Resultats de la cerca
Es mostren 3024 resultats
Gabriel Martí
Pintura
Pintor.
Seguidor de Pere Nicolau, conreà l’estil gòtic internacional És autor del retaule de Sant Nicolau de l’església parroquial d’Albal Horta
Joaquim Marsillach i Codony
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, fou deixeble de Galwey, Ignasi Mallol i Xavier Nogués Començà a exposar el 1935 a Barcelona, on ho anà fent regularment Seguí la tònica del paisatgisme de l’escola d’Olot, amb una visió més impressionista
Francesc Marsà i Figueras
Pintura
Pintor.
Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja Fou distingit a salons de Barcelona, Madrid i Berlín Formà part —presentat per Eduard Aunós— de l’orsià Tercer Salón de los Once de Madrid 1945 Fou un dels conreadors més coneguts de la natura morta acadèmica, durant els anys trenta i quaranta
Albert Marquet
Pintura
Pintor francès.
Format a París 1890, a l’École des Arts Décoratifs i al taller de Gustave Moreau 1897, on prengué contacte amb els futurs fauves Participà en la ressonant exposició del 1903 al Salon d’Automne Hom remarca el seu primerenc Retrat d’André Rouveyre 1904 París, Musée National d’Art Moderne tanmateix, aviat esdevingué un dels principals paisatgistes francesos, centrat en temes dels seus múltiples viatges per França, Europa, el Marroc, Egipte i Algèria El seu tema preferit fou, però, el del Sena vist des dels seus pisos parisencs Partint del fauvisme , temperà el colorisme inicial propi d’aquest…
Josep Maria Marquès i Puig
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble de Josep Maria Marquès i Garcia Exposà sovint a Barcelona, des del 1912 Integrat a l’Escola de Decoració de Joaquim Torres-Garcia 1914, amb Obiols, Aymat, Enric Casanovas, Monegal i altres, conreà el típic classicisme arcaïtzant d’aquell grup noucentista S'integrà el 1920 al Saló dels Independents de Barcelona El seu estil derivà cap a un major convencionalisme, sovint centrat en temes mitològics o bíblics
Josep Maria Marquès i Garcia
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble del paisatgista i pintor sobre vidre Manuel Marquès i Carles , primer mestre de Francesc Gimeno Format a la Llotja barcelonina, amplià estudis a Madrid, a París i a Roma Exposà, amb èxit, a Barcelona, a Madrid i a Londres Conreà el retrat i l’escena anecdòtica, i al darrer decenni del s XIX fou situat entre els noms més importants del moment per un cert sector de la crítica Hi ha obra seva al Museu d’Art Modern de Barcelona i al de Tortosa
Simon Marmion
Pintura
Pintor i miniaturista francès.
Autor del Retaule de Sant Bertí per a l’abadia de Saint-Omer 1459, conservat fragmentàriament als Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz de Berlín i a la National Gallery de Londres, obra on és palesa una forta influència flamenca Com a miniaturista féu les Grandes Chroniques de Saint-Denis Biblioteca de Leningrad i el Pontifical de Sens Bibliothèque Royale Albert I, Brusselles
Ricard Marín i Llovet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i aquarel·lista.
Llicenciat en dret, no exercí mai d’advocat Sota la influència modernista, publicà excellents dibuixos a El Gato Negro i Hispania Installat a Madrid, aconseguí una gran popularitat com a dibuixant d’escenes taurines, però la seva obra perdé la vitalitat inicial Collaborà a ABC , Madrid Cómico , La Ilustración Española y Americana , Blanco y Negro , La Esfera , entre altres publicacions Creà el setmanari humorístic El Gran Bufón Exposà a París i a Londres Illustrà una notable edició del Quijote , així com obres d’Eugeni d’Ors, Benavente, Martínez Sierra i altres escriptors S'exilià l’any…
John Marin
Pintura
Pintor nord-americà.
A París 1905-10 rebé la influència del fauvisme i del cubisme El 1913 participà en l’Armory Show La seva obra el situa com a principal representant de l’expressionisme dramàtic nord-americà Cal destacar-ne Lower Manhattan 1921 The Metropolitan Museum of Art, Nova York
Antoni Marí i Ribas
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Autodidacte i pintor decorador d’ofici, des del 1940 es dedicà exclusivament a l’art Començà a pintar dins l’impressionisme, i evolucionà cap al dibuix expressionista, a la tinta, en què juguen la taca i la línia amb gran llibertat En aquesta última dedicació, que acabà essent l’única, és on es manifesta la personalitat del creador La seva obra, amb canvis lents, és molt característica hi predomina el grup humà, espès i popular, sobre el paisatge i la figura aïllada Els vaixells i les construccions principalment urbanes, algun cop tema principal, solen ésser el fons d’escenes de port, de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina