Resultats de la cerca

Pertangué, essencialment, al pas entre el Modernisme i el Noucentisme Estudià a l’escola de Llotja de Barcelona i més tard, a París, al taller Julien i a l’acadèmia Colarossi Durant la seva estada en aquesta ciutat, on féu la seva primera exposició el 1898, fou també molt important el contacte amb el pintor peruà Carlos Baca Flor, del qual rebé la influència Es donà a conèixer a Barcelona, en una exposició, el 1900 Més tard, exposà a Venècia 1903, 1905 i 1907 En aquesta darrera biennal guanyà el gran premi, amb medalla d’or A Buenos Aires, el 1910, guanyà un altre gran premi A Roma, el 1911,…

L’any 1407 entrà al convent de dominicans de Fiesole, on prengué el nom de Fra Giovanni de Fiesole És considerat deixeble de Lorenzo Monaco, que conreà l’estil gòtic internacional Del 1409 al 1418 s’exilià, amb tota la comunitat, a Foligno i Cortona, puix que no havien acceptat el papa, Alexandre V, elegit a Pisa per solucionar el Cisma d’Occident Cap al 1438 començà a decorar el convent de San Marco, a Florència El 1447 anà a Roma, on inicià la decoració de la capella de Nicolau V, al Vaticà Prior del convent de Fiesole del 1448 al 1450, continuà treballant a Florència i a Roma Les seves…

Format a Granada i a Madrid, es relacionà amb Manuel de Falla, Federico García Lorca i amb altres representants de la Generació del 27 L’any 1922 viatjà a París i s’integrà al nucli d’artistes conegut com a escola de París Realitzà aleshores els decorats per a l’estrena a França d' El retablo de Maese Pedro , de Falla Visqué a Catalunya durant el renaixement cultural de la II República, en la qual participà activament des de la Direcció de Premsa i Propaganda de la Generalitat republicana Residí a l’Argentina 1940-48 i posteriorment retornà a Europa, i alternà estades a París i a Granada La…

Fou professor en diferents escoles d’arts i oficis i l’any 1920 passà a la de València És distingí en la pintura d’escenes típiques, especialment del País Valencià i de Galícia, amb les quals participà en diverses exposicions entre el 1890 i el 1904 Té obres al Museu de Belles Arts de València retrat d’Antoni Martorell

Estudià a Barcelona, a la Llotja 1955-62 i al Conservatori de les Arts del Llibre Mantingué una constant preocupació per les arts gràfiques Com a pintor conreà un realisme crític en què apareixen figures difoses, generalment sobre fons foscos Fou un dels noms reconeguts de la pintura catalana contemporània i la seva obra es troba a museus d’Itàlia, Veneçuela i Califòrnia, així com al MACBA

Començà com a pintor de cavallet amb natures mortes i retrats femenins i com a dibuixant Realitzà aiguaforts, xilografies, puntes seques i litografies per a edicions de bibliòfil Féu grans figures de paper retallat i enganxat d’una notable corporeïtat L’any 1911 exhibí, amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Nèstor Martín Fernández de la Torre, al Faianç Català, pintures, dibuixos i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb Com a escenògraf treballà copiosament a França i a Anglaterra La seva pintura és altament decorativa, d’inspiració literària,…

Especialitzat en la pintura de paisatges, viatjà a França 1878-82, on s’assimilà a l’escola de Barbizon, seguint l’exemple de Nicolae Grigorescu després d’aquest és considerat el gran clàssic de la pintura romanesa Es conserven obres seves al Museu de Bucarest

Basa la seva fama en els frescs del Capellone degli Spagnoli 1366-67 a Santa Maria Novella de Florència, on, a més de representacions de la vida de Crist, pintà allegories exaltant l’orde dominicà, que dominava pràcticament la Florència de l’època El 1377 feu un fresc al cementiri de Pisa, la Leggenda di San Raniero Seguí l’estil de Giotto amb una certa llibertat

Fou deixeble de Piero di Cosimo Les seves primeres obres de qualitat són els frescs que representen la vida de sant Felip Benizzi 1509-10, l’església de l’Annunziata de Florència, així com també el Naixement de la Mare de Déu 1514, a la mateixa església, i les grisalles del claustre degli Scalzi , que començà l’any 1514 De l’any 1517 data una de les seves obres més representatives, la Madonna delle Arpie Galleria degli Uffizi, Florència i també el famós retrat d’una Dama llegint Petrarca Galleria degli Uffizi Passà el període de 1518-19 a França, on l’havia cridat Francesc I Novament a…

L’any 1442 treballava a Venècia, on li són atribuïts els frescs de l’església de San Zaccaria S'establí a Florència 1444, on treballà fins a la seva mort D’entre la seva producció de tema religiós sobresurten els frescs de l’antic convent de Santa Apollonia ~ 1449-50 i de l’església de l’Annunziata ~ 1451-57, on és observat un tractament molt humanitzat dels personatges sagrats Això no obstant, els seus frescs més representatius són els de tema profà —el monument eqüestre de Nicola da Tolentino 1456, Santa Maria dei Fiore i la seva obra cabdal, la sèrie d' Homes i dones illustres actualment a…