Resultats de la cerca

Aquest nom procedeix de la incerta creença que les taules atribuïdes a aquest mestre, conservades al Städelsches Kunstinstitut de Frankfurt del Main Mal lladre, Madona, Verònica i la grisalla Trinitat , provenien de l’abadia de Flémalle-les-Liège Actualment hom l’identifica molt versemblantment amb Robert Campin

Fou seguidor de l’estil quatrecentista italià Entre les seves obres hom destaca el retaule de la capella de la Generalitat de València 1493-94, el retaule principal de l’església de Nostra Senyora de Jesús 1506 i la taula de La santa cena , actualment a l’ajuntament de València

Hom en coneix molt poques obres segures, malgrat l’anomenada que tingué com a paisatgista i com a introductor de l’estil de J van Eyck a Holanda Hom li atribueix amb tota seguretat la Resurrecció de Llàtzer ~1450-60 Staatliche Museen, Berlín i, actualment, una pintura que representa Sant Miquel i Sant Joan , trobada a Granada

Influït per l’arquitectura renaixentista italiana, el 1633 inicià, amb Pieter Post, i per al príncep Maurici de Nassau, el Mauritshuis de la Haia, convertit avui en museu, que recorda l’estil de Palladio Construí, també, el palau municipal d’Amsterdam 1648-55, actualment museu reial, que segueix les mateixes directrius de l’anterior Com a pintor, feu quadres bàsicament de temes mitològics

Posseí una gran tècnica de composició Aconseguí una gran fama perquè estigué sota la protecció del shōgun Toyotomi Hideyoshi, que li féu molts encàrrecs, com la decoració del palau Mamoyama 1592 A la caiguda d’aquesta família 1615 desaparegueren moltes de les seves obres Actualment hom només li coneix del cert els murals de Dainak'Kuji a Kyoto, pintats el 1620

A la seva ciutat natal treballà fins el 1570, any que es traslladà a Estrasburg, on decorà el rellotge astronòmic de la ciutat Del 1578 al 1584 treballà en la decoració pictòrica del vell palau de Baden-Baden, actualment desaparegut De la seva obra destaca la producció de retrats, plens d’elements realistes de la vida quotidiana i dotats d’un profund intimisme burgès Jacob Schwytzer i la seva muller Elsbeth Lochmann 1564, Offentliche Kunstsammlung, Basilea

Es formà a l’Escola Massana 1957-61 i a Belles Arts 1961-65 de Barcelona El 1966 s’agrupà amb Arranz Bravo, Bartolozzi i Llimós i durant dos anys dugueren a terme una intensa activitat conjunta La seva obra, que no renuncia a la figuració, s’orientà inicialment cap a la crítica social Actualment pren com a motiu el seu entorn immediat i té un caràcter més líric Ha estat professor a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts

El mini natural no presenta una simetria definida En la indústria hom l’obté per escalfament de plom al voltant dels 500°C primerament es forma litargiri PbO, el qual, per posterior oxidació, es transforma en mini És insoluble en aigua i molt resistent als àcids minerals Antigament el mini fou molt emprat com a colorant per a tintes i pintures actualment hom l’utilitza en la fabricació de vidre de plom, en la preparació d’esmalts i vernissos sobretot pel seu poder cobrent i per la seva resistència a l’oxidació, com a fundent, etc

Estudià a Budapest i, entre el 1930 i el 1934, a París Des del 1934 treballà a Hongria Els seus quadres, dibuixos i collages estan construïts d’objectes i figures de la vida camperola i del culte, i alien motius d’origen hongarès, serbi i jueu L’apropament de la guerra l’impellí a la representació de visions cada vegada més pessimistes i truculentes És el màxim representant del surrealisme a Hongria, que encara actualment hi exerceix una gran influència Entre les seves obres es destaquen Crucifix sobre les teulades i Autoretrat amb icona

Fou considerat introductor de la renovació del primer renaixement florentí a Pàdua, bé que actualment aquest fet és negat per la majoria d’historiadors Les seves obres principals són el Políptic 1449-52 per a la capella familiar de Lione di Lazzara a l’església del Carmine Museo Civico, Pàdua i la Mare de Déu Staatliche Museen, Berlín El seu taller fou un interessant focus d’humanisme —hi aplegà escultures, fragments d’arquitectura de l’antiguitat i motlles d’obres clàssiques—, en el qual es formaren Andrea Mantegna, Pde Cosimo, CTura, etc