Resultats de la cerca

Treballà a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona Dissenyà la Coronació de la Mare de Déu per a una rosassa de Santa Maria del Mar a Barcelona 1461 Dissenyà composicions per al gravador Antoni Sadurní Autor del retaule de la Mare de Déu 1462 procedent de l’antic monestir de Miralles Museu Nacional d’Art de Catalunya, d’un delicat realisme amb influències de Jaume Huguet Hom li ha atribuït el retaule major de Sant Martí de Provençals Museu Nacional d’Art de Catalunya

Germà del músic Joan Llongueres Estudià a Llotja Acomplí la primera etapa de la seva vida professional, entre el Modernisme i el Noucentisme, a Terrassa i a Barcelona Els anys 1907-08 exercí al taller de la Sagrada Família amb Gaudí, amb qui també collaborà en la Pedrera i en el projecte dels vitralls de la seu de Palma Mallorca Posteriorment s’especialitzà en la decoració d’interiors les cases de Lluís Plandiura, a la Garriga i a Barcelona, l’alcaldia de la casa de la ciutat de Barcelona amb Nogués, el Palauet Albéniz o el Conventet de Pedralbes, que deixà inacabat També exercí com a…

Fou un dels pintors gòtics que treballaren a Mallorca Identificat per Meiss amb l’anomenat Mestre dels Privilegis , de clara tendència italiana i de filiació estilística relacionada amb Pietro Lorenzetti Documentat entre el 1300 i el 1344 Són seus els retaules de Santa Quitèria 1332 i de Santa Eulàlia 1349, catedral de Mallorca Illustrà el llibre de Lleis Palatines de Jaume II conservat a Brusselles i el Llibre de privilegis de Mallorca , que li donà el primer nom

Fill de Carles Llobet i Busquets Format a l’escola de Llotja de Barcelona i a Itàlia i França Professor de dibuix titulat a València, exercí a Barcelona 1925-36 Residí a Xile 1940-46, on fou professor a la Universidad Catòlica De retorn a Barcelona, conreà sobretot la pintura mural, especialment en edificis religiosos

Inicià els estudis artístics a Lleida, amb Frederic Trias De molt jove es traslladà a Barcelona, on continuà treballant Fou alumne de Llotja, i perfeccionà el seu estil a l’estudi de Simó Gómez El 1878 entrà al taller escenogràfic de Soler i Rovirosa El 1883 establí una acadèmia particular Obtingué diversos premis

Estudià a l’Escola Massana i a Sant Jordi Es donà a conèixer l’any 1964 en una exposició que realitzaren conjuntament amb Arranz Bravo, Bartolozzi, Gerard Sala i d’altres Aquests artistes treballaren en equip fins l’any 1969 Després de la separació del grup se sentí atret pel conceptualisme i realitzà algunes accions com ara Llimós en marxa 1972 Per encàrrec realitzà un mural per a la família March destinat a la seva residència de Cala Ratjada Mallorca, i tornà a interessar-se per la pintura de cavallet Treballa habitualment a Nova York d’ençà de l’any 1975 i actualment conrea una pintura de…

Filla de Joan Llimona i Bruguera Es formà a Llotja i a l’Escola de Belles Arts Conreà la natura morta, la figura i, especialment, el paisatge, dins un estil naïf constructiu i postimpressionista, i destacaren sobretot les seves visions de Barcelona Fou presidenta del 9è i 10è Saló Femení de l’Art Actual Exercí també com a illustradora i exposà individualment i en diferents collectius, i obtingué diversos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi 2000 i la Medalla d’Or de Barcelona 2006 Té obra als museus d’art modern de Barcelona i Madrid, i d’altres Publicà Las brujas 1995 i El crit del…

Deixà els estudis d’enginyer i després els d’arquitecte pels de pintura, a Llotja i a Roma, on acompanyà el seu germà petit, l’escultor Josep Llimona 1880-82 El 1882 ja participà en alguna exposició collectiva a Barcelona, i el 1884 publicà algun dibuix a L’Avenç El 1890 hom ja en destacava les pintures presentades a la Sala Parés L’any següent consolidà el seu nom de pintor naturalista, tot i que l’apologètic Crist venç —fruit de la seva recent conversió al catolicisme— fou durament criticat per Raimon Casellas Aquesta conversió el portà a encapçalar una escissió catòlica dins el naixent…

Fill de Josep Llimona  i germà de Maria Llimona Inicià estudis d’arquitectura, però seguí la de director de jardins a l’Escola Superior de Bells Oficis Fou deixeble de Francesc d’AGalí Anà a París, Bèlgica i Itàlia i, després d’una nova estada a París, s’inicià la seva vocació pictòrica 1922, en observar els impressionistes Centrat en el paisatge —sobretot d’Olot i d’Horta Barcelona—, la figura —especialment femenina—, l’interior i la natura morta Féu diverses exposicions individuals dins el grup de la Sala Parés a Barcelona i a Madrid Té obra als museus d’art modern de Barcelona i Madrid i…

El 1609 entrà al convent mercedari de Tarassona Pintà als convents del seu orde a València el Puig —on es conserven diversos quadres de tema històric—, Sevilla, Toledo i Madrid, on pintà el Plet entre els religiosos i els cavallers de la Mercè , d’estil proper al de Pacheco Al convent de la Mercè de Barcelona, on és documentat del 1637 al 1640, hi havia diverses obres seves Fou força considerat en la seva època