Resultats de la cerca

Format a Viena, fou influït al principi per Gustav Klimt i Ferdinand Hodler Epígon del Jugendstil, conreà un expressionisme dur, orientalitzant i de contorns ben delimitats, que hom ha qualificat de pròxim a la psicosi Autoretrat , 1911, collecció particular

Hom ignora la seva formació treballà a Parma amb FSquarcione, a Pàdua i a Venècia És autor de diferents versions de la Mare de Déu amb l’Infant El seu estil es caracteritza per la inflexibilitat i l’estilització de les figures, característiques del manierisme

Deixeble d’Il Veronese i influït per Il Parmigianino, treballà preferentment a Venècia, on pintà quadres de tema religiós i de costums, de to idíllic i d’una notable riquesa de color, que foren molt estimats en els ambients cultes venecians Arcàngel Gabriel San Pietro, Belluno, Sant Joan Baptista Musée du Louvre, París

Fill d’un pintor alemany establert a Holanda, fou deixeble de P-N Guérin a París 1911 Malgrat les dures crítiques que el seu Romanticisme eclèctic rebé —entre elles les de Baudelaire—, tingué una gran fama com a protegit de Lluís Felip El seu germà Henri Scheffer la Haia 1798 — París 1862 fou mestre de Puvis de Chavannes

Format a Parma dins la tradició manierista d’Il Correggio, féu un viatge a Bolonya, on entrà en contacte amb els Carracci, dels quals aprengué un fluid linearisme i un sentit més ponderat de la composició Les Tres Maries davant el Sepulcre Enterrament de Crist ambdues a la Galleria Nazionale, Parma, característiques que, juntament amb la interpretació del luminisme d’Il Caravaggio amb colors vivaços però esfumats, defineixen el seu estil L’Almoina , Museo e Gallerie Nazionali Capodimonte, Nàpols

Collaborà en el taller de Dürer, aproximadament fins el 1505, com a especialista en gravat sobre fusta Després recorregué el Tirol i Augsburg 1509 i finalment s’establí a Nördlingen, ciutat on realitzà nombrosos retrats i quadres de tema religiós, d’un traç comunament poc vigorós És autor d’importants sèries de pintures murals Història de Judit i retaules, i també illustrador Assessorà Maximilià I en diverses activitats artístiques

Fou un dels membres més destacats de l’escola suàbia i introductor dels primers brots del Renaixement en el seu país De la seva producció, executada més segons la modalitat alemanya o l’holandesa que pròpiament la italiana, sobresurten els retaules, particularment el de la catedral d’Ulm 1521, i diversos retrats executats segons una tècnica molt depurada, de cromatisme sobri i poc lluminós, que denoten la influència de Cranach Comte Wolfgang d’Oettingen 1508 i el d' Eitel Hans Besserer I 1533

Documentat entre el 1376 i el 1410, es formà a Bolonya i probablement estigué un quant temps a Florència, on adquirí fermesa de dibuix i un cert mode solemne quant a la composició, característiques que incorporà al seu estil goticista, elegant i lineal Coronació de la Mare de Déu Pinacoteca Nazionale, Bolonya, Mare de Déu amb l’Infant National Gallery, Londres

Fill de Manuel Sayrach i Carreras Cofundador, entre d’altres, junt amb el seu germà, Manuel Sayrach i Fatjó dels Xiprers Barcelona 1928, de l’Acadèmia de Llengua Catalana de la Congregació Mariana de Barcelona tercera etapa 1953 Posteriorment, ambdós germans dirigiren la revista L’Infantil en la seva nova etapa 1963, més tard esdevinguda Tretzevents Creà els personatges de les formigues Bibi i Tobi —transposició al món animal dels problemes d’una collectivitat oprimida—, del Cavaller Pelfort, etc Reuní les seves historietes en volums La gran guerra o La Roda 1965, Bibi i Tobi missió 1X2 1972…

Format a Llotja Exposà el 1936 al Primer Saló d’Artistes Independents de Barcelona i el 1938 al Saló de Tardor Sensible aquarellista, fou premiat l’any 1954 al Primer Saló Nacional de l’Aquarella de Barcelona President 1955 de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya i professor de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, n'esdevingué director el 1964 És representat a museus de Barcelona i Figueres