Resultats de la cerca

Hom sap que treballà per a Margarida d’Àustria Conreà el gènere retratístic amb la inclusió d’elements simbòlics i arquitectures renaixentistes Retrat d’home Koninklijke Museum van Schone Kunsten, Brusselles

Iniciat dins les tradicions cortesanes dels estils kano i tosa , fou, després de la seva arribada a Edo, un dels principals creadors de l’estil burgès i ciutadà ukiyo-e ~1660 Pintà especialment temes amorosos en xilografies, estampes i illustracions per a llibres amb un llenguatge personal, on predominen la línia flexible, la clímax eròtica i la netedat compositiva La seva època millor és el decenni del 1680 El seu estil tingué continuïtat fins al s XVIII

Fou un dels precursors més directes de la pintura realista del segle XVII a Llombardia Treballà a Bèrgam, on pintà temes religiosos Coronació de la Mare de Déu , església de la Trinità, Bèrgam i, preferentment, retrats Sala Moroni , Galleria dell’Accademia Carrara, Bèrgam El sastre , National Gallery, Londres, els quals admirà el mateix Ticià per la noblesa de la composició i la fidelitat al model

Conreà el paisatge inspirant-se directament de la natura i, influït per l’escola holandesa del s XVII, l’escena de gènere, i combinà tots dos temes en la major part de les seves obres, seguint la moda de l’època la seva millor etapa dins aquests gèneres correspon als anys 1788-98 Interior d’un estable 1791, National Gallery, Londres Fou també retratista

Deixebla de CCorot 1862-68, assimilà les seves influències fins el 1874 Cacera de papallones , 1874, coll particular, París Des del 1868 fou deixebla i model d’EManet, de qui esdevingué més tard cunyada, i fou progressivament influïda per aquest El bressol , 1873, Musée d’Orsay, París Bé que el seu estil propi s’estabilitzà entre el 1877 i el 1879 Dona al tocador , 1879, Musée d’Orsay, a partir del 1880 rebé la influència d’ARenoir El cirerer , 1891, coll particular, París Des del 1874 prengué part en totes les exposicions impressionistes i compartí totes les vicissituds del grup, però…

Pertangué a l’escola de Brescia del s XVI, dins l’òrbita de les influències de la pintura veneciana i llombarda Autor d’escenes religioses Nativitat, Pinacoteca Tosio Martinengo, Brescia, fou també un excellent retratista Retrat masculí, National Gallery, Londres El seu estil, d’un cromatisme intens, es caracteritzà per un retardatari misticisme

Després del batxillerat s’inicià en la teoria de teixits Feu dibuixos i caricatures 1934-36 a El Dia i linòleums Feu la primera exposició a Terrassa 1935 Treballà la pintura a l’oli amb T Viver, i es professionalitzà definitivament el 1944 Inquiet, s’endinsà en diferents maneres i tècniques, que marquen la seva obra en èpoques variades, amb les característiques comunes de sobrietat, refinada i progressiva concisió, preocupació per l’arquitectura de l’obra i equilibrats acords de tintes planes Té tendència al muralisme Fou un dels fundadors del Saló d’Octubre de Barcelona, en les primeres…

Estudià a Barcelona i a Madrid, on fou deixeble de Carles de Haes, l’art del qual influí sobre la seva producció A 19 anys fou pensionat a Roma Posteriorment anà a Holanda Després s’establí a la seva ciutat natal, des d’on recorregué Catalunya i altres indrets de la península Ibèrica Obtingué moltes distincions Les més importants foren la segona medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1878, les primeres medalles de les del 1892 i el 1901 i el diploma d’honor pòstum de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 En morir Haes, li deixà diversos estudis, alguns dels quals…

Feu estudis de dret S’inicià com a pintor el 1954 Pintà 45 versions sobre un tema de natura morta 1958, on es plantejà la problemàtica abstracció-figuració Des del 1964 emprà l’ assemblage , a la recerca d’una sortida personal de l’informalisme Feu murals i dissenyà vitralls a l’església dels Dolors de Múrcia, ciutat a la qual estigué molt vinculat Participà en exposicions a Saragossa 1965, São Paulo 1965, París 1967, Alexandria 1968, Venècia 1968, etc Té obra al Museo de Arte Moderno de Bogotà

Conreà la pintura d’història — El príncep de Viana Museo Provincial de Bellas Artes, Saragossa—, el tema literari —inspirant-se en Don Quixot — i els retrats oficials Alfons XIII , la Reina Victòria Eugènia Influït per MFortuny, treballà amb una tècnica minuciosa