Resultats de la cerca

Collaborà amb Dante Gabriele Rossetti en els frescs de l’Oxford Union 1857 i fou l’epígon de la germandat prerafaelita Enemic declarat del realisme i de tot el que és anecdòtic en l’art, pretenia de reflectir només el que és típic o simbòlic De tots els prerafaelites fou el que aconseguí d’apropar-se més a l’art de Mantegna, Carpaccio o Botticelli King Cophetua and the Beggar Maid , 1884, Tate Gallery, Londres, i alhora establí, amb el seu decadentisme i el seu arabesc ondulant, un pont entre l’art dels membres de la germandat i el dels modernistes anglesos Sidonia von Bork 1560, 1860, Tate…

Format a París 1890, a l’École des Arts Décoratifs i al taller de Gustave Moreau 1897, on prengué contacte amb els futurs fauves Participà en la ressonant exposició del 1903 al Salon d’Automne Hom remarca el seu primerenc Retrat d’André Rouveyre 1904 París, Musée National d’Art Moderne tanmateix, aviat esdevingué un dels principals paisatgistes francesos, centrat en temes dels seus múltiples viatges per França, Europa, el Marroc, Egipte i Algèria El seu tema preferit fou, però, el del Sena vist des dels seus pisos parisencs Partint del fauvisme , temperà el colorisme inicial propi d’aquest…

Estudià a l’Académie Julian, de París 1891-93 Fou introductor de la pintura francesa de la fi del s XIX a Romania, on fundà el Saló d’Artistes Independents 1896 i l’associació Joventut Artística Obres Safta la florista, Autoretrat 1907, ambdues al museu Anastase Simu, de Bucarest

De família menestral, estudià a l’acadèmia de Sant Carles, on a quinze anys guanyà el primer premi de la primera classe de pintura L’any 1789 fou pensionat per l’Acadèmia per anar a Madrid a estudiar a l’acadèmia de San Fernando Allà tingué com a principal mestre el valencià Marià Salvador Maella, professor influent, que li transmeté l’estil de Mengs Tornà a València el 1794, i, amb la seva precocitat habitual, fou nomenat successivament acadèmic de mèrit, tinent de director i director de pintura de l’Acadèmia de Sant Carles 1801 L’any següent fou nomenat —a títol nominal— pintor de cambra,…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Munic 1898 i exposà la seva obra aiguaforts a Munic 1906, influïda per VVan Gogh, PCézanne i JEnsor Fou un dels creadors del grup Der blaue Reiter 1911 i participà activament en els grups més avantguardistes de l’època New Sezession a Munic 1914, al Bauhaus de Weimar, a la primera exposició surrealista a la Gallerie Pierre de París 1925 Creà un art d’arrel abstracta amb tendència surrealista i exotista i en relació amb l’art dels infants i dels primitius Els nazis consideraren degenerat el seu art 1937 i confiscaren la major part de la seva obra, que ha…

El 1953 fugí amb la seva família al Berlín Occidental Establert a Düsseldorf, i posteriorment a Hamburg, on de 1977 a 1991 fou professor a l’acadèmia de Belles Arts, fixà la residència a Colònia el 1978 Actiu participant en el renascut moviment dadà el 1958, el 1960 acabà estudis com a pintor de vitralls i el 1961 s’incorporà a l’Acadèmia d’Art de Düsseldorf, on entrà amb contacte amb Joseph Beuys, que l’influiria considerablement Després de fundar el moviment pictòric Realisme Capitalista 1963, proper al pop art , el 1966 presentà la seva primera exposició a Berlín Sense abandonar les seves…

Fill d’un comptable musulmà, aprengué de manera autodidàctica el dibuix calligràfic geomètric tradicional kulfic khat L’any 1937 anà a Bombai, on sobrevisqué precàriament com a grafista de cartells de Bollywood i el 1947 s’uní al Grup d’Artistes Progressius liderats per Francis Newton Souza, oposats al classicisme hindú de l’escola de Bengala que promovia l’administració britànica Sense renegar de la tradició autòctona, aquest grup incorporava les noves tendències d’Occident surrealisme, cubisme, expressionisme Des de mitjan anys seixanta la seva obra començà a obtenir renom, i juntament…

Fill d’un pintor alemany establert a Holanda, fou deixeble de P-N Guérin a París 1911 Malgrat les dures crítiques que el seu Romanticisme eclèctic rebé —entre elles les de Baudelaire—, tingué una gran fama com a protegit de Lluís Felip El seu germà Henri Scheffer la Haia 1798 — París 1862 fou mestre de Puvis de Chavannes

Treballà com a topògraf a Londres amb el seu germà Paul S'especialitzà en l’arquitectura de jardins, activitat de la qual queden nombrosos dibuixos per exemple, al British Museum, i es destacà també com a dibuixant i aquarellista El 1768 fou un dels membres fundadors de la Royal Academy de Londres Hi ha obres seves en el Victoria and Albert Museum de Londres i en els de Leeds, Edimburg, Manchester, Nottingham, etc

Pertangué a la gran generació d’Orozco, Ribera i Siqueiros, bé que sempre eludí un compromís ideologicopolític Alumne de l’Academia de Bellas Artes de Mèxic, de la qual fou professor més tard, realitzà grans murals per encàrrec del seu govern Del 1936 al 1948 visqué a Nova York, on executà els frescs del Smith College de Northampton i d’altres a la ciutat de Mèxic, Puerto Rico i París El 1953 aconseguí el primer premi de la biennal de São Paulo, i el 1968 el de la Biennale de Venècia Formà part de l’escola de París hi sojornà des del 1950, tot assajant una simbiosi entre el decorativisme…