Resultats de la cerca

Era cap d’un taller i d’un corrent on conflueixen les darreres tendències de la pintura gòtica El seu art és fruit del corrent hispanoflamenc desenvolupat per Jacomart i Joan Reixac, però hi afegeix troballes de Paolo di San Leocadio i d’altres italians que aleshores començaven a treballar a València El resultat és la modificació de la línia de Reixac, amb un cànon més curt de les figures però que continua la mateixa temàtica Les obres principals que li són atribuïdes són el retaule dels Tres Reis València, Museu de Belles Arts i la Mare de Déu de la Llet València, Museu de Belles Arts

Amb el nom de Mestre de Pedret la historiografia artística clàssica s’ha referit tradicionalment al taller itinerant procedent de la regió italiana de la Llombardia que, arribat als comtats catalans, hauria treballat en una geografia que comprèn des del Prepirineu oriental fins al departament francès de l’Arieja, convertint-se d’aquesta manera en un dels obradors més importants de la Catalunya altmedieval Actiu entre les acaballes del segle XI i els inicis del XII, el Taller o Cercle de Pedret –segons la nomenclatura actual— representa la tendència italiana de la pintura romànica catalana,…

Fou presentat l’abril del 1911 amb el número 24 del catàleg a l’exposició individual del Faianç Català de Barcelona en què Sunyer es consagrà com el gran pintor del Noucentisme És una de les peces que més bé resumeixen les inquietuds estètiques d’aquest moviment placidesa, bucolisme i ingenuisme Joan Maragall a Museum hi veié “resumida, aclarida i sublimada tota l’obra de l’artista” Representa un paisatge amb anyells, cabres, orenetes i un gos i és centrat per una figura femenina nua ajaguda en què Maragall veié “la carn del Paisatge” Adquirit per Francesc Cambó, els seus hereus se'n…

L’any següent s’hi afegiren Chirino, Rivera i Viola es dissolgué al començament del 1960 Aquests artistes tingueren com a activitat principal diverses exposicions collectives en ciutats com Barcelona, Saragossa, Oviedo, Múrcia, Gijón, a més de la preparació d’algunes publicacions i l’organització de cicles de conferències, fets que obtingueren ressò dins l’àmbit artístic local i també ressò internacional a partir de la XXIX Biennal de Venècia i de l’exposició celebrada en el Musée des Arts Décoratifs de París

Fou el primer focus d’introducció de l’informalisme al País Valencià i aconseguí aviat una formulació rigorosa dins aquesta tendència artística, bé que entre el 1960 i el 1964 el grup perdé la seva cohesió com a resultat de les diferències de trajectòria artística dels seus membres, entre els quals cal assenyalar Salvador Sòria, Manuel Gil, Monjalés, Eusebi Sempere, Balaguer i Andreu Alfaro La majoria d’ells evolucionà cap a una pintura no figurativa, mentre que Alfaro, com a escultor, recollí l’experiència constructivista

La tònica generalitzada del grup fou una abstracció propera a l’informalisme, cap al qual molts d’ells acabaren decantant-se

Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el tractament de la llum…

Llicenciat en filologia francesa 1962, durant la Revolució Cultural estigué internat en un dels anomenats camps de reeducació, i a conseqüència de la persecució de la dissidència d’aquests anys, destruí tota la seva obra, tot i que continuà escrivint en secret Un cop reincorporat a la vida civil, treballà com a traductor i com a dramaturg del Teatre del Poble de Pequín i el 1979 publicà la seva primera narració, Constellació en una nit freda Després d’un viatge a Europa aquest any, al seu retorn publicà Primer assaig sobre l’art de la novella moderna 1981 i les obres teatrals Senyal d’alarma…

Estudià art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona Feu diverses exposicions a Barcelona i Terrassa El 1963 emigrà a Amèrica i s’establí al Brasil, on arribà contractat com a professor per la Universitat Federal de Pernambuco, a Recife Fou nomenat director de l’Escola de Belles Arts, de la universitat, degà de la facultat, i coordinador del Centre d’Art i Comunicació Fou assessor d’art de diverses entitats i també formà part de la Comissió de Selecció del Museu d’Art de Pernambuco Exposà individualment a diverses ciutats del Brasil Recife, Olinda, Rio de Janeiro i Sâo…