Resultats de la cerca

Format a Llotja, fou deixeble de Meifrèn El 1929 ingressà a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on cursà estudis en diverses especialitats Es presentà individualment a Barcelona 1935, on exposà diverses vegades entre el 1940 i el 1950 El 1936, a l’exposició d’aquarellistes de Catalunya li fou concedida la medalla d’or de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya també fou premiat a Sant Cugat del Vallès i obtingué la medalla d’argent de l’Acadèmia de Sant Jordi El 1937, participà en l’exposició de pintura catalana, dins el marc de la manifestació d’art català celebrada a Mèxic…

Establert a París, entre el 1864 i el 1870, realitzà un tipus de pintura fosca influït per GCourbet El matrimoni Sisley 1868, Wallraf-Richartz-Museum, Colònia A partir del 1870 aproximadament la seva paleta és autènticament impressionista El camí muntant a través de les altes herbes 1874-78, Musée d’Orsay, La llotja 1874, Courtauld Institute, Londres, però sempre la figura humana fou el tema principal, no pas un element del paisatge, i tractada com a tal tema, no pas com a pretext per a estudiar efectes lumínics El ball del Moulin de la Galette 1876, Musée d’Orsay, Mme Charpentier i les seves…

Seguidor i deixeble dels Carracci La seva obra, després de conèixer les composicions de Caravaggio, esdevé la plasmació d’ambdós corrents El seu classicisme fa que la seva major preocupació sigui l’harmonia i la bellesa de totes les figures La força clar-obscurista de Caravaggio es transformà en ell en un cromatisme equilibrat i potenciador de l’estètica abans esmentada Si la seva obra pictòrica, com a aportació a l’art, no és revolucionària, influí molts pintors coetanis seus i àdhuc posteriors

Format a l’École Nationale des Beaux-Arts Féu nombrosos apunts del París del final de segle i es dedicà a la illustració de llibres de Pierre Loti, Francis Jammes, C Maurras, etc Collaborà en revistes com L’Assiette au Beurre Com a pintor se centrà en paisatges, especialment del Sena i de l’Oise, dins un estil postimpressionista A Barcelona hom presentà una exposició d’obres seves el 1974

Cursà els estudis i el professorat de belles arts a València 1919-25 Havent començat a destacar com a cartellista publicitari, féu la seva primera exposició a Madrid 1928 i inicià la seva collaboració gràfica en revistes 1929 Estudios , Taula de Lletres Valencianes , Cuadernos de Cultura , La República de les Lletres , Nostra Novella , Orto , Nueva Cultura , etc Membre del PCE des del 1931, participà en la creació de la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris 1932, el manifest de la qual redactà 1933 Fundà la revista Nueva Cultura 1935-37 Durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, fou un…

Deixeble a Leiden 1621-23 dels pintors italianistes Jacob Isacszoon van Swanenburch i Jacob Symonszoon Pynas El 1624, a Amsterdam, freqüentà el taller de Pieter Pieterszoon Lastman, el qual hom creu que conegué l’art de Caravaggio Aquest mateix any obrí el seu estudi a casa dels seus pares L’any 1631 es traslladà definitivament a Amsterdam Es casà 1634 amb Saskia dona rica que li donà la tranquillitat econòmica i humana i la possibilitat a la seva afecció colleccionista, que morí el 1642 després d’haver-li donat l’únic fill que sobrevisqué, Titus Hom pot parlar de Rembrandt des d’una visió…

De probable ascendència catalana, fou actiu a València entre el 1431 i el 1482 És el membre més important d’una família d’artistes el seu pare, Llorenç Reixac , escultor de Barcelona un fill, Jeroni Reixac , actiu a València, i potser un altre fill, Pere Reixac , pintor Format a la darreria del corrent gòtic internacional i relacionat amb els Peris i amb Jaume Mateu, seguí la línia flamenca de Jacomart i per això la major part de la seva obra es veu afectada pel problema de la collaboració de tots dos i de l’atribució correcta Malgrat que es vegin pintures ben diferenciades, en resten moltes…

Una de les personalitats més importants del Barroc a Bohèmia Conreà el retrat, el paisatge i molt especialment el fresc L’harmonia decorativa dels seus frescs no té la lleugeresa efectista austríaca, sinó una corporeïtat material i plàstica típica del Barroc txec i molt propera a l’estil dels típics quadres d’altar Utilitzà també el nom de Wenzel Lorenz

Fou deixeble d’ARamsay, amb qui collaborà en els retrats oficials de Jordi III i de la Reina Carlota Es dedicà, però, preferentment, a l’estudi dels animals i del paisatge, gèneres en els quals obtingué èxits importants Cacera de la guineu aquarella i Paisatge Victoria and Albert Museum, Londres Treballà també amb Barker en les vistes panoràmiques de Roma, Nàpols, Florència, París, Gibraltar, etc Membre de la Royal Academy el 1812

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Figueres —on ja participà en una exposició l’any 1918— i a la Llotja barcelonina De jove conreà el dibuix humorístic, l’impressionisme i fins i tot el surrealisme Aviat, però, se centrà en el paisatgisme a l’aquarella, del qual fou un dels principals conreadors a Catalunya Premio Nacional, 1944 Exposà a Figueres, Girona, Barcelona, Madrid i Burgos, on fou catedràtic d’Institut abans d’ésser traslladat definitivament a Figueres Exposà també a París, Londres i els EUA El 1946 fou un dels creadors del Museu de l’Empordà Publicà el llibre La Costa…