Resultats de la cerca

A Barcelona, el 1511 pintà les portes de l’orgue de Santa Caterina, el 1513 dictaminà sobre l’obra de Joan de Borgonya a Santa Maria del Mar i el 1514 pintà una cortina per a la catedral El 1517 començà el retaule de Sant Feliu de Girona, del qual feu la predella i les portes El seu estil és fortament inspirat en gravadors alemanys, decorat amb motius renaixentistes

Estudià amb els arquitectes més notables de la generació precedent a la seva Joseph Hoffman Viena, 1907, Auguste Perret París, 1908 i Peter Behrens Berlín, 1911 Establert a París des del 1917, alternà l’activitat arquitectònica amb la pictòrica, i fundà 1919, amb el pintor Ozenfat, la revista Esprit Nouveau , òrgan del moviment purista Tot i que amb la ville Savoie de Poissy 1928, any de la primera reunió del CIAM i amb el pavelló suís de la ciutat universitària de París se situà entre els capdavanters del racionalisme, foren les seves obres literàries el que produí més admiració i polèmica…

Format a l’Escola de Sant Carles de València i a Madrid Pertangué al segon grup de l’École de París tot mantenint contactes amb Barcelona Exposà per primer cop al Salon Heraldo, de Madrid 1929, i a les Galeries Laietanes, de Barcelona 1930 Participà en el pavelló de la República a l’Exposition Internationale de París el 1938 Exposà individualment a diversos països d’Europa i Amèrica La seva primera obra és figurativa, però molt influïda pel surrealisme i per Picasso i Miró És interessant la seva evolució cap a l’abstracció concreta, que té un cosmicisme molt personal Posteriorment introduí a…

Format a l’illa i, especialment, amb Hermenegild Anglada i Camarasa a Pollença, formà part allà de l’escola pollencina Conreà un impressionisme clar, basat en el paisatge menorquí —a part el de Pollença—, que exposà sovint a l’illa, bé que de vegades concorregué també a d’altres exposicions Primera Exposición Española de Bellas Artes, Salamanca 1944 És el pintor menorquí més destacat del seu temps El 1976 Menorca li dedicà una important exposició-homenatge, a la Caixa d’Estalvis des Castell El seu fill Josep Vives i Campomar Maó 1940, format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amplià…

Fill de Ricard Opisso i nebot de Joan Cardona , aquest li donà les primeres lliçons de pintura Començà a exposar el 1921 i figurà al grup d’artistes catalans patrocinats per Joan Merli Realitzà nombroses exposicions fins el 1956 i després de deu anys de silenci tornà a exposar amb irregularitat des del 1967 Intentà l’abstracció Com a dibuixant dominava el retrat i guanyà el premi Ynglada-Guillot 1959

Es formà a Barcelona, a Llotja després de fer algunes exposicions personals i collectives, el 1945 anà a París, becat per l’ajuntament d’aquesta ciutat Exposà i treballà amb el grup Présence de l’Homme Posteriorment s’installà a Brusselles La seva pintura és de caràcter postimpressionista, intensament colorista, i cerca en la força cromàtica el mitjà més directe de comunicació Lligat a l’avantguarda dels anys cinquanta, es mantingué dins el mateix to de creació plàstica

Es formà amb Llorenç Cerdà i Francesc Rosselló a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma El seu pare l’introduí en el món de l’art Conreà sobretot la pintura a l’oli i té obra en gairebé tots els gèneres figura, natura morta, retrat, etc, bé que és especialment conegut pels paisatges Formà part del corrent postimpressionista mallorquí, i destacà per la consistència del dibuix

Es formà al taller de Juan del Castillo Presidí l’acadèmia de pintura i dibuix que fundà ell mateix 1660 Conreà principalment la pintura religiosa i fixà el tipus iconogràfic de la Immaculada a la manera didàctica i de regust sentimental propi de la Contrareforma Aportà a la pintura de la península Ibèrica una temàtica burgesa Hom destaca les seves escenes de gènere amb nens pícaros , els retrats i els paisatges Coneixedor de la pintura italiana i de la flamenca i l’holandesa, el resultat de la seva obra n’és la suma dels valors formals i conceptuals, en els quals afegeix uns trets…

Fou un dels fundadors de Dau al Set el 1948, època en què es començà a dedicar plenament a la pintura, mentre continuava els estudis de medicina Preocupat pel valor plàstic dels signes esotèrics, convencionals o establerts inconscientment per ell, la seva obra, ja d’antuvi, té un fort parentiu amb el surrealisme Maascro , el 1949 i palesa una gran sensibilitat per la força expressiva del color El 1954 fundà amb d’altres el Grup Taüll , que aglutinava els artistes de l’avantguarda d’aquells anys Vers el 1955 practicà l’informalisme —emprant progressivament gruixos de matèria—, que el portà el…

Començà al taller familiar com a pintor de parets Estudià a l’Escola de Mestres Pintors, a l’Escola d’Arts i Oficis i a les classes del FAD Es presentà individualment a les galeries Syra de Barcelona 1948 Aquells anys de renovació artística a Catalunya ja començà a tenir un prestigi sòlid participà en els salons d’Octubre, del Jazz i “de los Once” collaborà a Dau al Set i realitzà, entre altres obres, el mural de l’edifici de Coderch a la Barceloneta Els anys cinquanta visqué a París, on conegué a fons l’obra de Cézanne i Matisse, els quals, al costat de Miró i Gaudí, serien les seves…