Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de mare uruguaiana i pare natural de Mataró, es traslladà a aquesta ciutat amb la seva família quan tenia disset anys Hi estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i amb el mestre Josep Vinardell El 1892 s’establí a Barcelona, on estudià art a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona Llotja, i conegué els artistes J Mir, Isidre Nonell, R Canals i J Sunyer El 1893 ingressà i freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, on conegué Josep Pijoan, Lluís de Zulueta i Eduard Marquina Començà a treballar en la illustració de llibres, i participà com a cartellista en la Tercera Exposició de…

Seguí els seus pares a l’exili després de la Guerra Civil de 1936-39 i es naturalitzà francès 1948 Estudià a l’escola de belles arts de Perpinyà i a l’Académie de la Grande Chaumière, a París, on s’installà el 1949 i es relacionà amb pintors com Antoni Clavé, Emili Grau i Sala, Óscar Domínguez o Eduardo Arroyo Pintor figuratiu, es caracteritza per la puresa i la diafanitat dels colors El 1951 fou seleccionat per al Prix de la Critique de França, i el 1958 obtingué el premi Fénéon Exposà a Europa i a Amèrica Illustrà llibres, com La mort d’un petit cheval, d’Hervé Bazin, i L’obra poètica de…

Establert des de molt jove a Barcelona, on exposà regularment des del 1918, fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1940-42 i de la d’Arts i Oficis Artístics 1940-46 El 1949 exposà, amb èxit, a Buenos Aires Conreà un tipus de marina fogosa i solitària que, malgrat el seu convencionalisme, el féu força conegut popularment

Cursà, a València, els estudis de filosofia i lletres i de belles arts Fou catedràtic d’anatomia artística a l’Escola Superior de Belles Arts de València, de la qual fou sotsdirector i director 1967-78 i degà quan es convertí en facultat, i professor d’història de l’art a la Universitat de València Fou acadèmic numerari per la secció d’escultura de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Com a pintor, participà en exposicions individuals i collectives, i obtingué diversos premis Publicà, entre altres obres, El arte de las sedas valencianas en el siglo XVIII 1959, on, malgrat centrar-se en…

Els primers estímuls cap a la pintura li vingueren del seu oncle, el pintor Antonio López Torres L’any 1949 fixà la residència a Madrid, on assistí als cursos de l’Escola d’Arts i Oficis i de Belles Arts 1950-55 Aviat es decantà cap a una estètica realista per la qual seria conegut internacionalment i signà un contracte en exclusiva amb la galeria Malborough de Nova York 1970 La complicitat amb altres companys Maria Moreno, Isabel Quintanilla, Francisco i Julio López Hernández feu que el grup rebés l’etiqueta de “realisme madrileny”, si bé la coincidència és només generacional El seu procés…

També ha exercit de guionista i escenògraf Practica la sàtira per a reflectir la realitat social amb totes les seves contradiccions, sempre des d’un punt de vista crític Collaborador de molts mitjans com, per exemple, La Codorniz , Triunfo , El Jueves , Hermano Lobo , Ajoblanco , Diario 16 , Tiempo , El Periódico de Catalunya , etc En l’actualitat publica a El País Des del 1972 ha realitzat nombroses exposicions individuals Ha publicat Los hombres y las moscas 1971, La cebada al rabo 1975, Bestiario 1989, De un tiempo a esta parte 1991, El fogonero del Titanic 1999, El pabellón de azogue…

Deixeble, a Barcelona, de Sainz de la Maza 1940 i de l’escola de Llotja 1942, el 1946 es presentà a la Sala Vinçon de Barcelona, ciutat on exposà sovint sales Caralt, Vayreda, Gaspar i Parés Participà en els Salons d’Octubre i el 1952 guanyà el premi de gravat Rosa Vera, i el 1954, l’especial de dibuix del Tercer Saló del Jazz Viatjà becat per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra 1954 i participà als Salons de Maig de Barcelona Exposà individualment sovint a Madrid, i a París 1962, Palma 1962, Bilbao 1966, València 1967, Illinois 1967, etc Obtingué una beca March el 1965 i el 1969 fou…

Fill i deixeble de Lluís Garcia i Falgàs, aprengué també amb el seu oncle Pasqual Capuz Es formà a Llotja, a Barcelona, i el 1949 visità París, Suïssa i Itàlia Exposà a París 1949 i diverses vegades a Barcelona És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i en diverses colleccions del país i dels EUA Colúmbia, Boston, San Francisco i Filadèlfia El Museu de Manises i el Nacional de Ceràmica de València tenen sales monogràfiques dedicades a ell Els seus retrats, realistes i acadèmics, però d’una notable personalitat, es beneficien d’una sòlida construcció i d’una acusada…

Es formà en dibuix artístic a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, al principi de la dècada de 1940 El 1945 feu la seva primera exposició individual a la Sala Rovira de Barcelona —encara feia servir un figurativisme que progressivament abandonà— i l’any següent s’encarregà de l’escenografia de Bodas de sangre , de García Lorca, al Teatre de Barcelona Aquest inici de carrera està marcat també per la participació en el primer Saló d’Octubre, el 1948, que afavorí la collaboració amb Dau al Set en el darrer número de la publicació, el pas pel II Cicle Experimental d’Art Nou de la galeria El…

Súbdit nord-americà Deixeble —a l’escola de Llotja— de José Ruiz Blasco S'inicià com a escenògraf amb Joaquim Jiménez i Solà i Josep Calvo completà la seva formació a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Residí a París 1914-18 Relacionat a Barcelona amb l’Agrupació d’Artistes Catalans, el 1920 tornà a París, on es casà amb la pintora virginiana Louise Blair 1928 i formà el grup Cercle et Carré 1929-30 juntament amb el pintor uruguaià Joaquim Torres-Garcia i Michel Seuphor Des del 1930 residí a Occitània, a Sant Circ Carcí, sense perdre contacte amb Catalunya fou premiat al concurs de…