Resultats de la cerca

Format a Llotja En el transcurs d’una llarga sèrie de viatges per Europa i Amèrica féu la seva primera exposició individual a Bogotà Installat a París 1922, exposà al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants De nou a Catalunya, s’installà al Masnou, lloc d’origen de la seva família Exposà a Barcelona el 1929 Sala Parés, i participà en les Exposicions de Primavera del 1933, el 1934 i el 1935, i fou un dels 33 pintors catalans de Joan Merli A la postguerra exposà particularment a les Galeries Syra de Barcelona 1949 i 1951 i collectivament a l’Exposició Municipal barcelonina del 1951, i fou…

Format a Llotja 1881-83, a les escoles oficials de Madrid 1883-86 i, autodidàcticament, en freqüents sortides a pintar tot sol la natura A París estudià a l’acadèmia Colarossi 1887-88 Fou un dels primers artistes que valorà el paisatge de Tossa, vila on residí sovint i que donà a conèixer Paisatgista d’un realisme eclèctic, exposà a Sant Feliu de Guíxols 1892, Barcelona, Madrid i Londres, on fou distingit 1894

Format a l’acadèmia Baixas 1912 i amb Feliu Mestres a l’escola de Llotja 1920 Exposà el 1930 a la sala Parés de Barcelona, i a París el 1930 i el 1931 sobresurten les exposicions antològiques de Barcelona del 1957 i del 1966 Dissenyà els figurins i la decoració d’ El casament de la Xela , de Xavier Benguerel 1938 Collaborà a la revista alemanya Der Querschnitt 1931-33 i illustrà el Quixot , les obres d’Edgar Allan Poe, etc El 1956 publicà 30 litografies de Calsina comentades per l’autor El 1964 li fou concedit el premi internacional de dibuix Ynglada-Guillot El seu estil és una espècie de…

Aprengué la tècnica a l’acadèmia del seu oncle R Martí i Alsina, on s’inicià en l’observació del natural El 1870 fundà a Gràcia una escola de dibuix i pintura i començà a realitzar obres d’encàrrec Aviat excellí com a retratista amb una producció abundosa de to neoclàssic impregnat de Romanticisme Autoretrat , 1872 Carolina Pons , 1876, collecció Pairó-Pons, Girona El 1878 s’establí a Sant Feliu de Guíxols, on muntà novament una escola i pintà nombrosos paisatges marins, atapeïts de personatges que expressen el to real del costumari de l’època El Moll, La Cucanya, El Recó ,…

Es formà dins un estricte classicisme a l’Escola de Decoració que Torres-Garcia havia fundat 1913 a Sarrià El 1917 Esteve Monegal li dedicà a La Revista la composició poemàtica El que crec de Josep Obiols Illustrà el Sillabari Català i Cartipàs Català de Pau Romeva El 1918 feu la portada i les vinyetes de l’ Anuari de Catalunya de l’any anterior És autor del famós cartell de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1919 El 1920 anà a Itàlia amb Carles Riba, on estigué fins el 1922, i restà molt impressionat pels muralistes del tres-cents i el quatre-cents Novament a Barcelona, conreà…

Format a Llotja amb Fèlix Mestres, anà un temps a París Dedicat en principi professionalment al disseny de mobles, es presentà com a pintor al Saló de Tardor de Barcelona de l’any 1938 Exposà individualment a Barcelona des del 1941 Freqüentà Marià Pidelaserra i formà part del grup de La Campana de Sant Gervasi, amb Sucre, Jansana, Manolo, Gol i d’altres El seu estil, derivat de l’impressionisme, ha estat qualificat d’espiritualista per la ingravidesa de les seves figures Les dues amigues , Museu d’Art Modern de Barcelona El 1967 li fou dedicada una exposició d’homenatge al palau de la…

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1940, n’obtingué el professorat el 1945 Rebé una beca Amigó Cuyàs per a residir a París 1948 i una de la Dirección General de Relaciones Culturales per a estudiar a Roma 1952 L’any 1955 formà el  Grup Taüll Exposà per primer cop el 1947 en una collectiva a Barcelona i l’any següent participà en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid L’any 1959 participà a la V Biennal de São Paulo Posteriorment exposà a Barcelona Sala Gaspar, 1957 i 1988, Sala Dau al Set, 1981, 1984 i a Estocolm, Londres, Copenhaguen, Madrid i altres ciutats europees, i…

Germà de l’historiador Manuel Mundó Feu estudis a Llotja i amb Joaquim Mir i Manolo Hugué El 1945 anà a París, on freqüentà la Grande Chaumière tingué contactes amb Georges Braque, Roland Oudot i, sobretot, amb François Desnoyer El 1948 tornà a Barcelona Exposà regularment a Barcelona, París, Roma, Madrid, etc Obtingué nombrosos premis, com la medalla Cézanne 1958, el Ciutat de Terrassa 1959, el Sant Jordi 1966 i el Ciutat de Barcelona 1967, entre d’altres A la inicial tendència postimpressionista afegí elements expressionistes Hom pot enquadrar la seva pintura, de temàtica quotidiana, al…

Es formà a Sevilla, on el seu pare feia de mestre nacional Viatjà per França i per Bèlgica A vint anys tornà a Barcelona A la seva època fou considerat com el millor cartellista català Guanyà el segon premi a l’Exposició Internacional del 1929 i el primer a la Fira del Llenguadoc 1932 Féu el cartell del centenari de Goya Pintà l’absis de l’església de l’Ametlla del Vallès

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Fou guardonat amb les medalles Fortuny 1940, Masriera 1941 i Tapiró 1944, i també en diversos certàmens pictòrics Exposà regularment a Barcelona La seva obra és dintre una clara línia expressionista