Resultats de la cerca
Es mostren 3024 resultats
Félix Vallotton
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura francesa
Gravador, pintor i escriptor suís, naturalitzat francès el 1900.
Format a l’Académie Julian de París 1882, començà a exposar el 1885, i collaborà amb xilografies i articles a diverses revistes S'integrà al grup dels nabís 1893 Artista intellectual, inquiet i molt autoexigent, el seu realisme, pàllid i intimista, és mancat de força com a pintor Molt més interès tenen els seus gravats especialment les xilografies retrats, illustracions literàries i escenes populars i de carrer, d’un cert primitivisme conscient, amb una atmosfera ben aconseguida, malgrat l’economia dels mitjans emprats Intimités , 1897-98
Abel Vallmitjana i Vallès
Magna Mater, bronze d'Abel Vallmitjana i Vallès
© Fototeca.cat
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador, escultor i professor.
Fill del pintor i dramaturg Juli Vallmitjana i germà de David Vallmitjana i Vallès , també pintor Format a Bells Oficis, a Barcelona, i a l’École des Arts Décoratifs de París Treballà inicialment com a ceramista i escultor Dedicat a la docència, fou professor de l’Escola Blanquerna i membre dels Amics de l’Art Nou ADLAN Se n’anà del país el 1938 i s’establí a França, a París, des d’on es traslladà a Veneçuela aquell mateix any i s’establí a Caracas Hi exercí com a professor de la Nueva Escuela Experimental de Venezuela 1939 i també a la facultat d’arquitectura de la Universidad Central de…
Juli Vallmitjana i Colomines

Juli Vallmitjana i Colomines
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Literatura
Escriptor, pintor i argenter.
Continuà l’ofici familiar d’argenteria S’inicià en la pintura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i el 1892 aconseguí una medalla a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Formà part de l’anomenada Colla del Safrà, amb Nonell, Canals, Pitxot, Gual i Mir El 1896 regentà l’establiment termal de Caldes de Boí Alta Ribagorça, amb Nonell i Canals, per tal de trobar models nous entre la gent d’aquelles contrades El 1899 participà en la tertúlia de la cerveseria Els Quatre Gats Al començament del segle XX abandonà la pintura, però fins el 1906 no es decidí a escriure Durant aquest temps es…
, ,
Joan Vallhonrat i Sadurní
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, el curs 1896-97 hi fou condeixeble de Picasso, que en féu diversos retrats El 1898 obtingué una borsa de viatge de Llotja Dedicat al cartellisme, fou deixeble de Jules Chéret a París A Llotja fou després professor auxiliar Féu una notable tasca de documentació artística en copiar fidelment diversos conjunts de pintura medieval catalana
Romà Vallès i Simplicio
Quadre de Romà Vallès i Simplicio
© Fototeca.cat
Pintura
Educació
Pintor i pedagog.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, on es llicencià el 1950 Pensionat a la Residencia de Pintores de la Alhambra de Granada i a la d'El Paular Segòvia, viatjà per Europa i a mitjan anys cinquanta s'incorporà com a professor de dibuix a l'Institut Ferran Casablancas de Sabadell, del qual fou director i on ensenyà durant molt anys Fou també professor a l'Escola Massana 1965-69 S’interessà per l’ensenyament de l’art i per l’art infantil, del qual féu exposicions el 1950 i el 1956 i fou un capdavanter en l'estudi d'aquest tema, sobre el qual publicà diversos treballs Del 1951 al…
Evarist Vallès i Rovira
Pintura d'Evarist Vallès i Rovira
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Anà a establir-se de petit a Figueres Estudià dret a Barcelona Començà a dedicar-se a la pintura el 1946 Residí un quant temps a París, i exposà a Figueres el 1948 La seva primera pintura és surrealista, influïda per Dalí, de composició lineal i descriptiva Evolucionà cap a una pintura més intellectualitzada, sempre amb predomini de la línia, fins el 1956, que assolí un cubisme geometritzant, on el color agafa la preponderància fins a ésser exultant De nou a París, palesà en la seva obra la influència de Picasso, fins que abandonà la figuració per conrear una abstracció que sovint fa…
Eusebi Valldeperes
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, completà estudis a l’escola de San Fernando de Madrid, on s’establí Residí a París, on fou deixeble de Léon Cogniet, i a Roma Es dedicà preferentment a la pintura d’història Notable retratista, el 1857 fou nomenat pintor de cambra d’Isabel II
Felip Vall i Verdaguer
Arts decoratives
Pintura
Pintor i decorador.
Format a Llotja, a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i a l’École des Beaux-Arts, de París 1950 Conreà especialment el muralisme, a Sant Pere de les Puelles, al cinema Diagonal de Barcelona, a l’església parroquial de Tona, etc Exposà a Palma i París
Cristòfol Valero
Pintura
Cristianisme
Pintor i eclesiàstic.
Deixeble d’Evarist Munyós a València, on també estudià filosofia Fou després deixeble de Sebastiano Conca a Roma Director de l’Acadèmia de Santa Bàrbara de València, més endavant ho fou de la de Sant Carles 1768, i acadèmic de mèrit de San Fernando 1762 Té obres als convents de caputxins i de Sant Francesc de València, al Museo del Prado de Madrid i a l’Academia de San Fernando
Le Valentin
Pintura
Nom amb què és conegut Jean de Boullogne, pintor francès.
De ben jove anà a Itàlia, on desenvolupà tota la seva carrera La pintura, de gènere i religiosa principalment, el revela com un rigorós seguidor de Caravaggio Cal destacar-ne La taverna i El judici de Salomó Musée du Louvre, El tafur Staatliche Kunstsammlungen, Dresden i Sant Joan Evangelista al desert Galleria Borghese, Roma, entre altres