Resultats de la cerca

Entre els seus cartells sobresurten Le Bûcheron 1923 i Dubonnet 1932 Decorà obres teatrals Amphitryon 38 , de Giraudoux, el 1934, òperes Don Giovanni, de Mozart, i ballets

Després d’una etapa 1908-11 definible com a allegòrica i d’una altra 1911-15 en què s’interessà pel moviment futurista, assolí un equilibri molt personal entre forma i color, influït per Cézanne Retrat de la Germana , Museo Civico, Torí Al decenni del 1930 derivà cap a l’art abstracte

Es formà a Barcelona amb Francesc Torrescassana 1875-80 i a Madrid 1881-83 Pintà retrats i paisatges a Valls i grans composicions d’encàrrec a Barcelona i a Tarragona Excellent retratista Autoretrat de joventut, a la collecció Gudiol de Barcelona, tanmateix el més interessant són els seus pastels del 1905, amb figures plàcides en interiors silenciosos Museu d’Art Modern de Barcelona Conreà també el cartellisme dins un Modernisme matisat

Deixeble de Joan Vicens El 1882 estudià al taller de Carolus Duran a París, on pintà un autoretrat amb vestit andalús Museu d’Art Modern de Barcelona que li fou admès al Saló del 1883 De tornada amb Laureà Barrau, viatjà per la península Ibèrica, on influí sobre Tom Roberts visità el Museo del Prado i feu estada a Granada 1884 El 1890, amb Rusiñol i Miquel Utrillo, s’installà al Moulin de la Galette de Montmartre Era l’hora del simbolisme i de les harmonies vaporoses en gris de Whistler Els seus quadres Plein air 1891, Museu d’Art Modern de Barcelona i Ball al Moulin de la Galette 1893, El…

Llicenciat en dret Deixeble del seu oncle, l’escultor Venanci Vallmitjana, deixà aviat l’escultura s’encarregà 1902 de la direcció artística de la revista comercial Mercurio i esdevingué cartellista Com a pintor, la seva temàtica se centrà en la representació estilitzada i un xic estereotipada de la vida casolana de la dona de l’alta burgesia Conreà la fotografia de tema allegòric, religiós, mitològic i exòtic Fotografías de arte , 1903 Fou president del Cercle Artístic, des d’on organitzà notables exposicions, com la dedicada al nu 1933-34, i el 1933 fundà l’associació Amics dels Museus,…

Deixeble de Daniel Cortina i, a Madrid, de Federico de Madrazo Fou pensionat a Roma per la diputació d’Alacant 1874-78 Fundà a Alcoi el Centre Artístic, i a Alacant, fundà i dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, i organitzà l’Exposició de Belles Arts del 1894 Fou acadèmic corresponent de l’Academia de San Fernando 1891 De la seva obra sobresurt l' Èxtasi de Sant Francesc, considerat el seu autoretrat, i també Escac i mat, El falconer Alacant, Casino i Sambra gitana Alacant, Casa de la Vila Retratista i pintor de gènere, defugí les grans exhibicions, i la seva obra es caracteritza per un…

Fou alumne, a Barcelona, de Josep Planella, que l’introduí a Llotja Pensionat a Madrid, rebé lliçons de Federico de Madrazo A la seva primera època, conreà les grans composicions de temes històrics i religiosos, on el color era apagat pel predomini dels negres Pel seu quadre Redempció de captius fou becat a Roma 1871-75 per la Diputació de Barcelona Passà a París, on conreà, a la manera de Fortuny, Meissonier i F Domingo, una pintura de gènere de gran brillantor Hi ha obres seves al Museu de Tortosa i al d’Art Modern de Barcelona

Germà de Lluïsa Casagemas , fou concurrent d’Els Quatre Gats Amic íntim de Picasso, amb ell installà el seu estudi barceloní 1900 i anà a París, on se suïcidà Hom n’ha conservat dibuixos i pastels al Cau Ferrat de Sitges i a les colleccions Masoliver, Sala i Junyer-Vidal, on es mostra proper a l’expressionisme nòrdic

Deixeble de Federico de Madrazo Reprengué l’esquema de composició de la “Rendició de Breda” de Velázquez a La Rendición de Bailén 1864 Museo de Arte Moderno, Madrid Compensà els defectes de la retòrica pròpia del gènere amb una vigorosa caracterització dels personatges La Campana de Huesca , 1881, ajuntament d’Osca Fou també un extraordinari retratista, especialment dels polítics del seu temps

Feu estudis de belles arts i fou pintor En llengua castellana arranjà un gran nombre d’operetes, algunes de Johann Strauss, i escriví sarsueles i obres teatrals entre les quals cal destacar el drama El capitán Gulliver , amb Manuel Mata i Maneja en llengua catalana escriví també sarsueles, amb els compositors Jaume Biscarri Societat familiar, o Tenorios i castanyes , 1901 i JosepRibera Banys de mar , 1896, i peces còmiques originals Plouen desgràcies i Qui no s’arrisca , 1876, o arranjades Amo i criat , 1884 Lo forjador , 1891, monòleg basat en un poema de F Coppée Obtingué accèssit a la…