Resultats de la cerca

Tingué taller propi Hom coneix d’ell temes religiosos Misteris del Rosari , a l’església de Porreres i paisatges amb escenes costumistes de la vida del camp de l’illa al seu temps Conreà l’oli i el fresc Féu un tipus de pintura ingènua, però amb encant decoratiu i interès illustratiu El color és més aviat pàllid, amb tons brillants, com és molt corrent a la pintura del s XVIII

Fill de Faust Morell i de Moragues, senyor de la Galera de Felanitx Conreà l’oli i l’aquarella Es dedicà al paisatge, als temes costumistes i religiosos, al retrat, etc De colors brillants, donà molta importància al moviment i a la representació de les qualitats de les robes Féu projectes de retaules d’estils historicistes i per a ornaments litúrgics Entre les seves obres cal esmentar un retrat de la reina Maria Mercè quan era infanta d’Espanya, Nenes disfressant-se, Pontifical i la Mare de Déu de la parròquia de Valldemossa Presidí l’Acadèmia de Belles Arts de Mallorca i fou corresponent de…

Marquès de Solleric Fill de Faust Morell i Orlandis, es formà al seu taller i a l’Acadèmia de Belles Arts Els seus temes preferits foren el retrat, el paisatge i, sobretot, els temes històrics, d’una gran imaginació, d’amplis escenaris i de molts personatges ben individualitzats Conreà l’oli, l’aquarella i el carbó És més a prop de les tendències del seu temps pel color que no per la pinzellada, encara de traça acadèmica Participà en diverses exposicions i guanyà una medalla a París Té obres a diversos museus i colleccions de Mallorca i dues al Palau Reial de Madrid

Collaborà, entre altres publicacions, a Diario de Mallorca , Lluc i Ponent Publicà els llibres de poemes Angoixa del no-res 1960, A Santa Maria del Camí 1961 i Terra de gerrer 1963 En pintura conreà l’aquarella, i exposà collectivament i individualment diverses vegades

A divuit anys anà a Roma a aprendre pintura fou deixeble de Benito Lutti i Carlo Maratti, que l’impressionaren força El 1697 anà per primera vegada a Venècia i el 1700 a Bolonya, per estudiar l’art dels Carracci Tornà el 1710 a Mallorca i passà l’any pintant per a l’alta burgesia de l’illa Tornà a Venècia el 1711 i hi residí dotze anys es casà amb Isabella Mazzoni i freqüentà l’alta societat veneciana, per a la qual treballà El 1723 anà a Baviera, on fou pintor de cambra de l’emperador Maximilià, i en morir aquest el 1726 passà al servei de Climent August a Colònia, on pintà uns frescs per al…

Enriquí el gabinet d’història natural de Madrid amb diverses donacions Féu quadres amb representacions d’animals, alguns dels quals són conservats a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, de la qual fou membre Deixà curiosos manuscrits sobre història natural de Mallorca

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1958-63, guanyà el premi de Pintura Jove de la Sala Parés el 1961 Es presentà a Barcelona el 1967 i exposà el 1970 i el 1973 Conreà una pintura abarrocada i eurítmica, lírica i ben construïda, basada en un dibuix de traç seguit La seva temàtica fantàstica té clares ressonàncies del prerafaelitisme i hom li ha vist relació també amb Marc Chagall

Autodidacte, el 1950 fundà el Grup d’Aquarellistes de les Balears Pintà paisatges dins una tendència neoimpressionista, amb una tècnica personal i colors càlids Començà amb una factura acadèmica, afinant molt el dibuix, i evolucionà cap a una forma subjectiva, emmotllada a les exigències de l’època

Conreà el paisatge i la pintura religiosa Viatjà per Anglaterra i Amèrica estudiant tècniques de plantació del cotó, i hom ha dit que introduí a la península Ibèrica les primeres màquines per a la seva filatura S'especialitzà en la fabricació de la porcellana i dels cristalls Dirigí el Real Conservatorio i les fàbriques de porcellana de la Moncloa i de cristall a La Granja Castella Fou un dels fundadors de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià a Mallorca Amic de Goya, fou retratat per aquest

Intentà una mesurada adaptació del Romanticisme literari — Poesías 1853— i plàstic Al seu Tratado de Paisaje 1862 acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al Museo Balear , una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic