Resultats de la cerca

De jove formà part del grup Els Negres El 1911 emigrà a l’Argentina 1911, on fou dibuixant del diari Crítica i de les revistes Caras y Caretas 1912-32, Fray Mocho 1912-20, Plus Ultra 1912-29, La Nación 1928-32, Argentina 1949-50 i altres Vers el 1925 tornà a Barcelona, i collaborà a Lecturas , El Hogar y la Moda , Llegiu-me , etc Exposà amb l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya i amb l’Associació d’Humoristes de Barcelona Dibuixà escenes de costums populars El 1936 tornà a l’Argentina Publicà a les revistes catalanes Ressorgiment i Catalunya Illustrà una edició de Martín Fierro

Format a Nancy, el 1912 anà a París, on freqüentà Elie Faure i fou influït pel cubisme Viatges a Espanya, al Sàhara i l’Àsia Menor marcaren fortament la seva personalitat estètica Dedicat a la tapisseria des del 1915, la seva primera gran obra, Les illusions d’Ícar 1936, fou teixida a la manufactura de Gobelins Installat a Aubusson, del 1936 al 1941 fou, en collaboració amb Marcel Gromaire, el renovador de l’art de la tapisseria moderna Apocalipsi, església d’Assy, 1948 El cant del món , 1957-63 etc Decoratiu, simbolista i expressionista, el seu estil ha transcendit a diversos…

A Milà pintà els frescs de Santa Maria di Brera i de l’oratori del Pio Luogo a Santa Corona 1521, i feu diversos cicles decoratius de temes sacres i profans a la capella Besozzi, a l’església de Sant Maurici, a l’oratori del Greco Milanese Musée du Louvre, París i a la Villa Pelucca 1522-25 Pinacoteca di Brera, Milà La seva obra cabdal és La Mare de Déu del Roser Pinacoteca di Brera, on és clara la influència de Leonardo da Vinci, de qui aprengué l’ sfumato

Estudià a l’Académie Julian, de París 1891-93 Fou introductor de la pintura francesa de la fi del s XIX a Romania, on fundà el Saló d’Artistes Independents 1896 i l’associació Joventut Artística Obres Safta la florista, Autoretrat 1907, ambdues al museu Anastase Simu, de Bucarest

Treballà en ocupacions diverses i, entre el 1949 i el 1951, formà part del grup COBRA Participà en nombroses publicacions i activitats d’avantguarda La seva lírica, que fa un ús abundant de paradoxes, antítesis i de l’associació lliure de mots, palesa una clara influència del surrealisme Entre els seus reculls cal esmentar Triangel in de jungle 1951, Amulet 1957 i Chambre-Antichambre 1978 Entre d’altres, rebé els premis de la ciutat d’Amsterdam 1954, PC Hooft del govern dels Països Baixos 1968 i el de les lletres neerlandeses 1983

Amic de Pissarro i dels neoimpressionistes, adoptà el divisionisme Hom l’identifica, versemblantment, amb el “pintor puntillista” que Santiago Rusiñol i Ramon Casas tractaren a París al principi dels anys noranta D’ideologia anarquista —fou empresonat diverses vegades—, en un viatge a Bèlgica l’influí la temàtica obrera 1897 Estilísticament s’acostà, més tard, a l’impressionisme El 1935 assolí la presidència de la Société des Artistes Indépendants

El seu estil és el resultat de la unió de les influències italianes rebudes a través del seu mestre CEngebrechtszoon, amb elements fantàstics que tenen origen en la pintura de HBosch Obres Lot i les seves filles Musée du Louvre, París i Tríptic del Judici Final 1526 Stedelijk Museum “de Lakenhal”, Leiden Fou més bon gravador que pintor entre els seus gravats es destaquen Ecce Homo i Camí del Calvari El naturalisme existent en les seves obres anuncia la pintura holandesa del s XVII

Exposà a l’Academia de San Fernando el 1841 Cap al 1884 visità París Tingué una participació important en la decoració del Teatro Real de Madrid 1850 Fou tinent de la Milicia Nacional 1856 Vigorosament romàntic, fou un bon retratista al marge del món acadèmic, però sobresortí per les seves escenes populars, en les quals hom sovint aprecia l’influx de Goya, a qui han estat atribuïdes, erròniament, obres seves Mal estudiat fins a una època recent, hom l’havia cregut d’Alcalá de Henares, més jove i amb el segon cognom de Padilla El seu fill Eugenio Lucas Villamil Madrid 1858 — 1918 també fou…

Format a l’Escola de Belles Arts de València i, pensionat pel govern francès, a París 1952 Començà com a retratista acadèmic a Madrid, aviat se centrà en el paisatge mediterrani i el tractà d’una manera sintètica Entre altres guardons, obtingué la primera medalla de l’Exposición Nacional del 1952 i el premi Uruguay de la Primera Bienal Hispanoamericana 1955

Es mantingué sempre dins un estil de gammes fredes, molt oposat al del seu competidor Ticià La seva producció, però, és molt desigual, i al costat d’obres francament reeixides en té d’altres de molt fluixes, a causa del desig d’apartar-se del seu estil personal i de voler imitar altres artistes, com Rafael Entre les seves obres millors cal esmentar Sant Jeroni 1506 Musée du Louvre, París, Noces de santa Caterina 1506 Accademia de Carrara i Disputa de santa Llúcia ~1550 Pinacoteca de Iesi Fou un dels millors retratistes del Renaixement italià, i aquí el seu art segueix una línia continuada i…