Resultats de la cerca

En 1949-1950 feu les primeres exposicions a Barcelona —on fou societari del Saló de Maig—, i residí entre 1950 i 1960 a l'Argentina Posteriorment exposà també a Madrid, Girona, Panamà, São Paulo i Caracas Obtingué, entre altres, el primer premi de Tossa del 1962 Residí a l’Argentina entre el 1950 i el 1960 Establert a Blanes, que el 1998 li conferí el títol de fill adoptiu, la seva pintura evolucionà cap a un realisme minuciosament elaborat, bé que feu incursions en la pintura abstracta, als anys seixanta i, novament, des dels anys noranta del segle XX, sèrie Geometries, 2012 El 1991 inaugurà…

Documentat, des del 1467, a Brixen, on fixà el seu taller És autor de nombrosos retaules, la majoria dels quals són a les esglesioles del Tirol Coronació de la Mare de Déu 1471, Gries, Sant Wolfgang 1471-81, Salzkammergut Els més monumentals són dispersos per diferents museus, com Els pares de l’Església ~1483, Alte Pinakothek, Munic i el Retaule dels franciscans de Salzburg 1484, Gemäldegalerie, Viena

De formació autodidàctica, pintà pel seu compte a l’aire lliure carrers de Madrid 1909 participà a l’exposició d' Artistas Ibéricos 1925 i viatjà per Europa especialment Itàlia i els EUA El 1941 s’installà a Vallecas, on creà una escola de pintura de paisatge La seva obra, de colors encesos, participa d’un cert naturalisme fauve amb una voluntat de captació del paisatge castellà Paisatge d’Henares, Vista de Toledo, Muralles d’Àvila, Primavera a la serra

Participà en algunes edicions del Saló d’Octubre de Barcelona 1955-57 Conreà un figurativisme expressionista i constructiu Arran d’un plet que tingué amb un marxant, des del 1974 cremà tot allò que pintava en senyal de protesta El 2001 s’inaugurà a Montblanc el museu que duu el seu nom, dedicat a la seva obra

Estudià dibuix a Tortosa i pintura a la Llotja de Barcelona, on el 1895 conegué Picasso, de qui seria amic tota la vida i el qual dugué, el 1898, a Horta Anà a París, a Madrid i a l’Argentina com a pintor Fou auxiliar de José Ruiz Blasco, pare de Picasso, a Llotja Fou un artista acadèmic, independent

Pintà a l’oli Immaculada Museo del Prado i sobretot, influït per L Giordano, al fresc decorà les esglésies de Sant Joan del Mercat i Nostra Senyora dels Desemparats de València 1699-1701 i treballà al cor de l’església de San Esteban de Salamanca 1707 i a la cartoixa de Granada 1712 Entre el 1715 i el 1724 publicà l’important tractat Museo pictórico y escala óptica

Es formà dins la tradició bizantina i fou a Venècia un dels principals representants d’aquesta tendència davant la influència de l’obra de Giotto a Pàdua És autor de la Coronació de la Mare de Déu la versió del 1324 a la National Gallery de Washington i la del 1538 a la collecció Frick de Nova York, de la Dormició de la Mare de Déu Museo Civico, Vicenza

Després d’una estada al taller de L Ghiberti, el 1427 és documentat a Venècia, on treballà a San Marco com a mosaïcista De retorn a Florència, pintà al fresc el monument a Giovanni Acuto 1436, Santa Maria dei Fiori, on donà forma a la seva teoria de la perspectiva els volums i el color són utilitzats al servei de la composició d’un espai figurat, teòric, i no pas al de la representació de la realitat És per això que les seves obres, entre altres les Escenes de la Vida Monàstica 1439-40, San Miniato al Monte, Florència, Sant Jordi i el Drac 1440, National Gallery, Londres, la Creació , el…

Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez 1501 es comprometé a pintar el retaule de la collegiata, desaparegut el 1936 Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara —conservat només en part— i diverses obres per al palau ducal Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador Tornà a treballar a la seu de València 1513-14 i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló Hom li adjudica obres com una Sacra conversació ~1490 Londres, National Gallery —…

Deixeble dels Tremulles i de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona Treballà de daurador, a Berga, i exercí de professor de dibuix, al seminari de Girona El 1783 fou nomenat director de l’Escola de Dibuix d’Olot, i el 1790, de la que hom inaugurà a Girona Fou protegit pel bisbe Tomàs de Lorenzana Anà a Barcelona i a Reus, on pintà dues teles de grans proporcions destinades al santuari de la Misericòrdia El 1802 es reincorporà a l’Escola de Dibuix olotina Pintor i decorador amb disposicions per a l’arquitectura, fou un dels millors representants del neoclassicisme a Catalunya Té una obra extensa…