Resultats de la cerca

Es formà a París Conreà amb preferència el paisatge i la natura morta Pintà l’antic poble de Sarrià, Tossa de Mar, Mallorca i Eivissa Amb el pseudònim Hola féu dibuix humorístic a L’Esquella de la Torratxa 1924 La guerra civil de 1936-39 el portà a la República Dominicana, on creà escola La seva última etapa és interessant per l’audàcia de les formes i del color

Estudià escultura a Llotja, i després a París, a l’École Impériale i a l’École de Beaux-Arts Pensionat a Madrid 1859, es decantà per la pintura Professor a l’escola de belles arts de Cadis 1864-66, el 1866 fou nomenat professor de l’Escuela Superior de Pintura de Madrid El 1867 l’Academia de San Fernando premià la seva pintura Mare de Déu de les Victòries , que el govern lliurà a l’església de Tetuan La pintura religiosa, d’un Romanticisme evolucionat, ocupà una gran part de la seva producciò També conreà els temes històrics, però els retrats són la seva obra més important per la penetració…

El seu estil conté certs elements pop combinats amb una tendència informal Juntament amb Boix i Heras, en una obra collectiva titulada Trilogia monoteista , que fou exhibida al Saló de Març de València el 1964, representà la primera manifestació del nou realisme als Països Catalans Cultivà les imatges seriades i la incorporació de la reproducció litogràfica, a la manera de Robert Rauschenberg

Deixeble de Francesc Galí Es presentà a Barcelona el 1917, i l’any següent anà a París El mateix 1918 s’incorporà de nou a Barcelona, a l’ Agrupació Courbet , acabada de fundar, i més tard es retirà als seus negocis Reuní una important collecció de pintura gòtica hispànica on sobresortien peces d’Huguet, Pere Serra, Bartomeu Baró, que el 1959 li fou adquirida pel Museo de Bellas Artes de Bilbao

Estudià belles arts a l’escola de Sant Carles de València 1961-66 Clarament influït pel pop-art , el 1964, juntament amb Armengol i Heras, presentà Trilogia monoteista al V Saló Internacional de Març En 1966-67 derivà cap a un populisme de tonalitats grises Posteriorment destaquen obres com Èdip, Èdip i el fill de Verònica i Retransmissió televisiva del miracle 1970 El 1971, de nou amb Heras i Armengol, exposà a Barcelona la sèrie Falconeria En 1974-80 la seva obra fa una reelaboració molt personal del barroc Trama i ordit , 1978 Deu imatges de les Germanies , 1978…

Beneficiat de Pedralbes, és anomenat de vegades Rafael Gregori És autor de les pintures del Missal de Santa Eulàlia de la catedral de Barcelona, d’un gran valor artístic —especialment la composició del Judici Final i de les caplletres historiades—, donat pel bisbe Joan Armengol 1403 Decorà també el Missal dels Consellers, per a la capella de la casa de la ciutat 1410, perdut

Inicià la carrera juntament amb els valencians Boix i Armengol, amb els quals formà grup Estudià a l’Escola Oficial de Belles Arts de València, tot i seguir com a autodidacte les evolucions modernes de l’art Ensems amb els seus companys, féu el primer pop-art nacional els anys seixanta Més tard, després de contactes amb París i Kassel, derivà tot sol cap a un hiperrealisme dramàtic, de crítica social Ha exposat a València, Barcelona, Eivissa, Alacant, Madrid i Sevilla

A divuit anys anà a Roma a aprendre pintura fou deixeble de Benito Lutti i Carlo Maratti, que l’impressionaren força El 1697 anà per primera vegada a Venècia i el 1700 a Bolonya, per estudiar l’art dels Carracci Tornà el 1710 a Mallorca i passà l’any pintant per a l’alta burgesia de l’illa Tornà a Venècia el 1711 i hi residí dotze anys es casà amb Isabella Mazzoni i freqüentà l’alta societat veneciana, per a la qual treballà El 1723 anà a Baviera, on fou pintor de cambra de l’emperador Maximilià, i en morir aquest el 1726 passà al servei de Climent August a Colònia, on pintà uns frescs per al…

Féu el primer aprenentatge cap a catorze anys a Tortosa El 1880 s’installà a Barcelona i alternà el treball de pintor decorador amb el d’una acadèmia que establí amb uns quants amics Se n'anà a Madrid el 1884 i estudià a l’Escuela Superior de Bellas Artes, amb Carlos de Haes Al Museo del Prado admirà els pintors del segle XVII Velázquez, sobretot De tornada el 1887, pintà a Torroella de Montgrí i Llançà Un altre cop a Barcelona el 1889, sobtadament refusà els contractes que hom li oferia i es collocà de nou com a pintor decorador de portes i parets hom atribueix aquest canvi d’actitud a…