Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
José Villegas Cordero
Pintura
Pintor andalús, deixeble d’Eduardo Cano i José Romero.
Amplià aviat estudis a Roma, on s’installà Allà fou director de l’Academia Española de Bellas Artes 1898-1901 Acadèmic de San Fernando, el 1901 accedí a la direcció del Museo del Prado de Madrid, càrrec que exercí fins el 1918, que hagué de dimitir a causa d’un famós robatori de què fou víctima el museu De la seva obra de creació primerament orientalista i després dominada per la pintura d’història de tema venecià La coronació de la dogaressa , sobresurt, tanmateix, l’ambiciosa sèrie El Decàleg exposada a Madrid el 1916, d’un simbolisme grandiloqüent Morí cec
Narcís Galià i Adell
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Narcis_Galia.jpg)
Narcís Galiá
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i dibuixant.
Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona 1946, on posteriorment exercí de professor des del 1971 Des de la dècada de 1880 impartí classes, i durant més de 25 anys fou també director de l’Escola Municipal d’Arts Plàstiques d’Alcanar La seva obra és de temàtica variada paisatge, figures i nu i d’un color molt lluminós Feu nombroses exposicions individuals a l’Estat espanyol i a l’estranger L’any 2015 donà a Alcanar part de la seva obra, que en l’actualitat es pot visitar a l’Espai Narcís Galià de la Casa O’Connor
Emilio Tadini
Pintura
Pintor italià.
Començà el 1947 com a poeta i crític d’art a la revista Il Politecnico, dirigida per Elio Vittorini, però posteriorment es dedicà a la pintura Els seus quadres i la seva obra en general ofereixen aspectes surrealistes, en el sentit que presenta objectes d’ús quotidià però definits d’una manera irreal, tal com fa amb els seus personatges, mancats de tota mena de precisions Exposà individualment a partir del 1961, i el 1978 i el 1982 participà a la Biennal de Venècia Durant molts anys exercí també la crítica d’art al Corriere della Sera
Eduard Flò i Guitart
Pintura
Pintor.
Estudià a Llotja i viatjà pensionat a Roma i a París Es consagrà com a retratista i com a tal desenvolupà una activitat molt profusa Exercí la docència a la seva pròpia acadèmia, primerament establerta a Badalona 1906-1914 i amb posterioritat traslladada a Barcelona Feu exposicions individuals a la Sala Parés i concorregué a certàmens oficials Ell mateix contribuí a l’organització de les exposicions de belles arts que es feren a Badalona els anys quaranta Els seus retrats s’inscriuen dins d’un corrent naturalista influït per Antoni Caba Més esporàdicament tractà el paisatge, la…
Micó
Pintura
Pintor grec, actiu en 470-450 a C.
Collaborador de Polignot, participà en la decoració del temple dels Dioscurs i del de Teseu També pintà el pòrtic de l’àgora d’Atenes i hi representà el combat de les amazones i Teseu i la batalla de Marató, obres que no han estat conservades, com la resta de la seva producció Sembla que el seu estil era molt afí al de Polignot, tant en la composició com en l’ús dels quatre colors fonamentals Resta, encara, una base de l’estàtua de bronze de Càllies signada amb el seu nom, la qual cosa fa suposar que també exercí l’escultura
Sebastià Gallès i Pujal
Pintura
Pintor.
Estudià als seminaris de Vic i de Barcelona i s’ordenà de sacerdot Estudià aleshores a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, i hi exercí la pintura fins el 1880, que ingressà a la Companyia de Jesús Residí a Anvers, a l’Havana, a El Puerto de Santa María, a Barcelona, a València, a Saragossa, a Manresa i, finalment, a Veruela, i arreu féu pintures, principalment de tipus religiós Estigué dos anys a Castellterçol, on pintà l’altar i l’interior de l’església parroquial Entre els retrats es destaquen el de Jaume Balmes i el de Lleó XIII Fou, a més, un eminent miniaturista
Lluís Muntané i Muns
Figura , de Lluís Muntané i Muns
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja amb JMongrell Anà pensionat a Itàlia el 1927 Es presentà individualment el 1930 a Barcelona Conreà, sobretot, la figura i el retrat, dins un realisme acadèmic caracteritzat per un aire estàtic també féu muralisme El 1943 guanyà, amb Nu , la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid Fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1945-48, on exercí de professor fins a la seva jubilació La seva muller, Teresa Condeminas i Soler Barcelona 1905, també pintora, es formà a Llotja, i ha sobresortit en el nu femení, d’una gran perfecció formal i basat en el…
Ricard Marín i Llovet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i aquarel·lista.
Llicenciat en dret, no exercí mai d’advocat Sota la influència modernista, publicà excellents dibuixos a El Gato Negro i Hispania Installat a Madrid, aconseguí una gran popularitat com a dibuixant d’escenes taurines, però la seva obra perdé la vitalitat inicial Collaborà a ABC , Madrid Cómico , La Ilustración Española y Americana , Blanco y Negro , La Esfera , entre altres publicacions Creà el setmanari humorístic El Gran Bufón Exposà a París i a Londres Illustrà una notable edició del Quijote , així com obres d’Eugeni d’Ors, Benavente, Martínez Sierra i altres escriptors S'exilià l’any…
Fèlix Lorente
Pintura
Pintor.
Iniciat a l’acadèmia d’Evarist Muñoz Es dedicà preferentment a la pintura de flors i natures mortes, però conreà el tema religiós Acadèmic de mèrit de Sant Carles, exercí els càrrecs de taxador de pintures de la ciutat de València i revisor de pintures del Sant Ofici La seva obra es distingeix per la sobrietat de composició i la justesa de qualitats Sobresurten la Pietat de l’església dels Sants Joans de València, la Mare de Déu amb el nen de l’església d’Alaquàs, el retaule de la Soledat, de l’església de Sant Agustí de València, i Paisatge del Telèmac , al Museu de Belles Arts…
Tensho Shubun
Pintura
Budisme
Pintor i monjo japonès.
Donà un gran impuls a la pintura paisatgística i, en la tècnica i l’estil, desenvolupà l’ús de la tinta monocroma Suiboku-ga Prestà una gran atenció als detalls, com ocells o flors, més que no pas a la perspectiva de conjunt, a causa de la importància que donava a la natura i a l’Univers, segons la visió de la secta zen de la qual era membre En 1403-04 féu un viatge a Corea i, en tornar-ne, fou nomenat pintor principal de la cort dels Ashikaga, des d’on exercí una gran influència D’entre els seus deixebles sobresortí Sesshu