Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona, i freqüentà la penya del Niu Guerrer Establert a Vilajuïga, hi explotà les aigües, i fundà el balneari de Vilajuïga i una llar cultural Aplegà una important collecció de peces arqueològiques, conservada al castell del Joncar Roses

Fou considerat introductor de la renovació del primer renaixement florentí a Pàdua, bé que actualment aquest fet és negat per la majoria d’historiadors Les seves obres principals són el Políptic 1449-52 per a la capella familiar de Lione di Lazzara a l’església del Carmine Museo Civico, Pàdua i la Mare de Déu Staatliche Museen, Berlín El seu taller fou un interessant focus d’humanisme —hi aplegà escultures, fragments d’arquitectura de l’antiguitat i motlles d’obres clàssiques—, en el qual es formaren Andrea Mantegna, Pde Cosimo, CTura, etc

El 1967 ingressà a l’Escola Massana de Barcelona i el 1968 al Cercle Artístic de Sant Lluc Després de fer estades a París, on estudià a l’École Superieure de Dessin et Peinture, el 1970 tornà a Barcelona i començà a treballar en un estudi propi El 1973 pintà murals al fresc al monestir de Sant Cugat del Vallès, en el si de l’Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània d’aquesta població El 1976 fixà la residència a Albons El 1975 incorporà el gravat a la seva obra El 1977 realitzà treballs en ceràmica amb torn i murals en gres, i el 1981 feu sèries d’escultures de bronze Membre…

Nascut arran d’una entesa entre el bisbat i la Diputació de Girona, fou inaugurat el 1979 Reuneix les colleccions medievals i modernes procedents de l’antic Museu Provincial, imatges romàniques, retaules gòtics i renaixentistes, lipsanoteques, llibres miniats i altres objectes de les colleccions diocesanes, i obres d’art contemporànies provinents de concursos i mostres

Vida i obra Per línia paterna fill de nobles, el llinatge dels quals, d’origen flamenc, és certificat des del 1663, i per línia materna entroncat amb la burgesia catalana dedicada a les professions liberals El seu quadravi Carlos de Sucre y Gairedo mort el 1736, marquès de Preux, d’origen flamenc, fou tinent de rei de Barcelona, governador de Cuba i rebesoncle del mariscal Antonio José de Sucre El seu pare, Joan de Sucre i Llopis, ideològicament de tendència republicana, fou procurador dels tribunals i, durant un cert temps, tinent d’alcalde de la vila de Gràcia Fortament influït durant la…

Vida i obra Fou el primer que s’ocupà de prehistòria paleolítica a Catalunya, i el descobridor de la mandíbula neandertaliana de Banyoles 1887 Investigà i escriví sobre història natural, sobre la seva prolongació, la història, i la prehistòria, que ell veia com el nexe d’unió entre les dues La seva única especialització fou local s’ocupà sobretot de la vila de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, i especialment del poble de Serinyà Tenia una gran capacitat d’observació de la naturalesa, i amb el mateix rigor, acudí a la documentació històrica o se serví de les dades arqueològiques…

Vida i obra Pertangué a una de les famílies de l’alta burgesia catalana i es formà al costat del seu avi, Jaume Rusiñol, fundador d’una important manufactura tèxtil Acompanyat de Ramon Casas i Carbó , feu la volta a Catalunya amb carro, a la descoberta d’ambients i personatges inèdits Treballà en l’empresa familiar, però, a desgrat dels seus, s’interessà per la pintura El 1890 exposà la seva obra a la Sala Parés juntament amb Ramon Casas i Enric Clarasó, amb els quals continuà realitzant presentacions collectives fins el 1930 Decidit a rompre amb la imposició familiar abandonà les seves…