Resultats de la cerca

Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior al seu…

Autor dels palaus neoclàssics Olivieri i Mosca i de l’església de San Decenzio, a Pesaro Deixà escrits teòrics sobre la pintura Intervingué, enviat pel cardenal Despuig, en el projecte d’ampliació i reforma del seu palau de Raixa, a Mallorca

Format a Cambridge i als estudis dels arquitectes Ramón Vázquez Molezún i Alejandro de la Sota, actualment és catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Madrid Com a artista plàstic s’inicià dins el corrent de l’art conceptual i participà en els Encuentros de Pamplona i en la Biennal de Venècia del 1978 A partir dels anys vuitanta s’interessà per la pintura L’any 1990 obtingué el Premio Nacional de Artes Plásticas La seva investigació arquitectònica, desenvolupada parallelament en el camp pictòric, se centra en el paper configurador de la llum amb relació a l’estructura i els materials que…

Nasqué al passatge del Crèdit, tocant al carrer de Ferran, en un barri on els oficis antics i les botigues vuitcentistes creen un escenari molt propi del gust per les coses populars i la saviesa artesana Els seus avantpassats eren artesans, però els seus pares l’obligaren a estudiar comerç i a treballar en una adrogueria Amb tot, assistí també a Llotja, on fou deixeble de Pascó i d’Urgell El 1911, una llarga temporada passada a la casa familiar de Mont-roig del Camp, per refer-se d’una malaltia, orientà definitivament la seva vocació Aquell món, aspre i viril, el dels seus avantpassats…

En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…