Resultats de la cerca

Pertangué, essencialment, al pas entre el Modernisme i el Noucentisme Estudià a l’escola de Llotja de Barcelona i més tard, a París, al taller Julien i a l’acadèmia Colarossi Durant la seva estada en aquesta ciutat, on féu la seva primera exposició el 1898, fou també molt important el contacte amb el pintor peruà Carlos Baca Flor, del qual rebé la influència Es donà a conèixer a Barcelona, en una exposició, el 1900 Més tard, exposà a Venècia 1903, 1905 i 1907 En aquesta darrera biennal guanyà el gran premi, amb medalla d’or A Buenos Aires, el 1910, guanyà un altre gran premi A…

Acadèmic Especialitzat en escenes orientals, coloristes, i en retrats Autor de murals a París Sorbona, Hôtel de Ville, cúpula de l’Opéra-Comique, 1898 Fou mestre dels catalans Anglada i Camarasa i Gaspar Camps

La seva pintura és de temes exòtics, realitzats d’una manera efectista amb juxtaposicions cromàtiques violentes El mercat a la platja i Els burletes Influí considerablement sobre Hermen Anglada-Camarasa Foren notables els seus aiguaforts

Fill i deixeble de Modest Urgell, al costat del qual fou condeixeble d’Hermen Anglada i Camarasa Format també a Llotja —on fou professor de dibuix artístic des del 1902—, amb Antoni Caba Exposà sol per primer cop el 1889, a la Sala Parés de Barcelona, on tornà a exposar particularment el 1917 Començà pintant figures i retrats, i arribà aviat a les escenes de teatre, circ, music-hall , boxa, etc, que el caracteritzaren Obtingué diversos premis en exposicions generals de belles arts de Barcelona 1896 i 1907, en expossicions nacionals de Madrid 1897, 1910, 1917 i 1920, a la de…

Residí a París 1910, i el 1913 s’establí a Mallorca seguint Anglada i Camarasa, que influí molt en la seva primera època, d’un esteticisme oriental després tendí cap a una realitat més pregona i més acostada al gust fauve Rebé nombrosos premis i exposà 1923 a l’Institut Carnegie de Pittsburgh

Deixeble, a París, d’Hermen Anglada i Camarasa, participà als Salons de París S'installà a Mallorca durant la Primera Guerra Mundial i adquirí la fortalesa d’Albercutx Pollença, que li fou expropiada des de la guerra civil de 1936-39 per l’exèrcit, on reuní una collecció de quadres Hom el coneixia a París com el pintor dels núvols, i a Mallorca pintà paisatges i costums de l’illa

Llicenciat en dret Es formà a Llotja amb Martí i Alsina Exposà temes mallorquins a Barcelona el 1896 Publicà dibuixos modernistes a Luz i Quatre Gats i fou assidu de la cerveseria del mateix nom, on exposà collectivament i individualment el 1897 Establert a París el 1901, hi tractà Hermen Anglada i Camarasa Retratista d’una certa importància i illustrador, residí també a Madrid, Anglaterra —on retratà Jordi V—, els EUA —on retratà Woodrow Wilson—, l’Argentina i, de nou, París Els darrers temps habità a Eivissafinspocabansdelasevamort

El 1920 es retirà de la vida política i es dedicà a l’art Residí a Buenos Aires 1921-25 i a París 1926-36, on formà part de l’escola de París Les seves pintures tenen influència de les nabís, a causa de la seva amistat amb P Bonnard Els seus colors són molt brillants, i hom hi troba la influència d’H Anglada i Camarasa La composició de les seves teles tendeix a l’horitzontalitat Fou pintor de temes populars del seu país, com Duel a la pampa i Dansa criolla

Fill d’un fabricant olotí d’imatgeria es formà a l’Escola de Belles Arts d’Olot i freqüentà la penya Cràter d’art Exposà per primera vegada essencialment paisatges l’any 1953 Un contacte, a Mallorca 1956, amb Anglada i Camarasa i altres pintors, el feu derivar per un cert temps cap a una pintura informalista Quan retornà a la figuració havia trencat del tot amb la tradició olotina i des d’aleshores la seva pintura, que defugí la lluminositat, semblà prendre model en les escoles nòrdiques Realitzà també illustracions de caràcter comercial

Format a Barcelona, a l’escola de Llotja i a l’Acadèmia Baixas, collaborà en un gran nombre de revistes, entre les quals Forma i La Illustració Catalana , l’alemanya Jugend i la francesa Le Rire Mentre residí a París formà grup amb Cappiello, Sem i Steinlen El seu estil, que subordina la forma al color, càlid al principi i de gammes fredes —blaus, violetes i verds— en la maduresa, té punts de contacte amb el de Gosé i el d’Anglada i Camarasa La seva temàtica se centra en l’element femení