Resultats de la cerca
Es mostren 3024 resultats
Mestre d’Estamariu
Pintura
Nom donat a l’autor del retaule gòtic i el baldaquí de Sant Vicenç d’Estamariu (Museu d’Art de Catalunya), identificable potser amb un cert Arnau, pintor documentat del 1357 al 1385.
Per similitud estilística, hom ha atribuït a la mateixa mà l’arca funerària de Bernat de Travesseres catedral d’Urgell, el retaule de Santa Llúcia procedent d’Arcavell El Prado, Madrid, el de Vilamur Fundació Pérez-Rosales, Sitges i les taules Trànsit i Coronació de la Mare de Déu Museo de Bellas Artes de Bilbao Hom situa aquest grup d’obres dins l’òrbita de Ramon Destorrents
Antonio-María Esquivel
Autoretrat , d' Antonio-María Esquivel
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor romàntic andalús.
Féu pintura històrica Els infants de Lara , religiosa Comiat d’Agar i Ismael per Abraham i mitològica Naixement de Venus , collecció Andreu, Barcelona Eminentment retratista sobretot de la burgesia mitjana, protagonista del Romanticisme, fou el pintor de l’ambient intellectual del seu temps Cal destacar-ne els dos retrats collectius Lectura de Ventura de la Vega davant els actors de la seva època 1845 i Lectura de Zorrilla en el taller de l’artista 1846
Francesc Espriu i Puigdollers
Escultura
Pintura
Història
Polític, pintor i escultor.
Format a Llotja Barcelona, milità des de jove a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Voluntari a l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil Espanyola, el 1936 fou ferit a Belchite Posteriorment s’exilià i, després d’uns mesos d’internament al camp de refugiats a Argelers, gràcies a un ajut del govern britànic pogué estudiar a la universitat de Montpeller 1939-1940, on coincidí amb altres intellectuals exiliats i fundà el Front Nacional de Catalunya El 1941 retornà a Barcelona, on passà clandestinament informació als aliats, però fou descobert el 1943 i empresonat Després del seu…
Jeroni Jacint Espinosa i Lleó
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble, de bon principi, de Jeroni Rodríguez de Espinosa Establert el 1612 a València, quatre anys més tard figura al collegi de pintors d’aquesta ciutat 1616 Una primera etapa manierista fins als voltants del 1640 recorda l’estil dels Ribalta, i una segona etapa fins a la seva mort l’acosta a l’art hieràtic de Zurbarán Hom pot considerar com a primera obra seva important l’encara manierista Crist del rescat 1623, però no fou fins a la mort dels Ribalta 1628 que fou tingut dins el món artístic valencià com una primera figura El 1634 féu el retrat dels Vives de Cañamaas Després d’un…
Benet Espinós i Navarro
Pintura
Pintor.
Deixeble del seu pare, Josep Espinós Pertanyia a la Fábrica de los Cinco Gremios de Madrid Director de l’Escola de Flors i Ornats, de València, que depenia de l’Acadèmia de Sant Carles, des del 1784, durant l’ocupació francesa fou confirmat en el càrrec per Suchet Impossibilitat i mig cec el 1814, fou substituït pel seu deixeble predilecte, Josep Zapata El seu art obeeix a un propòsit ornamental i utilitari, puix que les seves pintures, com les de l’Escola en general, tenien per objecte de servir de model a dissenys de sedes i taulellets Cal distingir dues èpoques en la seva evolució…
Josep Espinós
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Museologia
Arxivística i biblioteconomia
Pintor, gravador, bibliòfil i col·leccionista d’estampes.
Pare de Benet Espinós i Navarro Deixeble d’Evarist Munyós Pintà obres al convent del Peu de la Creu, de València, i illustrà, entre altres gravats que féu, la Historia de Oriente d’Enric Platet 1789
Mestre d’Espinelves
Pintura
Nom donat a un pintor actiu a Catalunya a la segona meitat del s XII, autor d’un frontal romànic procedent d’Espinelves (avui al Museu Episcopal de Vic).
Considerat típic representant del corrent dit francobizantí, hom li atribueix, per similitud d’estil amb aquesta obra, els interessants murals d’un absis lateral de Santa Maria de Terrassa que representen l’encara recent martiri de Tomàs de Canterbury
Josep Espinalt i Torres
Pintura
Pintor.
Fill d’un teixidor Passà una llarga temporada a París, i vers el 1879 arribà a Sabadell, on fou protegit per Manuel Corominas Amb el seu mestratge contribuí decisivament a entroncar la ciutat amb una vida artística real Fou un realista sòlid i vigorós, no exempt d’una finor encara romàntica, sobretot en les obres decoratives El Museu de Belles Arts de Sabadell en conserva obres
Marià Antoni Espinal i Armengol
Pintura
Museologia
Pintor i col·leccionista.
Deixeble de Francesc Galí Es presentà a Barcelona el 1917, i l’any següent anà a París El mateix 1918 s’incorporà de nou a Barcelona, a l’ Agrupació Courbet , acabada de fundar, i més tard es retirà als seus negocis Reuní una important collecció de pintura gòtica hispànica on sobresortien peces d’Huguet, Pere Serra, Bartomeu Baró, que el 1959 li fou adquirida pel Museo de Bellas Artes de Bilbao
Agustí Español i Viñas
Pintura
Pintor.
Començà a pintar el 1945 i cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1948-53 Es presentà a Barcelona el 1955 i a Nova York l’any següent Guanyà el primer premi del Primer Saló de les Galeries Laietanes 1957 Estudià, becat pel Cercle Maillol, a París 1958-60, on exposà el 1961 Ha exposat a Lausana, Milà, Brescia, Parma, Palma i —lligat a la Galeria Grifé i Escoda— a Barcelona i Madrid És representat a diversos museus, com el d’Art Modern de Barcelona, l’Estrada Saladich d’Esplugues de Llobregat, el d’Arte Contemporáneo de Madrid, etc Empra uns contrasts violents de vermell sobre…