Resultats de la cerca

Sobresortí en els dibuixos i els gravats d’escenes de la Belle Époque, com La dona del ventall 1887

Format a Stuttgart, s’installà, fugint dels nazis, a Eivissa 1933, on realitzà algunes de les primeres obres racionalistes dels Països Catalans Collaborà amb Raoul Haussmann i el GATCPAC en la redacció d’un número d' AC que revalorà l’arquitectura popular eivissenca Després de la guerra civil de 1936-39 s’installà a Califòrnia i es naturalitzà nord-americà 1944 Ultra la seva activitat com a arquitecte, es relacionà amb la indústria del cinema d’animació Durant la dècada dels cinquanta reprengué els contactes amb Eivissa, si bé mantingué una constant presència internacional Londres, Los…

A Itàlia 1532-36 assimilà el manierisme de l’escola romana Des del 1637 treballà a Haarlem executà cartons per a tapissos i vidrieres i pintà retrats i natures mortes Sense deixar de banda la inspiració italiana Retaule de la Passió , Linköping, el seu estil conservà la qualitat meticulosa i austera de la tradició holandesa

El seu autodidactisme pictòric fou influït per l’impressionisme, Gauguin i l’art primitiu egipci i japonès Pintà el Retrat de James Ensor Wallraf-Richartz-Museum, Colònia, 1928 i illustrà La balada de la presó de Reading , d’Oscar Wilde 1907 Fou cofundador amb Kirchner i Schmidt-Rottluff del grup Die Brücke ‘El pont’, 1905

Influït per Canova, fou, però, el promotor de l’escola romàntica milanesa Pintà quadres històrics Vespres sicilianes , La batalla de Magenta

Adscrit a l’escola de París, on s’installà el 1907 S'uní al cubisme, al qual aportà un colorisme viu Els seus Tres músics 1919 París, Musée National d’Art Moderne precediren els de Picasso Després d’una etapa propera al Dérain neoclàssic 1922-23, conreà un paisatgisme esquemàtic

De posició molt acomodada —la seva família era propietària d’una de les principals fàbriques de porcellana de Llemotges—, fou mecenes d’artistes amics Establert a Ceret 1908, hi acollí Manolo Hugué 1910, que li havia fet el primer retrat que hom coneix obra de l’escultor 1908, Ceret, Museu d’Art Modern Un retrat seu fet per Modigliani és una de les millors obres d’aquest autor ~1914, Milà, coll Mattioli Com a pintor fou, segons Apollinaire, un cubista tímid i delicat Membre destacat de la primera escola de Ceret, on residí fins el 1924, amb Pierre Brune fou impulsor i fundador del Museu d’Art…

Fundà amb RHuelsenbeck el moviment dadà de Berlín i edità la revista “Du Dada” 1919 Creà el fotomuntatge, i el seu assemblage Cap de Fusta 1918 ha esdevingut un dels principals emblemes del dadaisme Anys més tard passà un quant temps a Eivissa, interessat per l’arquitectura popular de l’illa

De l’escola ukiyo-e , es formà en l’estil clàssic kano Pintà estampes calendari d’una gran varietat cromàtica sobre temes més o menys sensuals, amb un estil delicat, vigent fins a mitjan s XIX

Estudià a Dresden i a Leipzig i rebé la influència de Kandinskij i dels expressionistes del grup Der Blaue Reiter Perseguit per la Gestapo, fou voluntari de la legió estrangera francesa a la Segona Guerra Mundial La seva obra, iniciada el 1922, es donà a conèixer a París el 1947 La seva pintura és representativa de l’abstracció expressiva Exposà a Barcelona, i estigué casat amb la també pintora Roberta González