Resultats de la cerca

Format a Llotja i a l’Ateneu Obrer, d’on després seria professor, així com de l’Acadèmia Arts, que fundà amb Manuel Ainaud Exposà individualment a Barcelona des del 1907 i concorregué a diversos salons de Barcelona, Madrid, Sevilla, Niça, etc Fou Sociétaire des Aquarellistes du Midi a Niça i, molt lligat a Montblanc, fill espiritual de la vila Obtingué diversos premis

Anà a París, on féu una pintura que s’acosta a la de Campigli i al cubisme picassià De retorn al seu país, adaptà tècniques expressionistes i surrealistes La seva pintura porta una direcció ideologicopolítica molt concreta Com la pintura mexicana de revolta, mostra en els seus murals i quadres escenes quotidianes i les dures condicions de vida dels cangaceiros , camperols, pastors, seringueiros , contra l’explotació, mitjançant colors vius i frescs amb línies netes Més tard, la seva pintura evolucionà cap a un expressionisme dramàtic i brutal Cal destacar El treball de la terra brasilera,…

Feu seu un llenguatge pictòric basat en determinats aspectes del surrealisme i del cubisme És fill del dibuixant i illustrador Josep Porta i Galobar Berga 1888 — Barcelona 1958, que fou collaborador de Simplizissimus  i Lüstiger Blatte

Exposà el 1922 a Barcelona i anà a París a ampliar estudis Concorregué després a diversos salons i exposà individualment a la galeria Syra de Barcelona Dedicat sobretot a pintura infantil i natura morta, emprà abundants empastaments dins un concepte tradicional

Des del 1568 era a València, on pertangué a l’escola de Joan de Joanes, però fins al 1598 no adquirí el dret de veïnatge Pintà el Sant Miquel Arcàngel de la portada del Llibre del Mostassaf de València 1568, Arxiu Municipal de València, el retaule major de l’església d’Ontinyent 1590-96, així com altres obres que alguns han atribuït a Joanes

Format amb GBellini i Giorgione, treballà a la Llombardia 1521-22, frescs de la Passió, catedral de Cremona, a l’Emília 1528, frescs de l’església de Madonna di Campagna, Piacenza i principalment a la zona del Vèneto Mare de Déu de la Misericòrdia 1515, a la catedral de Pordenone frescs de la catedral de Treviso 1520 i de l’església de San Rocco 1528-29, a Venècia, aquests destruïts Destacat representant del corrent manierista, el seu estil monumental i refinat anuncià l’art d’Il Tintoretto

La seva temàtica és exclusivament marina El seu estil, d’una gran unitat espacial i tonal, fou punt de partida de la millor escola paisatgista del s XVII

Format amb Vicent Castell, s’orientà cap a l’escultura El 1906 anà a València, becat per a estudiar a Sant Carles, i el 1910 s’installà a Barcelona, on estudià a Llotja En una estada a Castelló fundà la societat artística Agrupació Ribalta Assidu del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona, es vinculà a la galeria La Pinacoteca 1918, on sovint exposà individualment Exposà també a la Internacional de Barcelona 1929, a Venècia, Oslo, Buenos Aires, París, etc Arqueòleg afeccionat, fou, amb Eduard Codina i Gonçal C Espresati, el descobridor de les pintures rupestres del barranc de la Gasulla, a…

El 1912 s’establí a Mallorca, a Orient, d’on no sortí, fora d’algunes estades a Barcelona i Madrid Pintà paisatges d’Orient, de Deià, Valldemossa, la Costa Brava, etc Publicà un llibret i és conegut per Poppel

Es formà principalment amb Andrea del Sarto i fou collaborador seu en la decoració del pòrtic de l’església de l’Annunziata a Florència, i de la Villa Medicea del Poggio a Caiano 1520-21 Aviat, però, se separà de la línia classicista del mestre, atret pels gravats d’ADürer, primer 1522-25, frescs de la Passió, cartoixa de Galuzzo, Florència, i després influït per Miquel Àngel 1546-56, frescs del presbiteri de l’església de San Lorenzo, Florència, avui destruïts Conreà, en un to elegant, característic de l’escola manierista florentina, les formes sinuoses, quasi immaterials, executades amb…