina emprat pels frigis.
Apareix, entre altres, en les representacions del pastor frigi Paris Un barret semblant —el pili— era portat pels esclaus afranquits romans com a senyal de llibertat El 1789 fou adoptat pels revolucionaris francesos, i el seu ús esdevingué oficial el 1792 per als membres de la Comuna de París i com a ensenya en els documents oficials
nicab
Indumentària
Tipus de vel consistent en una peça de roba que cobreix el cap, el coll i el rostre d’algunes dones musulmanes, llevat dels ulls.
És especialment usat als països del golf Pèrsic Es duu amb una túnica llarga fins als peus Acostuma a ser de color negre D’origen probablement bizantí, fou adoptat per la cultura musulmana És una peça pròpia de països àrabs del golf Pèrsic i es pot trobar en llocs tant diversos com el nord d’Àfrica, Àsia occidental i el subcontinent indi
tricorn
Figurí amb un tricorn a la mà
© Fototeca.cat
Indumentària
Capell de tres puntes, fabricat generalment de feltre, ras o drap.
Fou adoptat pels eclesiàstics durant els s XVI i XVII arreu d’Europa com a derivació del capell portat pels eclesiàstics a Castella Al s XVIII fou propi de la indumentària militar i civil, i també de la femenina, i a la fi d’aquell segle caigué en desús Al s XIX fou adaptat per a la guàrdia civil espanyola tricorni
Santos Darío de Regoyos y Valdés
Pancorbo , per Santos Darío de Regoyos y Valdés
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill de Darío de Regoyos Molenillo, prestigiós arquitecte castellà Visqué a Madrid des del 1871 i inicià estudis d’arquitectura, però el 1877 esdevingué deixeble, a l’escola de San Fernando, de Carlos de Haes Anà a París 1880-81 i a Brusselles des del 1881 Allà s’integrà al grup L’Essor —amb el qual exposà i més tard ho féu amb el Cercle dels XX El 1882 acompanyà a Espanya Van Rysselberghe, Luce, Maus, Franz Charlet i Constantin Meunier Anà de nou a Bèlgica, en tornà el 1888 i, acompanyat d’Émile Verhaeren, recorregué la Península el fruit fou la publicació a la revista belga L’Art Moderne…