Resultats de la cerca

Les primeres obres assenyalen l’influx de Pdella Francesca i de l’escola florentina, en particular d’APollaiolo i FLippi, dels quals recollí principalment el concepte escultòric de la figura, el sentit estàtic del moviment i un cert ànim dramàtic Flagellació , 1481, Galleria degli Uffizi, Florència Els primers dies de Moisès , Capella Sixtina, Vaticà frescs a la sagristia del santuari de Loreto Entre el 1482 i el 1497 pintà obres com Epifania Musée du Louvre, París, Educació de Pan ~1488, perduda, Anunciació 1491, Palazzo dei Priori, Volterra, Sant Sebastià 1493, Palazzo Vitelli, Città di…

Inclòs dins la tendència realista del barroc, és autor d’obres com Evangelista escrivent Galleria Estense, Mòdena, Encontre de sant Pere i sant Pau Palazzo Mattei, Roma, Santa Margarida ressuscitant un jove Museo del Prado, Madrid, on el motiu religiós és rebaixat a nivell d’un episodi de la vida diària Malgrat que utilitzà violents contrasts de llum a la manera de Caravaggio, se'n separà quant a l’execució, ràpida i resplendent, i al gust per les superfícies aspres i repletes de pasta

Inicià l’activitat artística els anys cinquanta, dins de les més avançades tendències de l' action-painting nord-americana, però no trigà a allunyar-se d’aquesta mena d’informalisme, i portà la seva obra vers una fantasia màgica La seva pintura sembla que no interessà gaire, i ara és en procés de redescobriment

Començà el 1947 com a poeta i crític d’art a la revista Il Politecnico, dirigida per Elio Vittorini, però posteriorment es dedicà a la pintura Els seus quadres i la seva obra en general ofereixen aspectes surrealistes, en el sentit que presenta objectes d’ús quotidià però definits d’una manera irreal, tal com fa amb els seus personatges, mancats de tota mena de precisions Exposà individualment a partir del 1961, i el 1978 i el 1982 participà a la Biennal de Venècia Durant molts anys exercí també la crítica d’art al Corriere della Sera

Seguidor d’ALorenzetti, en divulgà l’estil més enllà dels límits de Siena i de la mateixa Toscana En conserven obres importants el Museo dell’Opera del Duomo i la Pinacoteca de Siena, la Galleria Nazionale dell’Umbria, Perusa, les catedrals de San Gimignano i de Montepulciano i el Palazzo Publico de Siena

Exponent del corrent gòtic internacional, es formà probablement dins l’ambient de la pintura nòrdica, palès en la Mare de Déu del Roser ~1420, Museo di Castelvecchio, Verona, on mostra una tendència a l’abstracció i al decorativisme, característiques definitòries del seu estil Adoració dels Reis , 1435, Pinacoteca Brera, Milà

Representant de l’escola florentina, la seva activitat és en gran part desconeguda Hom li atribueix la Tebaida Galleria degli Uffizi, Florència i la Temptació de Sant Antoni Santa Croce, Florència, obres d’una evident orientació giottesca Entre el 1385 i el 1401 és documentat a València i a Toledo, on introduí les formes italianes i originà la creació d’una puixant escola de pintors, entre ells Rodríguez de Toledo Resta avui la incògnita sobre la seva participació en els retaules de Sant Eugeni i de la Crucifixió i en els frescs de la capella de San Blas a la catedral de Toledo

Deixeble de Caracciolo, fou un dels principals representants de l’escola realista napolitana És autor de Lucrècia, Sant Bru Museo e Gallerie Nazionali Capodimonte, Nàpols, Degollament del Baptista, Bacanal Museo del Prado, Madrid, que mostren la seva filiació al caravaggisme i un influx llunyà dels pintors de l’escola bolonyesa

Es formà dins la tradició bizantina i fou a Venècia un dels principals representants d’aquesta tendència davant la influència de l’obra de Giotto a Pàdua És autor de la Coronació de la Mare de Déu la versió del 1324 a la National Gallery de Washington i la del 1538 a la collecció Frick de Nova York, de la Dormició de la Mare de Déu Museo Civico, Vicenza

Féu murals a Verona Santa Anastàsia i a Pàdua, on collaborà amb Avanzo oratori de San Giorgio i capella de San Felice de la basílica de Sant'Antonio És considerat el fundador de l’escola de Verona Dins les directrius giottesques, la seva pintura, de gran qualitat, significà un pas endavant en el camí del realisme individualització dels tipus, perfeccionament de la perspectiva, utilització de fons arquitectònics precisos i una tendència al popularisme que el portà ja a fer servir els temes religiosos com a pretexts per a bastir escenes contemporànies, remarcant d’una manera detallista el “…