Resultats de la cerca

Cap als anys cinquanta abandonà la pintura academicista —iniciada amb Orihuel— per entrar dins la seva pròpia estètica, marcada per la presència geomètrica d’una realitat figurativa base d’un gran expressionisme que, malgrat les moltes innovacions, no abandonà Amplia el seu camp artístic amb l’esmalt, l’orfebreria, l’escultura i el mural Els nombrosos viatges, i en especial una estada a l’Amèrica del Sud, causaren un gran impacte en la seva obra Fundadora del grup Indika 1951, formà part del Cercle d’Art d’Avui Exposà, entre individuals i collectives, unes 350 vegades Girona, Barcelona,…

Fou pensionada a Roma per l’Acadèmia de Sant Jordi 1886-87 i 1887-88 Fou professora auxiliar de l’escola de Llotja de Barcelona Vídua del pintor Francesc Guasch i Homs, llegà els seus béns 1929 a l’escola de Llotja instituint la Fundació Guasch-Coranty

En la seva obra Dei veri precetti della pittura Ravenna 1587 preconitzà una pintura artificiosa basada en el coneixement eclèctic de les escoles dels diferents països i on el model natural era menystingut, i el paper de la barreja dels colors, sobrevalorat

Format a Màntua, rebé la influència de l’obra tardana de Mantegna, suavitzada pel sentimentalisme religiós de Lorenzo Costa i Francesco Francia La seva obra s’enriquí també amb el sfumato de Leonardo da Vinci i amb el colorisme venecià A aquesta època pertanyen la Madonna di San Francesco 1514-15, Dresden i els Místics Desposoris de Santa Caterina Galleria di Capodimonte, Nàpols Anà segurament a Roma 1518, on estudià l’obra de Rafael i de Miquel Àngel la seva obra experimentà una renovació expressiva i esdevingué més complexa Féu les pintures murals de l’església de San Giovanni Evangelista…

Dirigí les obres de la renovació d’Aranjuez i collaborà en la construcció del palau reial d’aquesta ciutat És autor de l’església dels Sants Just i Pastor actualment de Sant Miquel a Madrid

Format a Florència, on fou un dels macchiaioli , fou influït a Londres pels retratistes anglesos dels ss XVIII i XIX, i esdevingué el gran retratista de l’aristocràcia i de la intellectualitat Verdi, Puccini, Whistler, Dumas, Robert de Montesquiou, etc La seva pintura, de pinzellada llarga i elegant, estudiadament esbossada, prefereix les tonalitats poc cridaneres i sovint és subtilment irònica

Rebé lliçons d’Emília Coranty, però fou pràcticament autodidacta Es presentà a les galeries Dalmau de Barcelona el 1926 Influïda pel futurisme, es relacionà amb el grup de Rafael Barradas La primitiva agressivitat es temperà els anys trenta, i la seva pintura, centrada en la natura morta, es caracteritzà per una certa estilització geometritzant

Format a Bolonya al taller dels Carracci, anà a Roma, on treballà amb Caravaggio, que ell després acompanyà a Nàpols i a Malta Autor d’obres com Enees i Anquises Musée du Louvre, París, Caín mata Abel Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, sintetitzà el classicisme bolonyès i el realisme caravaggesc Al final, influït per Correggio i Il Parmigianino, el seu estil es tornà més lliure i refinat frescs de la catedral de Reggio de l’Emília

Treballà a la Llombardia, la Toscana i l’Emília, i tornà a Gènova el 1735 La seva obra presenta escenes de gènere que esdevenen gairebé fantàstiques, amb la inclusió de contorts personatges de mida petita executats amb una pinzellada breu, nerviosa i brillant, com músics, gitanos i, especialment, monjos així, les quatre escenes de convent pintades entre el 1711 i el 1735 per al Comte Colloredo, avui a l’abadia de Seitenstetten Àustria, o El refectori dels frares Museo Municipale, Bassano

Format amb GBellini i Giorgione, treballà a la Llombardia 1521-22, frescs de la Passió, catedral de Cremona, a l’Emília 1528, frescs de l’església de Madonna di Campagna, Piacenza i principalment a la zona del Vèneto Mare de Déu de la Misericòrdia 1515, a la catedral de Pordenone frescs de la catedral de Treviso 1520 i de l’església de San Rocco 1528-29, a Venècia, aquests destruïts Destacat representant del corrent manierista, el seu estil monumental i refinat anuncià l’art d’Il Tintoretto