Resultats de la cerca

Estudià enginyeria i belles arts Es relacionà amb el Cercle Maillol Durant una etapa inicial també realitzà gravats primer premi de La Rosa Vera, 1951 i illustracions per a llibres de bibliòfil El 1994 rebé la Creu de Sant Jordi Són característics els seus paisatges especialment els de Cadaqués i d’Eivissa de composició ordenada i resolts amb colors suaus i perfils lleugerament difuminats

Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Olot i començà a pintar regularment vers el 1969 D’un bon començament experimentà diversos procediments alhora que evolucionava vers l’abstracció L’assolí plenament el 1974, bé que en les seves pintures hi ha sempre referències a figures humanes Ha conreat també el gravat i la pintura mural

Format a Perpinyà amb el pintor Paulí Macià, i a París, on estudià a l’Escola de les Belles Arts 1951 i s’establí Hi feu la primera exposició individual l’any 1958 La seva obra evolucionà del cézannisme a un expressionisme intens que s’apropà a l'abstracció Temàticament, tracta el paisatge, la natura morta, el nu femení i el retrat Durant els fets de Maig del 1968 desenvolupà una intensa activitat de muralista Des d’aquest any abandonà la feina de conductor d’autobús per dedicar-se exclusivament a la pintura Des dels primers anys vuitanta, que caigué greument malalt, entrà en una…

A Manresa pintà el retaule dels Sants Metges de l’església del Carme 1677, i a Sant Joan de les Abadesses Ripollès treballà en el retaule de Sant Mateu 1686 i en la cúpula del cambril del Sant Misteri 1688

Seguidor de la filosofia de la natura de Schelling Proclamà la importància essencial de l’inconscient en el coneixement de la vida conscient de l’ànima en el seu llibre Psyche 1846 La seva pintura, minuciosa i desigual, influïda per KD Friedrich, fou, en consonància amb les seves idees filosòfiques, onírica i fantasiosa, la qual cosa el fa un dels pocs precursors conscients del superrealisme Teòric destacat del Romanticisme pictòric — Briefe über Landschaftsmalerei ‘Cartes sobre la pintura de paisatge’, 1831—, preconitzà la integració humil de l’home en el paisatge

S'inspirà estilísticament en Rafael i Miquel Àngel, i temàticament en Homer, Dante, Ossian i Goethe, sota les orientacions teòriques de Winckelmann Dels seus dibuixos, que són en gran part a Weimar, es destaca el Cicle dels Argonautes

Deixeble d’Alexandre Cabanel, residí a París des del 1869 Tingueren nom les seves obres inspirades en el tema de la maternitat, i els seus retrats Verlaine, A Daudet, A France, quadres boirosos tractats sempre de manera literària

S'especialitzà en la tècnica del pastel i féu un gran nombre de retrats de l’aristocràcia veneciana i a les corts de París i de Viena

Estigué vinculat a la Sala Blava de València, tan important, des de la darreria dels anys vint, en la promoció de les avantguardes i d’on sorgí el grup Acció d’Art, del qual formà part La seva principal relació amb les arts gràfiques se centrà, des del 1933, en la revista Nueva Cultura , labor que continuà durant la guerra civil de 1936-39 Fou catedràtic de dibuix a Palma Mallorca

En una primera etapa es dedicà preferentment a la pintura religiosa pintures al fresc de l’església de San Antonio de los Portugueses, del Palacio Real de Madrid i de la catedral de Toledo, diverses versions de La Inmaculada Museo del Prado, catedral de Vitòria, Hispanic Society, etc El 1671 fou nomenat pintor de cambra i s’especialitzà en el retrat influït per Velázquez i Van Dyck, la seva obra es caracteritzà per la serenitat, l’elegància i la pinzellada vigorosa retrats de Carles II Museo del Prado, Berlín, El Escorial i de la reina Marianna Museo del Prado, pinacoteca de Munic, El…