Resultats de la cerca

Començà dedicant-se a la pintura, com a deixeble de Mengs Més tard, però, es consagrà completament a l’arquitectura El 1771 inicià la reconstrucció de l’església de Santa Scolastica Subiaco El 1776 anà a Rússia i, protegit per Caterina II, s’establí a Peterburg, on obtingué un èxit considerable En la seva obra és evident la influència palladiana edifici de la Borsa, palau Jusupov i teatre de l’Ermitage Peterburg, palau Alexandre de Carskoje-Selo i palau anglès de Peterhof

Fou pintor de la cort de Maximilià de Baviera i membre de l’Acadèmia de Munic i de Berlín Pintà amb preferència arquitectures, sobretot de Munic i de diferents indrets dels Països Baixos, Anglaterra, França i Itàlia, algunes de les quals reproduí en gravat i d’altres en litografia Cal destacar Ruïna al costat del mar, Catedral d’Orvieto, Vella abadia de Rouen i Carrer de la Residència

Fou fortament influït pels grans fresquistes italians del s XV En la seva producció decorativa donà a la tela, generalment de grans dimensions, tota l’aparença del fresc el sintetisme, la pinzellada plana, els colors esclarissats, la línia de l’horitzó alta, les figures a primer terme i molt grans i una gran simplicitat en la composició Per tot això és considerat un dels precursors de la pintura moderna Entre les seves obres decoratives cal esmentar Concordia i Bellum 1861 per al Musée de Picardie a Amiens, Marsilia, porta d’Orient 1867-69, per al Musée des Beaux-Arts de Marsella, El bosc…

De tendència realista, es destaca per una tècnica d’espesses capes de color i una pinzellada molt lliure Aquesta tècnica es fa valer sobretot en les natures mortes, on sovint li interessava molt més l’estructura mateixa del fons neutre que el tema

Deixeble d’Iu Pascual Participà a l’Exposició d’Art Català a Madrid i el 1926 exposà a les Galeries Dalmau de Barcelona, on exposà sovint a la Sala Parés 1928, 1930, 1934 Marginat en la postguerra per motius polítics, guanyà més tard el premi La Punyalada 1966 i el Sant Jordi de la diputació provincial de Barcelona Fidel en principi a l’estètica de l’escola d’Olot, n'ha donat una versió constructivista i esquemàtica, no solament en el camp del paisatge, sinó també en interiors i natures mortes, d’una netedat, concisió i refinament singulars

Es formà de manera lliure a Barcelona i a Mallorca, a la qual sempre restà lligat Rebé els consells de Sebastià Juñer i Vidal Exposà des del 1927 a Barcelona, i des del 1933 a Palma Ha exposat també a Manchester 1958, Blackpool 1960, etc Eminentment paisatgista, es caracteritzà per una visió clara, serena, sòlidament construïda i despullada de detalls accessoris

Arquitecte titulat a Barcelona el 1942, guanyà ja un premi d’aquarella de la Universitat de Barcelona Exercí la seva professió a París, on s’installà 1948 Dedicat de ple a la pintura 1962, assolí el primer premi dels salons de Saint Germain-en-Laye 1964 i de Saint-Cloud 1965 Obtingué diversos altres premis i exposà anualment a París S’inscriu en una abstracció d’arrel constructivista, on juguen també, amb els colors normalment poc brillants, les textures de l’empastament

Format a les escoles oficials de belles arts de Barcelona, al Paular i a Florència Fou catedràtic de dibuix de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Pintà molt a Mallorca, concretament molt sovint a Deià La seva obra, d’un naturalisme lluminós i convencional, deriva del darrer Mir i li valgué una notable acceptació per part del públic

Format a l’Escola de Sant Carles de València, fou pensionat per la diputació provincial per a completar estudis a Madrid El 1889 anà també pensionat a Roma, on s’estigué fins el 1900 Passà per París i per Barcelona i el 1905 s’establí a Vinaròs El seu estil s’inclou en el fortunyisme Fou un eminent aquarellista Una important collecció d’obres seves fou donada pels seus fills 1975 a la Diputació de Castelló de la Plana, destinada al futur Museu Provincial de Belles Arts

Format a Llotja, exposà a la Internacional de Barcelona i fou premiat a les Nacionales de Madrid del 1920 i del 1924 Especialitzat en un paisatgisme que sovint fa pensar en Corot i no mancat de sensibilitat, assolí renom en les seves exposicions a La Pinacoteca de Barcelona És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona Publicà el tractat didàctic La pintura de paisaje 1948