Resultats de la cerca

Seguidor de l’estil d’ACano, no arribà, però, a assolir el seu concepte arquitectònic Hom en destaca el disseny per a l’altar central de la capella de Sant Isidre ~1660 a l’església de Sant Andreu de Madrid

Hom el creu deixeble de F Pacheco, bé que la seva obra — d’un manierisme de contingut tràgic — és més propera a P de Campaña o P de Céspedes Es destaca de la seva primera etapa L’apoteosi de sant Ermengol 1624, Museo de Santa Cruz, Sevilla, a la manera dels manieristes italians A partir del 1610 evolucionà vers un naturalisme caravaggesc La seva pinzellada, vigorosa, esdevingué menys forta en la seva darrera etapa, de temàtica de gènere o natures mortes El seu fill , Francisco de Herrera , dit el Mozo Sevilla, 1622 — Madrid, 1685, fou pintor i arquitecte Es formà a Itàlia i conreà el fresc…

Format a l’escola de Llotja de Barcelona Inicialment conreà un expressionisme tràgic, quasi patètic, amb una càrrega ètnica i social evident Juntament amb els membres del Grup Sílex, del qual formaven part, també, CPlanell, EAlcoy i JMRovira i Brull, foren els creadors de l’anomenada Escola de Barcelona Els anys setanta simplificà la seva expressió fins a adoptar una figuració geomètrica i calculada en la qual elements solitaris fruita, copes, ous, tisores, etc es destaquen sobre fons i camps llisos de faixes de colors grisos o verds ‘paisatges’ disposades en una estricta gradació, tot…

Fill de Francesc Hernández i Sanz Cursà estudis de medicina i sobresortí com a dibuixant anatòmic Fou notable la seva obra de dibuixant publicitari i dissenyador de bijuteria Publicà colleccions de xilografies de temes menorquins Com a pintor evolucionà cap a un estil no formalista Fou membre del Grup Menorca

Fou més conegut pel segon cognom Estudià a l’Escola de Belles Arts de València, i s’hi graduà el 1949 Residí a París el 1951 i treballà a Itàlia el 1954 Després d’una estada a Holanda el 1956, tornà a la península Ibèrica i residí primer a Aravaca Madrid, després a Mallorca i Eivissa, i finalment a Madrid La seva obra, inicialment figurativa, s’anà simplificant fins a l’extrem d’arribar a una elementalitat de llenguatge gràfica i colorista, de signes flotants collocats sobre fons blanc El seu món plàstic és lluminós, sensible, esquemàtic, pur i eminentment poètic

Fundador, amb Georges Vantongerloo, de l’associació Abstraction-Création París 1931 i capdavanter de l’art no-figuratiu 1926, realitzà una obra de formes geomètriques i de colors vius, influït per Cézanne 1910 i el cubisme sintètic 1917 Escriví L’art non figuratif, non objectif 1949 Té obres al Musée National d’Art Moderne de París

Inicià la carrera juntament amb els valencians Boix i Armengol, amb els quals formà grup Estudià a l’Escola Oficial de Belles Arts de València, tot i seguir com a autodidacte les evolucions modernes de l’art Ensems amb els seus companys, féu el primer pop-art nacional els anys seixanta Més tard, després de contactes amb París i Kassel, derivà tot sol cap a un hiperrealisme dramàtic, de crítica social Ha exposat a València, Barcelona, Eivissa, Alacant, Madrid i Sevilla

Es formà a París 1888-90, i esdevingué als EUA el líder dels pintors joves, malgrat conrear encara un realisme amb poca influència impressionista Encapçalà l’exposició dels Vuit de l' Ash Can School 1908 L’any 1909 establí la seva pròpia acadèmia

Centrat en un correcte nu femení de contorns nebulosos, esdevingué un banderer —passiu— de l’Alsàcia perduda per França el 1871 El seu estudi de París fou convertit en el museu del seu nom

Especialista en els retrats de bust i de grups, el seu estil es caracteritza per una tècnica rigorosa i una coloració freda Es destaca La celebració de la pau de Münster 1648 Rijksmuseum, Amsterdam