Resultats de la cerca

Veritable humanista, fou introductor del Renaixement italià a Flandes Sojornà a Roma 1537-39, i fundà després un taller on es formaren els artistes manieristes flamencs Com a arquitecte féu el pòrtic nord de l’abadia de Saint-Jacques 1558 Com a pintor es destaca la sèrie de setze plafons, avui dispersos per diferents museus, sobre la vida de Dionís Areopagita per a l’església de Lieja dedicada a aquest sant

Exiliat a Amsterdam, fou pintor oficial de la ciutat 1667 i rival de Rembrandt Conreà la pintura mitològica i d’història Antoni i Cleòpatra i Mart, Venus i Cupido ambdós al Rijksmuseum, Amsterdam Com a teòric de l’art féu conferències i escriví el Grand Livre des peintres 1707

La seva obra combina els pressupòsits de l’art metafísic i surrealista amb una temàtica on l’element femení és iconogràficament central La simbologia eròtica hi és constant i reiterativa i enllaça amb el subconscient de l’artista El resultat és una pintura parasurrealista, dins el corrent estilístic del realisme màgic L’any 1976 fou creat a Saint-Idesbald un museu-fundació on s’ha reunit bona part de la seva obra

Format a París, s’hi introduí en l’ambient surrealista i, per influència de Man Ray, treballà en el camp de la fotografia i també en el de la poesia Després de la Segona Guerra Mundial es dedicà plenament a la pintura, i hi palesà la seva preocupació per les relacions entre els colors i les qualitats tàctils dels materials

Format a l’acadèmia d’Elsene, més tard fou deixeble de Jan Toorop Es relacionà amb el grup literari simbolista Jeune Belgique esdevingué cunyat de Verhaeren Fou membre del Cercle dels XX 1884-93 i de la Libre Esthétique des del 1893 Treballà a Catalunya i a Mallorca 1900-02 els seus paisatges, nebulosos i esfilagarsats, influïren considerablement damunt el Mir de l’època mallorquina i damunt Sebastià Junyer i Vidal i diversos artistes de l’escola pollencina La seva exposició del gener del 1902, a la Sala Parés de Barcelona, tingué un gran ressò Treballà a Holanda 1914-18

Format a Brusselles i a París 1892, on fou deixeble de Gustave Moreau Les seves peces més interessants són les composicions amb figures a ple aire L’espagnol à Paris , 1899, Museum van Schone Kunsten, Gant Promenade du dimanche , 1899, Musée des Beaux-Arts, Lieja El seu estil, caracteritzat per un sintetisme cromàtic, ha fet que hom veiés l’artista, potser exageradament, com un precursor del fauvisme

Fill del pintor i escultor Joseph Ingres, es formà en art i música a l’acadèmia de Tolosa 1791-97, on actuà de violinista, i anà a París, on ingressà al taller de David 1797 Guanyà el Prix de Rome del 1801 amb la tela Els ambaixadors d’Agamèmnon París, École des Beaux-Arts i assolí una ràpida fama, que li valgué els encàrrecs dels retrats de Napoleó Bonaparte com a primer cònsol 1804, Lieja, Musée de l’Armée Fins el 1806 no pogué gaudir de la seva pensió a Roma, on admirà Rafael i des d’on envià peces Banyista d’esquena , 1808, Louvre Júpiter i Tetis , 1811, Ais de Provença,…

Vida i obra Fill de Josep Masriera i Manovens, seguí la tradició familiar Perfeccionà estudis a París, Londres i Ginebra 1889, on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges en tornar, potencià la renaixença de l’esmalt —translúcid i opac— a Catalunya L’exposició que féu a Barcelona el 1901 imposà el ressò de l’estil de René Lalique en la joieria catalana Plàsticament és, doncs, representant del més típic Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme Participà, com a orfebre o com a pintor, en diverses exposicions de Belles Arts a…

Nebot del pintor Joaquim de Miró Cap a quinze anys s’installà, amb la seva família, a Barcelona Anà a les classes de Llotja, on fou condeixeble de Mir, Nonell, Torres-Garcia i Gosé el curs 1894-95, època en la qual pintà dins l’estil de la Colla del Safrà sense que consti que en formés part Dibuixà escenes populars —força fluixes— a La Vanguardia el 1896, any que participà en la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona, i s’installà poc més tard a París Allà sembla que féu amistat amb Forain i Willette i illustrà Les soliloques du pauvre de Jehan Rictus 1897, 5 heures Rue du Croissant d’…