Resultats de la cerca

Es formà a l’acadèmia de Gant Germà de l’escriptor Karel van de Woestijne, s’establí amb ell 1898 a Laethem-St-Martin, on formà part del “primer grup” que porta el nom d’aquella localitat/> Allà evolucionà cap a un simbolisme simple, sovint d’inspiració religiosa i camperola, i sempre amb un dibuix nítid Fou director de l’acadèmia de Malines, fins que passà a residir a Brusselles

Deixeble de Rafael Masó i de Joan Baixas S'establí el 1906 a París, on es dedicà al retrat i esdevingué un conegut cartellista De nou a Catalunya 1941, féu algunes exposicions Obrí a Llagostera un museu privat de la seva obra, que conté també, entre d’altres, diverses obres de Modigliani —que sembla que fou amic seu—, l’autenticitat de les quals ha estat objecte de polèmiques

Collaborà en el taller de Dürer, aproximadament fins el 1505, com a especialista en gravat sobre fusta Després recorregué el Tirol i Augsburg 1509 i finalment s’establí a Nördlingen, ciutat on realitzà nombrosos retrats i quadres de tema religiós, d’un traç comunament poc vigorós És autor d’importants sèries de pintures murals Història de Judit i retaules, i també illustrador Assessorà Maximilià I en diverses activitats artístiques

Després de residir a París 1929-31 s’establí definitivament a São Paulo Molt dintre el dramatisme expressionista alemany, mostra uns personatges famèlics i trists amb línies anguloses i dures, amb influències cubistes, amb un color molt sord Els temes tractats són populars escenes rústiques i líriques del Brasil, la vida dels jueus a Europa Cal destacar, sobretot, la immensa composició del Vaixell dels emigrants i la sèrie dels Boscs 1950-55

Format a Llotja i amb Gustave Courtois a París, on s’establí Participà a salons de París, Molins, Angers i Lió i obtingué diversos premis Correcte i anecdòtic, hom destaca els seus nus i els seus retrats El seu germà Tomàs Sala i Gabriel Guissona, Segarra 1857 — Barcelona 1952 pintà a l’oli, a l’aquarella i féu miniatures sobre vori establert a París, collaborà des d’allà a L’Esquella de la Torratxa

Estudià a Tolosa Llenguadoc i a París Guanyador del premi de Roma el 1727, hi anà i s’hi establí definitivament Cal destacar-ne les obres Caront travessant les ombres de la llacuna Estígia Musée du Louvre, Missa de Sant Basili església de Santa Maria degli Angeli, Roma i Sant Benet ressuscitant el fill d’un jardiner església de Santa Francesca Romana, Roma Pintà també retrats Benet XIV , Musée Condé, Chantilly i natures mortes

Format a l’escola de belles arts de Cadis, on decorà el Gran Teatro i algunes esglésies Es presentà, amb èxit, a l’Exposición Nacional de Madrid del 1912, any que s’establí a Barcelona El 1922 s’installà definitivament a Madrid, on fou director de l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando Bàsicament retratista — pintà Alfons XIII, el 1928 — , evolucionà des d’un cert decadentisme cap a un realisme tou

Es formà a Venècia en el cercle dels Bellini, i s’establí vers el 1480 a Vicenza, on fundà una escola de pintura Autor d’una Mare de Déu amb l’Infant i sants 1483 Museo Civico, Vicenza, d’un Sant Sebastià i sant Roc 1487 Galleria dell’Accademia Carrara, Bèrgam i de nombrosos retaules d’altar, el seu estil es caracteritzà per un sentiment religiós no exempt de naturalisme i per una accentuació del clarobscur

Format a Vílnius, començà com a escultor S'establí a París el 1912, on rebé influències del fauvisme, i passà després a un expressionisme personal de colors forts, inserit en el figurativisme de l’École de París Des del 1918 formà part —amb el seu gran amic Soutine— de l’anomenada segona escola de Ceret, vila on retornà el 1930 i el 1946 És representat a museus de Moscou, Grenoble, Tel Aviv, Melbourne, Ginebra, Ceret, etc

Format a Madrid, s’establí el 1917 a Barcelona, on fou deixeble d’IMallol Es donà a conèixer en les exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1918 i del 1919 i es presentà individualment el 1923 a Barcelona i a Madrid Cultivador de diversos gèneres, dugué a terme una notable tasca pedagògica des del 1927, que fundà a Barcelona la seva acadèmia particular de dibuix i pintura, on tingué entre altres alumnes destacats, Francesc Todó