Resultats de la cerca
Es mostren 3032 resultats
Manuel Baixauli i Mateu
Literatura catalana
Pintura
Escriptor i pintor.
Estudià pintura a la Facultat de Belles Arts de València 1982-86 Professor a l’Escola d’Art Escultor Beltran de Sueca des del 1990, la seva dedicació principal fou la pintura, en la qual conflueixen la influència de l’informalisme i el surrealisme, amb una preocupació molt personal per les reelaboracions Iniciat tardanament en l’escriptura, la seva narrativa mostra aquesta mateixa preocupació aplicada a la introspecció de vivències, memòries i sensacions amb una clara preferència per fer literatura de l’escriptura i poc interessada en el món exterior més convencional Malgrat la brevetat i una…
,
Aleix Clapés i Puig
Autoretrat d'Aleix Clapés i Puig
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Reus i a l’escola de Llotja de Barcelona més tard fou deixeble d’Eugène Carrière a París i treballà la pintura mural a Roma Fou amic íntim de Gaudí, amb qui collaborà al palau Güell aprox 1889-90 amb el fresc Hèrcules a la recerca de les Hespèrides , a la Pedrera 1909-10, on decorà els vestíbuls amb Xavier Nogués a les seves ordres Isolat i adust —sembla que morí dement—, s’enemistà amb bona part del món artístic català, especialment dels noucentistes La seva pintura, tant de cavallet Museu d’Art Modern de Barcelona com mural, és d’un expressionisme tenebrós i personal —hom l’ha…
Maria Lassnig
Pintura
Pintora austríaca.
Durant la Segona Guerra Mundial estudià a l’Acadèmia d’Arts de Viena, on alguns dels professors qualificaren la seva obra d’"art degenerat", seguint la terminologia nazi Després de la guerra s’establí a Klagenfurt, on féu la primera exposició 1948 En 1951-54 anà becada a París, on fou influïda pel surrealisme d’André Breton i altres literats De tornada a Viena, fou molt activa en el moviment informalista dels anys cinquanta i seixanta Després d’una etapa entre París i Viena, el 1968 anà a Nova York, on la seva obra passà inadvertida, i on estudià cinematografia i féu alguns curtmetratges De…
Pepita Teixidor i Torres

Pepita Teixidor
Pintura
Aquarel·lista.
Filla de Josep Teixidor i germana i deixeble de Modest Teixidor S’especialitzà en pintura de flors tercera medalla a Madrid el 1906
Josefa Tolrà i Abril
Pintura
Pintora.
Visqué sempre a la vila natal D’origen molt humil i una formació molt limitada, visqué unes circumstàncies personals molt difícils especialment la mort de dos fills que, probablement, la impulsaren a dedicar-se a l’esoterisme i a la màgia Exercí com a mèdium i guaridora, i com a part d’aquesta activitat, des del 1942 pintà i dibuixà abundantment La seva obra plasma el seu món interior al dictat del que considerava veus del més-enllà Amb el mateix procediment, escriví també poemes i textos diversos de caràcter oníric La seva producció plàstica, categoritzada com a art naïf , atragué l'atenció…
la Pau
Antic barri
Antic barri residencial de treballadors, al límit dels termes de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), al sud del carrer de Guipúscoa.
Promogut el decenni de 1960-70 per l’Obra Sindical del Hogar, era format per blocs d’habitatges de gran alçada, que allotjaven 9707 h est 1985 Hom començà a ocupar els primers blocs el 1966 Originàriament, era deficitari en equipaments urbans i afectat per alts graus de contaminació atmosfèrica provocada per les indústries radicades en aquell sector El desembre del 2006 passà a formar part del districte de Sant Martí en la nova divisió administrativa municipal, juntament amb el barri veí de la Verneda , sota el nom de barri de la Verneda i la Pau
la Vilanova
Antic barri
Antic barri morisc de la ciutat de Sogorb (Alt Palància); el 1609 hi havia 350 famílies morisques.
Vilanova de Xàtiva
Antic barri
Antic barri morisc de la ciutat de Xàtiva (Costera), habitat per 380 famílies el 1609.
Fou erigida en parròquia de moriscs el 1535 els Sants Joans, amb Enric Tallada, Roca i Annauir com a annexos
la Verneda

Portal del convent gòtic dels carmelites, situat a l’antic barri de la Verneda de Barcelona
© Fototeca.cat
Antic barri
Antic barri residencial obrer de Barcelona, situat dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, al límit amb el de Sant Adrià de Besòs, del qual era separat per la riera d’Horta; limitava amb l’autopista de Mataró.
Era format per grans blocs d’habitatges i algun nucli de barraques la Perona Sorgí a partir de la segona meitat dels anys cinquanta al voltant de l’antic nucli rural del Fondo de Sant Martí, on es conserva l’església gòtica de Sant Martí de Provençals i uns pocs masos, i on s’aixecava l’antic molí de la Verneda, vora el rec Comtal, que feu d’aquest sector una de les partides rurals més riques de Sant Martí Al segle XIII donà nom a la possessió dels Llull, la verneda d’en Llull, que s’estenia pels termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar…
la Torre d’Almassora
Antic barri
Antic barri marítim d’Almassora (Plana Alta), situat a la partida del Pla de la Torre, a l’E de la vila.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina