Resultats de la cerca

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa, amplià coneixements a Barcelona a l’Escola de Belles Arts, amb JCalvo i Verdonces i al taller de Salvador Alarma, de qui es convertí anys més tard en collaborador i soci, amb la firma Alarma i Mestres 1939 En morir aquell 1942, li foren encarregades les decoracions per a diverses obres wagnerianes del Teatre del Liceu, al taller escenogràfic del qual s’installà Les seves decoracions destaquen pel realisme i per la perspectiva Conreà també la pintura de cavallet i féu diverses exposicions a Barcelona i Madrid Del 1947 al 1969 fou professor de…

Format a Llotja, estudià els clàssics, gràcies a una borsa de viatge, a Madrid i a París Es presentà a la Sala Parés de Barcelona, el 1888, amb Una consulta Concorregué a les exposicions oficials de Barcelona a la del 1911 guanyà primera medalla Fou professor de Belles Arts a Palma 1899-1901 i a Barcelona des del 1901, i dirigí l’escola de Llotja 1931-32 Membre de les acadèmies barcelonines de Sant Jordi i de Ciències i Arts Bàsicament retratista, conreà molt la pintura de gènere i la mural sala de sessions del Collegi Notarial 1916-21, sala d’actes de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1922-24,…

Deixeble de Joan Sarinyena És autor del gran retrat collectiu dels Comptadors del Braç Popular , al palau de la Generalitat de València

Molt jove, acabada la Guerra Civil Espanyola, el 1939, passà amb la seva família a França, on restà alguns mesos, i des d’on es traslladà el mateix any a Mèxic En aquest país, després d’acabar els estudis de primària, inicià la seva formació artística en dibuix i pintura a l’Instituto Nacional de Bellas Artes INBA i a l’Escuela de Cursos Temporales de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM Després de certa experiència en pintura, exposà algunes obres en la II Biennal Interamericana de Mèxic 1960 Més tard, intervingué en exposicions a Los Angeles i San Antonio, als EUA, i també a…

A divuit anys anà a Roma a aprendre pintura fou deixeble de Benito Lutti i Carlo Maratti, que l’impressionaren força El 1697 anà per primera vegada a Venècia i el 1700 a Bolonya, per estudiar l’art dels Carracci Tornà el 1710 a Mallorca i passà l’any pintant per a l’alta burgesia de l’illa Tornà a Venècia el 1711 i hi residí dotze anys es casà amb Isabella Mazzoni i freqüentà l’alta societat veneciana, per a la qual treballà El 1723 anà a Baviera, on fou pintor de cambra de l’emperador Maximilià, i en morir aquest el 1726 passà al servei de Climent August a Colònia, on pintà uns frescs per al…

Deixeble de Sorolla a València, estudià, també, a Madrid i a París, on fou influït per Hermen Anglada i Camarasa, i on s’establí el 1926 Assolí una fama notable a França féu una important exposició individual a París el 1927 i participà en l’Exposició d’Art Espanyol de Bordeus del 1928 Exposà, individualment, a Madrid 1933 i a València i participà en altres exposicions Influït per l’impressionisme, interpretà el folklore valencià i conreà també el paisatge, el retrat i àmplies composicions decoratives Tingué obra a l’antic Musée du Luxembourg de París i al museu de Santiago de Xile

Deixà els estudis de medicina Collaborà a les revistes locals Lo Gat del Famades  i La Poticràcia Anà a París 1913 amb Miquel Viladrich i hi treballà amb el pintor mexicà Diego Rivera i feu amistat amb Picasso De retorn 1916, dibuixà a l’estudi de Xaudaró a Barcelona Morí tuberculós

Autodidacte, fou, però, orientat per Arthur Segal Exposà de molt jove al Castellet Hotel de Cala Ratjada, a les Galeries Costa 1949, al Cercle de Belles Arts 1951, a Puigpunyent 1959, a la Sala Pelaires, etc És autor de paisatges i marines i algunes obres de crítica social, en un estil propi, fruit d’una elaborada realització

Aprengué l’ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l’Acadèmia Galí Féu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes 1916 i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a l’Escola d’Arts i Oficis de la Mancomunitat La seva obra d’orfebre, decisiva per a la renovació d’aquest art, li valgué diploma d’honor i medalla d’argent a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1924, gran premi i medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, medalla d’or a les VI i IX Triennali de Milà i gran premi a la III Bienal Hispanoamericana La seva pintura el…

Fill de Jaume Mercadé i Queralt Autodidacte, es dedicà a la pintura des de molt jove La seva obra tingué una primera etapa de caràcter expressionista en el color i cubista en la construcció Després d’una llarga estada a París, en plena eufòria abstracta, treballà un informalisme geomètric i colorístic que progressivament retornà a la seva figuració lliure i barroquitzada, on les qualitats plàstiques i el vigor cromàtic són els protagonistes En una etapa posterior pintà paisatges, marines i figures dins aquests esquemes plàstics Fou becat pel govern francès, participà en els Salons d’Octubre…