Resultats de la cerca

Estudià belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l’església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres És també autor de diversos monuments públics al Treball Esplugues de Llobregat, La Sirena Pineda de Mar, a Pep Ventura Cornellà de Llobregat, etc Rebé nombrosos guardons i exposà a diversos països europeus i als EUA

S'interessà per l’art negre i l’obra de Gauguin 1906, posteriorment per Cézanne i el cubisme, i conreà una pintura amb temàtica de la vida moderna i de paisatge Rugby 1917 i Vista d’Avinyó 1934, ambdues obres al Musée Nationale d’Art Moderne, a París Com a crític i teoritzador de l’art féu nombrosos articles en la Nouvelle Revue Française i monografies sobre pintors, com Seurat i Bonnard

Fill i deixeble de Joan Vilatobà Format a Mallorca i a la Llotja barcelonina A setze anys ja exposà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Exposà a Barcelona el 1930 Sala Parés, i anà després a París Formà part del grup d’artistes europeus reunit a Tossa els anys trenta El 1936 exposà de nou a Barcelona, i ho féu també a Perpinyà Tornà a Catalunya el 1941, i després residí a l’Argentina, Mèxic i els EUA La seva obra es caracteritza per un impressionisme serè

Residí a Tolosa, al Llenguadoc, a Alemanya i a París, on esdevingué gran admirador de l’impressionisme Deixeble, com a pintor, de JLPellicer i de MUrgell Com a fotògraf fou premiat per La Ilustració Catalana 1903 i, amb medalla d’honor, en l’Exposición Nacional Fotográfica de Madrid del 1905 Féu fotografies d’estudi i composició de figures, sovint de tema romàntic, i de paisatge, i es caracteritzà per la seva manca de manipulació i de trucatge Retirat el 1931, es dedicà únicament a la pintura i a l’ensenyament

Germà de Josep Vilató i Ruiz, amb qui exposà en la famosa mostra collectiva del 1943 Galeries Reig de Barcelona S'havia format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Exposà a Barcelona 1945, i s’establí a París, on exposà sol el 1946 Galerie Bréteau Exposà a París diverses vegades, des del 1948, Atenes 1952 i 1964, Lausana 1954, 1956 i 1958, Canes 1956 i 1960, Ginebra 1957, Zuric 1961, Chicago i Palm-Beach 1963, Joan-dei-Pins 1963, Barcelona 1964 i 1968, Sant Pau-de-Vença 1968, Göteborg 1969, 1970, 1971 i 1972, Uppsala 1970, Madrid 1970, Estocolm 1970, etc La seva obra, molt variada d’estils…

Conegut per J Fin Nebot de P Ruiz Picasso Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1932 ja participà en una exposició collectiva a Barcelona El 1934 residí a Maó, on pintà una sèrie d’obres que exposà a Barcelona Una bona part de la seva obra primerenca fou destruïda en un bombardeig el 1937 Mobilitzat, anà al front, i el 1939 passà a França Retornà el 1940 i tractà molt M Hugué El 1943 exposà a Barcelona Galeries Reig amb el seu germà Xavier, A Fabra i R Rogent, en una mostra considerada com el primer revulsiu artístic de la postguerra a Barcelona Becat pel govern…

La seva obra principal és el Retaule de la Visitació de la catedral de Sevilla Són també obra seva la Mare de Déu amb l’Infant i l’Anunciació de l’església de San Lorenzo de Sevilla

Començà estudis a Còrdova i els acabà a Madrid, on fou deixeble de F Pradilla Anà pensionat a Roma 1892, on pintà obres poètiques o anecdòtiques, com La guerra segona medalla a l’exposició nacional de Madrid del 1892 Posteriorment se centrà en figures femenines Florista sevillana , exposat a Buenos Aires el 1900 i temes folklòrics Dones de la vall d’Ansó dins l’academicisme típic de la pintura castellana del seu temps, en la qual s’integrà totalment Fou professor de l’Escuela de Artes y Oficios de Madrid

Amplià aviat estudis a Roma, on s’installà Allà fou director de l’Academia Española de Bellas Artes 1898-1901 Acadèmic de San Fernando, el 1901 accedí a la direcció del Museo del Prado de Madrid, càrrec que exercí fins el 1918, que hagué de dimitir a causa d’un famós robatori de què fou víctima el museu De la seva obra de creació primerament orientalista i després dominada per la pintura d’història de tema venecià La coronació de la dogaressa , sobresurt, tanmateix, l’ambiciosa sèrie El Decàleg exposada a Madrid el 1916, d’un simbolisme grandiloqüent Morí cec

Format a Llotja i amb Clarasó i Llimona Participà en exposicions collectives des del 1910 Estudià a París amb Landowsky Fou professor de perspectiva als ateneus obrers de Barcelona i de les Corts Exposà individualment a la Sala Parés de Barcelona 1914 i a nombroses exposicions de conjunt El 1951 féu una assenyalada mostra individual a la Sala Busquets de barcelona, on presentà bronzes, marbres, talles de fusta i de vori, així com aquarelles Ha conreat la medallística i la pintura mural Banc Vitalici de Barcelona