Resultats de la cerca

Deixeble de Francesc Ribalta, desenvolupà la seva activitat artística a Terol retaules de Santa Úrsula 1628, a la catedral, i de La Pietat a l’església de Sant Jaume Hom li atribueix una Pietat del Museo del Prado, considerada generalment com de l’escola de Francesc Ribalta

Autodidacte Relacionat al principi amb el grup Els Negres, encapçalat per Manuel Ainaud, fou influït posteriorment per la pintura d’Isidre Nonell Des del 1906 exposà regularment a Barcelona També ho feu a Madrid i a París Conreà preferentment el paisatge i el retrat

Gran admirador dels pintors holandesos del s XVII, esdevingué pintor d’escenes sovint relacionades amb la vida del Mississipí i del Missouri També pintà temes polítics Defensà l’art com a imitació de la bellesa de la natura

Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc

Representant de la tendència classicista del segon manierisme És autor de La fama 1597, escultura de bronze, i del jubé 1600-05, de Saint-Étienne-du-Mont, a París

És considerat un dels primers especialistes en la pintura de flors i d’ocells —principalment peònies i paons— No se'n conserven obres autèntiques

Influït inicialment per l’escola d’Olot Vayreda, Mir, Urgell, Berga, etc, de resultes del servei militar descobrí el paisatge d’Aragó, on es casà, i el 1946 fixà la residència a Osca Retornat el 1947 a Barcelona, començà la formació artística a l’Acadèmia Baixas i posteriorment, becat per la Diputació d’Osca, a l’Academia de San Fernando 1948-53 i a l’Academia Española de Roma 1955-60 El 1960 fou guardonat amb la segona medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, i la Fundación Juan March li concedí una pensió que li permeté professionalitzar-se Seguidor d’una línia pròxima als…

És autor del quadre Martiri de sant Guillem Cabrit i sant Guillem Bassa , probablement acabat el 1629

Membre de l’anomenada Escola Pollencina El seu estudi fou freqüentat per nombrosos artistes La seva pintura, amb predomini d’ocres i de terres, se cenyeix a unes estructures que recorden les de l’argentí Cittadini Fou també un destacat fotògraf, amb estudi a Pollença i, des del 1932, a Barcelona, amb un taller especialitzat en targetes postals Creà un nou tipus de paper fotogràfic que millorà la qualitat dels retrats L’any 1910 obtingué el primer premi de fotografia artística a l’Exposició Internacional de París Fou corresponsal gràfic de  The National Geographic Magazine , del diari…

El seu eclecticisme es manifestà tant en els temes, d’ambient simplista de la fi del s XIX, com en la tècnica Fou mal considerat pels impressionistes pel fet d’haver posat a l’abast de la burgesia una versió atenuada de les troballes d’aquest grup És autor de l' Île heureuse 1901 Musée des Arts Décoratifs, París, de nombrosos murals i sostres en edificis públics, etc Conreà també l’aiguafort i fou el primer pintor admès a l’Académie Française 1924, gràcies, sobretot, als seus cotitzadíssims retrats