Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Josep Piqué i Iserte
© Josep Branchat i Cavallé - Fundació d’Art Josep Piqué
Arquitectura
Pintura
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte, dissenyador, escultor i pintor.
Inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1931, i el 1941 obtingué el títol de doctor Per raons professionals i familiars, l’any 1954 fixà la seva residència a Reus, i establí el seu taller a Montbrió del Camp La seva trajectòria artística començà en entrar a formar part del grup artístic ARA Artistes Reusencs Actuals, creat el 1960 sota el lideratge de Ramon Ferran amb la voluntat d’innovar en el llenguatge artístic i explorar nous camps d’expressió Artista multidisciplinari, treballà la pintura, l’escultura en ferro, acer i bronze, el collage i…
Joan Baptista Coromina
Arts decoratives
Escultura
Pintura
Ceramista, pintor i escultor.
El 1908 fou presentat a Girona juntament amb Ricard Guino i amb l’arquitecte Rafael Masó , amb qui feu, des d’aleshores, la part més considerable de la seva obra Fou director de l’Escola d’Arts i Oficis de Palafrugell 1912-17
Jaume Gubianas i Jovés
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i pintor.
Especialitzat en dibuix animalístic en els seus inicis, participà en diverses mostres collectives, entre d’altres, a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona 1944, amb l’obra Ocell gris Posteriorment, sense abandonar el dibuix, treballà tot tipus de temes i tècniques, encara que especialment es dedicà als paisatges a l’oli, pintats al natural i amb especial preocupació per reflectir la incidència de la llum Té obres en colleccions privades de Catalunya, França, Alemanya, Austràlia i Estats Units
Dionís Vidal
Pintura
Pintor.
Deixeble de Palomino, anà amb ell a Madrid, i fou un dels seus seguidors més fidels Pintà frescs a València a l’església del Remei, a Sant Andreu, a la volta de l’església de Sant Nicolau 1697 —on es retratà amb el seu mestre—, així com a Terol, Viver Alt Palància i Tortosa, on pintà part dels frescs de la volta cilíndrica propera al presbiteri, de les petxines i la cúpula de la capella de la Mare de Déu de la Cinta de la seu de Tortosa després del 1719
Joaquim Juncosa i Domadel
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fou deixeble del seu pare, Joan Juncosa , el qual ell ajudà en la decoració de la cúpula de la Misericòrdia de Reus Començà pintant temes mitològics, alguns dels quals féu per encàrrec del marquès de la Guàrdia, per a Càller El 1660 es féu cartoixà a Escaladei, on decorà la sala capitular Passà després a la cartoixa de Montalegre, on pintà la capella del sagrari i, de nou a Escaladei, pintà altres obres El prior Jaume Cases l’envià a estudiar a Roma El 1678 anà a Mallorca, castigat per la inquisició, i féu una sèrie de quadres a la cartoixa de Valldemossa fins el 1684 Topà una altra vegada…
Josep Sarquella i Escobet
Pintura
Pintor i aquarel·lista d’arrel impressionista.
Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona L’any 1958 es presentà individualment a Palamós, des d’aleshores ha participat amb regularitat en exposicions arreu de Catalunya, Madrid, França, Països Baixos i Santo Domingo En la seva obra destaquen els temes paisatgístics, les marines i les escenes de carrer, especialment de l’Empordà, Osona, Barcelona i Mallorca
Francesc Santacana i Campmany
© Fototeca.cat
Pintura
Fill de l’hisendat Jaume Santacana, batlle i president de la junta de defensa durant l’ocupació de Martorell pels francesos el 1810.
Fou deixeble del pintor Claudi Lorenzale Com a pintor la seva obra fou escassa i, al contrari de la dels seus contemporanis de tendència natzarena Tomàs Moragas, Antoni Caba, Ramon Amado i altres, els quadres dels quals figuren en importants museus, poc estudiada En el seu museu figuren obres qualificades d’autor anònim que potser són seves Resulta important la seva obra d’arqueòleg precursor reuní materials arquitectònics de monuments barcelonins avui desapareguts i valuoses rajoles que formen, a Martorell, el museu, de gran interès, anomenat l’Enrajolada
Joan Padern i Faig
Pintura
Pintor.
En 1949-1950 feu les primeres exposicions a Barcelona —on fou societari del Saló de Maig—, i residí entre 1950 i 1960 a l'Argentina Posteriorment exposà també a Madrid, Girona, Panamà, São Paulo i Caracas Obtingué, entre altres, el primer premi de Tossa del 1962 Residí a l’Argentina entre el 1950 i el 1960 Establert a Blanes, que el 1998 li conferí el títol de fill adoptiu, la seva pintura evolucionà cap a un realisme minuciosament elaborat, bé que feu incursions en la pintura abstracta, als anys seixanta i, novament, des dels anys noranta del segle XX, sèrie Geometries, 2012 El 1991 inaugurà…
Gabriel Puig i Roda
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Sant Carles de València, fou pensionat per la diputació provincial per a completar estudis a Madrid El 1889 anà també pensionat a Roma, on s’estigué fins el 1900 Passà per París i per Barcelona i el 1905 s’establí a Vinaròs El seu estil s’inclou en el fortunyisme Fou un eminent aquarellista Una important collecció d’obres seves fou donada pels seus fills 1975 a la diputació de Castelló de la Plana, destinada al futur Museu Provincial de Belles Arts