Resultats de la cerca

Deixeble de Melcior Domenge, de l’Acadèmia Baixas de Barcelona i de Llotja, on ensenyà des del 1929 Installat més tard a Olot, fou professor de l’Escola de Belles Arts, que dirigí del 1951 al 1969 durant la seva direcció concedí molta importància a la formació tècnica, creà l’aula de ceràmica i revitalitzà la de gravat Publicà un tractat de perspectiva Com a creador, bàsicament figurista, es caracteritza per un pulcre tecnicisme

Deixeble de Francesc Ribalta Conreà la pintura religiosa per a diverses esglésies de València Té un Sant Martí , signat, al Museu de Belles Arts de València El seu germà Urbà Marzo també fou pintor

Deixeble i després gendre del pintor Joan Grau Fou pintor de la Diputació de Barcelona, on es conserva el seu Sant Jordi 1685 Tingué càrrecs directius al Collegi de Pintors de Barcelona

Fill segon d’un carnisser Les primeres dades de la seva activitat apareixen en un contracte enllestit el 1427 S'establí oficialment a Barcelona el 1433, on els consellers li estengueren un rebut per a la realització d’unes pintures per al trentenari Una probable estada al taller de Lluís Borrassà i la coneixença de l’obra de Jaume Huguet  es reflecteixen en el seu estil Fou la màxima figura del gòtic internacional , introduït a Catalunya pel primer d’aquests, que ell superà en naturalisme i humanisme Servà, però, l’absència d’ornamentació espacial, la simplicitat dels fons paisatgístics i de…

El 1315 pintà el cèlebre fresc de la Majestat, per al Palazzo Pubblico de Siena, la seva primera obra coneguda, on, influït per Duccio di Buoninsegna, desenvolupa el tema, però en un estil aristocràtic i elegant, inspirat en el gòtic francès El 1317 fou cridat a Nàpols, on pintà Robert d’Anjou coronat per sant Lluís de Tolosa Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols Anà a Pisa 1319, on féu el Políptic de santa Caterina Museo Nazionale di San Matteo, Pisa, i a Orvieto 1320, i el 1324 tornà a Siena Al Palazzo Pubblico féu un altre fresc, Guidoriccio da Fogliano, capità victoriós senès…

Com a pintor, preocupat per la perspectiva, uní el linearisme florentí amb el refinament senès Naixement 1475 Pinacoteca Nazionale, Siena Com a escultor féu el relleu del Davallament per a l’església del Carmine de Venècia i els putti de bronze de la catedral de Siena 1497-99 Com a arquitecte participà en la construcció del Palazzo Ducale, a Urbino, i de les cases de les ciutats d’Ancona i Iesi El 1485 dirigí les obres de l’església de Madonna Calcinaio, a Cortona És autor d’un Trattato di architettura

La seva obra és sovint atribuïda, erròniament, al seu mestre, amb el qual collaborà Hom en destaca el Retrat de la seva família Kunsthistorisches Museum, Viena

Format a Sant Carles, d’on fou elegit acadèmic supernumerari el 1844 Pintà obres religioses i mitològiques, i féu restauracions a la catedral i les esglésies de Sant Andreu i Sant Nicolau de València

Conegut simplement com a Tarrassó Es formà a Llotja Barcelona Paisatgista fogós i colorista violent, hom el comparà a Joaquim Mir Com ell, pintà molt a Mallorca

Conegut com a Rafael Padilla Installat de petit a Barcelona, es formà a Llotja El 1906 exposà conjuntament amb Pau Gargallo, a Barcelona Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid El 1937 anà a França, i residí a Honfleur i Montalban, fins que el 1950 tornà a exposar a Barcelona Hom ha relacionat el seu estil amb l’impressionisme