Resultats de la cerca

N'han servat el record les descripcions d’autors antics i algunes còpies pompeianes Excellí en els efectes de color Retratà Alexandre el Gran, i la seva composició La calúmnia , descrita per Llucià, fou interpretada per Botticelli

Malgrat haver estat deixeble de Jacques-Louis David, la seva estètica es troba més prop del preromanticisme del baró Gros En la seva obra destaquen els quadres històrics, entre ells El hambre en Madrid 1818 del Museo Municipal de Madrid

Dedicat gairebé exclusivament a la pintura de flors, arribà a ésser un dels principals representants del gènere a València Participà a les exposicions de belles arts de Madrid els anys 1884, 1887, 1890 i 1897 i a la de Barcelona del 1888 És representat al Museu de Belles Arts de Sant Carles de València

Fou, probablement, deixeble de Colantonio a Nàpols —i no a Flandes com ha estat dit— on entrà en contacte amb la pintura de l’escola flamenca des del 1456 treballà a Messina De l’escola flamenca assimilà la tècnica de l’oli, i, versemblantment, fou ell qui la difongué per Itàlia assimilà també una concepció empírica de la pintura i una preferència per la perspectiva lineal i per les composicions verticals Crucifixió, Sibiu, Romania El seu empirisme, reflectit en una sobrevaloració dels detalls, el portà a pintar visions no convencionalment estàtiques, sinó momentànies de les escenes que…

Aconseguí una nova interpretació barroca dins el tipus d’Immaculada museus de Sevilla i Barcelona, Museo del Prado, pinacoteca de Munic Es preocupà dels problemes de la perspectiva aèria en les seves composicions i conreà el retrat Ambaixador Lerche, 1662, Copenhaguen, el tema mitològic Educació de Bacus, Madrid i els temes populars Venedor de quadres, pinacoteca de Munic

Pren aquest sobrenom del retaule de la Mare de Déu de l’Escala que es conserva al monestir de Banyoles Incorporat a l’escola de Girona, el seu estil demostra una gran mestria per l’expressió dels rostres, per les actituds dels personatges i per la delicadesa amb què els tracta

De formació autodidàctica, conreà inicialment l’escultura La seva pintura, que parteix d’un realisme expressionista 1965-68, després d’un període de transició 1968-71 marcat per un procés de dissolució formal, arribà a una abstracció caracteritzada per l’ús de motius calligràfics i de coloracions fosques, amb evidents connotacions simbòliques

Aconseguí una certa anomenada com a retratista i fou convidada a la cort de Felip II de Castella 1559, on fou influïda per l’escola espanyola Exercí influència sobre Anton van Dyck, que la conegué A la seva vellesa quedà cega Hi ha obres seves als museus de Florència, Londres, Madrid, Nàpols, Roma, Zuric, Viena, etc

Visqué a Barcelona, on fou vocal de la Junta de Comerç, càrrec que seguí exercint sota Josep I Bonaparte 1809, a qui declarà fidelitat De la seva obra pictòrica, d’escola neoclàssica, hom en coneix un únic quadre signat El miracle de Sant Josep Oriol Badalona, collecció Boada Fou més important com a teòric en els seus escrits, entre els quals sobresurt el Discurso sobre la enseñanza del dibujo 1809, demostra un bon coneixement de l’actualitat artística europea Exercí el seu mestratge sobre els primers romàntics catalans, entre els quals es troben Ramon López i Soler i Bonaventura Carles…

Treballà a Sabadell Fou el principal promotor del grup anomenat Gallots, que, en contacte amb el polonès Morvay, i a París amb Larionov i Natlja Gončarova, donà lloc, el 1960, a l’art-esdeveniment Després de manifestacions de pintura efectuades al carrer, a París, a la porta del Louvre, els Gallots feren enormes composicions a la plaça d’Urquinaona i a la plaça de Catalunya, de Barcelona, emprant gallines sucades en pintura, que després deixaven llurs empremtes sobre la tela Conreà també el retrat i el paisatgisme