Resultats de la cerca

Visqué a Barcelona, on fou vocal de la Junta de Comerç, càrrec que seguí exercint sota Josep I Bonaparte 1809, a qui declarà fidelitat De la seva obra pictòrica, d’escola neoclàssica, hom en coneix un únic quadre signat El miracle de Sant Josep Oriol Badalona, collecció Boada Fou més important com a teòric en els seus escrits, entre els quals sobresurt el Discurso sobre la enseñanza del dibujo 1809, demostra un bon coneixement de l’actualitat artística europea Exercí el seu mestratge sobre els primers romàntics catalans, entre els quals es troben Ramon López i Soler i Bonaventura Carles…

La seva pintura és de caràcter expressionista, curosament realitzada i molt personal L’any 1950 formà part del collectiu artístic grup Postectura Des del 1964 treballà, també, en l’ensenyament de l’art i creà el grup artístic Estampa Popular a Barcelona Amb el seu marit Ricard Creus participà en la fundació de L’Arc 1967, escola de tècniques d’expressió Collaborà en l’orientació pedagògica d’educadors És autora de llibres de pedagogia artística i de divulgació de la història de l’art i individualment publicà una collecció de tres llibres anomenada De l’art modern , formada per De l’…

Protegit per JReynolds, el succeí com a pintor del rei 1792 Introduí innovacions en la tècnica del retrat, que aplicà sobretot en una primera etapa preromàntica Retrat de lord Granville Leverson-Gower , 1795-98, coll Earl Granville, Londres, però després del 1806 es decantà per un estil més clàssic, com palesen els Retrats de Waterloo 1815, dels principals personatges aliats participants en les guerres napoleòniques, o el del papa Pius VII 1818

Filla de pare andalús i mare basca Es formà a l’escola de San Fernando de Madrid Durant la guerra civil visqué i tingué taller a Barcelona Separada del seu primer marit, el dibuixant i cartellista Gerard Lizarraga, es casà amb el poeta surrealista Benjamín Péret , amb qui visqué a París 1938-42 —on es relacionà amb tot el grup surrealista— i el 1942 es traslladaren tots dos a Mèxic, fins a la separació de Péret, que retornà a París el 1947 Visqué un quant temps a Veneçuela, on es guanyà la vida fent illustracions De nou a Mèxic, es tornà a casar i aviat es consagrà com una de les figures…

El 1930 creà el primer nucli d’abstracció artística anglès, juntament amb la seva muller, l’escultora BHepworth Exposà els anys 1933 i 1934 amb el grup Abstraction-Création, a París La seva obra, partint del realisme, palès en les seves natures mortes, d’un delicat dibuix i d’unes lluminoses tonalitats, arriba a l’abstracció lliure

Format a Gloucester i a París 1882-84, descobrí els impressionistes, que l’influïren considerablement Cofundador amb Sickert del New English Art Club 1886, fou el principal paisatgista anglès del seu temps Evolucionà cap a un impressionisme més personal, patent en el gràcil i ingenu oli Girls Running 1894, Londres, Tate Gallery, i després cap a la tradició anglesa d’un Constable o un Turner

Visqué a Londres, on aconseguí grans èxits amb les seves marines Amb l’arribada d’Il Canaletto a Anglaterra, conreà les vedute , a les quals donà, però, un caràcter anglès Old London Bridge National Gallery, Londres i Old Westminster Bridge Victoria and Albert Museum, Londres

Durant la Segona Guerra Mundial pintà una sèrie de quadres que representen carrers i cases desfets pels bombardeigs, amb tècnica fauve , colors foscs i to dramàtic Entre el 1945 i el 1953, continuà evolucionant cap a tendències properes a l’expressionisme abstracte anglès També es destacà per la seva activitat com a escenògraf, fent els dissenys d’obres com Façade , The Quest o Èdip Rei Al seu llibre titulat Buildings and Prospects 1949 estudià el folklore urbà a través de les vidrieres dels pubs victorians

Impressionat per les obres de Le Lorrain i Thomas Girtin, anà a Londres, on estudià o copià obres dels grans mestres, sobretot Ruysdael i Girtin Deixeble de la Royal Academy, el 1802 hi exposà una obra per primera vegada Coneguda la seva pintura a París gràcies a Théodore Géricault, aconseguí un gran èxit al Salon de París del 1824, amb el Carro del fenc i dos paisatges més Tanmateix, bona part de la crítica parisenca no l’acceptà Féu esbossos de paisatges anglesos, que després elaborava al seu estudi El separava de Turner —l’altre gran paisatgista anglès de l’època— la seva manca de misteri…

Adoptà la grafia Henry Fuseli Ordenat de sacerdot per imposició familiar 1761, deixà l’estat eclesiàstic i anà a Berlín a estudiar art 1763 Establert a Anglaterra 1764, treballà de traductor i, animat i protegit per sir Joshua Reynolds, esdevingué pintor Passà uns quants anys a Roma 1770-78, on amplià coneixements i estudià l’obra de Miquel Àngel Acadèmic el 1790, el 1799 ja era professor de la Royal Academy i el 1804 n'era conservador Malgrat els seus importants contactes amb l’estètica neoclàssica — traduí JJWinckelmann a l’anglès el 1765 i tractà JLDavid i FGérard a Roma — , emprengué com…