Resultats de la cerca

Característic avantguardista empordanès, la seva obra es mou dintre el més inspirat surrealisme, al qual aporta un estil personal ple d’una plàstica lluminositat mediterrània, transparents celatges i una viva imaginació Prengué part en l’Exposició d’Artistes Independents de la Galeria Dalmau de Barcelona 1936 Formà part del Grup Logicofobista Fundador del grup gironí Indika 1952, exposà a la III Bienal Hispanoamericana a Barcelona Als voltants del 1960, influït per l’informalisme, incorporà a les seves obres sorra i diversos materials marins, sense perdre mai el caire surrealista Fou…

Cap als anys cinquanta abandonà la pintura academicista —iniciada amb Orihuel— per entrar dins la seva pròpia estètica, marcada per la presència geomètrica d’una realitat figurativa base d’un gran expressionisme que, malgrat les moltes innovacions, no abandonà Amplia el seu camp artístic amb l’esmalt, l’orfebreria, l’escultura i el mural Els nombrosos viatges, i en especial una estada a l’Amèrica del Sud, causaren un gran impacte en la seva obra Fundadora del grup Indika 1951, formà part del Cercle d’Art d’Avui Exposà, entre individuals i collectives, unes 350 vegades Girona, Barcelona,…

Estudià belles arts i dret a Barcelona El 1956, un any després dels estudis universitaris, s’installà a París, on entrà a formar part del grup de pintors en permanència de les galeries Craven i Denise René Exposà a la capital francesa conjuntament amb Dubuffet, Max Ernst, Kandinsky, Paul Klee o Joan Miró Exposà també a la París Gallery de Londres al costat de Victor Vasarely, Lucio Fontana, Auguste Herbin, Pierre Soulages i Eusebi Sempere Obtingué el primer premi de l’ambaixador d’Espanya a París 1966, el premi Tina 1970 Fou seleccionat per a representar l’escola de París al Carnegie…

Pren aquest sobrenom del retaule de la Mare de Déu de l’Escala que es conserva al monestir de Banyoles Incorporat a l’escola de Girona, el seu estil demostra una gran mestria per l’expressió dels rostres, per les actituds dels personatges i per la delicadesa amb què els tracta

Formà part de l’escola de Nancy, i obrí un taller, la Maison Majorelle, per a la fabricació de mobles Art Nouveau El seu estil, inspirat primerament en els estils Lluís XV i Lluís XVI, esdevingué d’inspiració naturalista, especialment floral, fins a arribar a una simplificació, els anys 1920-30 Dissenyà l’escala monumental de les Galeries Lafayette, de París

Residí a Roma, on treballà en diferents esglésies Passà a Madrid 1752-61, on fou pintor de Ferran VI de Castella i director de l’Academia de San Fernando Decorà la volta de l’escala del palau d’Orient amb l' Allegoria de la monarquia hispànica retent honors a la religió Decorà també la capella del palau El seu estil és delicat i hàbil en el color

Pintà a l’oli Immaculada Museo del Prado i sobretot, influït per L Giordano, al fresc decorà les esglésies de Sant Joan del Mercat i Nostra Senyora dels Desemparats de València 1699-1701 i treballà al cor de l’església de San Esteban de Salamanca 1707 i a la cartoixa de Granada 1712 Entre el 1715 i el 1724 publicà l’important tractat Museo pictórico y escala óptica

S'exilià a Frankenthal 1588 a causa de la persecució religiosa d’Anvers i fundà una escola paisatgista manierista La seva temàtica, encara dins l’estil del paisatge d’Anvers distribució del camp pictòric en tres zones que corresponen a l’escala de degradació de tons, s’inspira en els fets de l’antiguitat pagana i religiosa Installat a Amsterdam 1595, creà un nou tractament estructural, on el paisatge, que domina els personatges i esdevé protagonista essencial, anuncia el barroc

Deixeble precoç de J Ribera a Nàpols A tretze anys fou ajudant de Pietro da Cortona a Roma, on s’exercità en la tècnica de la pintura al fresc Més tard treballà a Milà, Venècia frescs de Santa Maria della Salute i Florència, on el 1682 pintà L’Apoteosi dels Mèdici galeria del palau Riccardi El 1692 el rei Carles II demanà la seva presència a la cort castellana, on decorà la volta de l’escala la sagristia de la catedral de Toledo i la volta del Casón del Buen Retiro Excellent colorista, fou un dels màxims exponents de l’exuberància decorativa barroca

De talent precoç, el 1831 fou deixeble d’Ingres, i a disset anys ja fou admès al Salon El 1840, a Roma, retratà Lacordaire Louvre Viatjà per Algèria 1846, i des d’aleshores conreà sovint la temàtica oriental, típicament romàntica Toilette d’Esther , 1841, Louvre Genets àrabs , 1851, Musée des Beaux-Arts, Lió Hom el considera un terme mitjà entre el seu mestre, amb el qual tanmateix no congeniava Tepidarium , 1853, Louvre, i Delacroix illustracions d' Othello , 1844 Especialment atret per la figura femenina Les dues germanes de l’artista, 1943, Louvre, n'ha deixat nus d’una delicada…