Exposà a l’Academia de San Fernando el 1841. Cap al 1884 visità París. Tingué una participació important en la decoració del Teatro Real de Madrid (1850). Fou tinent de la Milicia Nacional (1856). Vigorosament romàntic, fou un bon retratista al marge del món acadèmic, però sobresortí per les seves escenes populars, en les quals hom sovint aprecia l’influx de Goya, a qui han estat atribuïdes, erròniament, obres seves. Mal estudiat fins a una època recent, hom l’havia cregut d’Alcalá de Henares, més jove i amb el segon cognom de Padilla. El seu fill Eugenio Lucas Villamil (Madrid 1858 — 1918) també fou pintor.