Resultats de la cerca

Deixeble de Cimabue a Florència, rebé les influències de Cavallini i d’A di Cambio Format, doncs, dins l’estil bizantí imperant a Itàlia al s XIII, representa el trencament definitiu amb aquest estil i el començament de l’art que té com a punt de partida l’apropament a la realitat, mitjançant la renovació dels conceptes de l’espai i de la figura No resta ben determinada la participació de Giotto en la decoració de la basílica superior d’Assís, iniciada per Cimabue Són atribuïdes a Giotto les històries d’Isaac, de Caín i Abel i de Josep, i les referents a la passió de…

Documentat entre el 1330 i el 1340, hom li atribueix els frescs sobre la Història de sant Estanislau església inferior de San Francesco, Assís, on, influït per la pintura sienesa, en particular de SMartini, introduí un cert refinament en l’estètica giottesca amb la utilització de colors més transparents i un dibuix més nítid

Fou un dels deixebles més destacats de Giotto di Bondone Hom li atribueix els frescs de la capella Bardi basílica de Santa Croce, Florència amb escenes de la vida de sant Silvestre, on és palès l’estil solemne i expressiu del mestre Giotto

Pot ésser considerat com el representant de l’escola florentina de la segona meitat del s XIV Es formà al taller del seu pare, Taddeo Gaddi, i rebé també la influència de Giotto De les seves obres conservades cal destacar la decoració del presbiteri de l’església de Santa Croce de Florència vers el 1380 i els frescs de la capella de Santo Cingolo, a la catedral de Prato 1392-95 En la seva obra, on introdueix un gran sentit del sfumato i de la decoració, es manifesta la influència de Nardo de Cione Els seus personatges tenen un ritme molt més àgil que els de Giotto i marquen el…

Molt influït per Giotto en una primera etapa, assimilà aviat la riquesa colorista i la precisió de línies de la pintura de Maso di Banco Les seves obres són a les esglésies i als museus de Florència i Prato

Autor del políptic de La Trinitat 1360, Museo Castelvecchio, Verona, fou l’iniciador de l’escola de Verona, primer sota l’influx de Giotto i després de Tommaso da Modena El seu estil es caracteritzà per un sentit de la composició giottesc i per un naturalisme de caràcter narratiu i anecdòtic

Seguidor de Giotto, fou un dels representants de l’academicisme eclèctic florentí Les seves obres mostren elements giottescs, sienesos i del gòtic internacional i, alhora, una accentuació del caràcter popular frescs a la sagristia de l’església de San Miniato, Florència, al Camposanto de Pisa 1391-92 i al Palazzo Publico de Siena 1407

Es formà al taller de Giotto, la influència del qual és palesa als frescs de l’església de San Domenico de Fabriano Crucifixió i Història de la Mare de Déu , al costat del refinament de la pintura senesa al Tríptic del Vaticà i a la Mare de Déu amb l’Infant del Palazzo Ducale d’Urbino

Adscrit a l’escola florentina de Giotto Fill de Stefano Fiorentino, apareix documentat a Roma l’any 1369, quan treballà per a Urbà V, juntament amb Giovanni da Milano i els Gaddi Hom li atribueix una Majestat i una Pietat Galleria degli Uffizi, Florència, on es manifesta la influència de Tommaso di Stefano i de Maso di Bianco

Basa la seva fama en els frescs del Capellone degli Spagnoli 1366-67 a Santa Maria Novella de Florència, on, a més de representacions de la vida de Crist, pintà allegories exaltant l’orde dominicà, que dominava pràcticament la Florència de l’època El 1377 feu un fresc al cementiri de Pisa, la Leggenda di San Raniero Seguí l’estil de Giotto amb una certa llibertat